Porto força dies explicant que m'estic acomiadant de gent perquè en breu la meva vida passarà de tenir el seu epicentre a Sant Quintí per tenir-lo a Madrid. Això ha fet que porti un mes molt important de dinars i sopars amb gent amb la qual tinc apreci. Aquest dimarts n'he tingut un altre. Amb dues persones apreciades, molt estimades i que sé i em fan saber que és mutu. Dues persones a les que aprecio, estimo, i que m'han fet sentir estimat. Una relació curiosa perquè es coneixien abans que jo els conegués i que jo he conegut per separat. Amb tot, quan ens trobem em sento en un entorn agradable. El sopar, una delicia. A gust, molt a gust. Amb aquella sensació que sembla molt senzill portar-se bé encara que cap dels tres pensem el mateix. A sobre, a l'hora de fer la copa -que maca la cambrera- he trobat una altra persona amb la qual mai hem establert una amistat propera però que sempre ens hem respectat i crec que apreciat -una sensació estranya d'amistat encoberta, no desenvolupada. Crec que tenim força coses en comú, sobretot la passió per aquesta nostre denostada professió-. Bé, que una gran vetllada, plena de relacions sinceres i sense hipocresia.
Foto: Una amistat menys cínica que aquesta vinyeta. Segueix.
En resum, que encara no he acabat amb els sopars, els meus amics -els més més propers, me n'han organitzat un altre, gràcies tambe-. De moment, segueixo guardant la compostura, i encara que em facin un CD, em facin una abraçada o em deixin anar un insult per no mostrar de cara l'apreci que senten, em fan sentir estimat. Tenir sensació de pertinença, de tribu, de grup. Saber que tens amics de veritat, gent que per molt que tot canviï i que un s'allunyi o l'altre s'apropi, hi seran, que són amics de veritat amb els quals pots contar. Que són gent amb la qual hem conviscut, hem viscut bons moment i també dolents, gent que ha sabut respondre, gent que no, gent que trobaràs a faltar i que esperes que la distància físicia no suposi també un distanciament de la relació. Gent que fa que et sentis estimat i que fa que sàpigues que sempre tindràs un lloc on sentir-te arropat i protegit. Només és una paraula, però el seu significat és molt. AMISTAT, sí així, en majúscules. Saps que tens amics, saps que ets estimat. I tots ells, tots vosaltres, feu que un estigui satisfet del camí fet i on afortunadament ens hem creuat; i que us agraeixi per escrit perquè no ho sabem fer en directe ja que som freds i distants. Però heu de saber que heu aconsegut que em senti estimat. Jo, encara que ho negaré davant d'un jutge que ho he dit, i que sabeu que difícilment us ho diré a la cara, també us estimo. I molt. Gràcies a tots. Em feu sentir estimat, i afortunat de tenir-vos com amics.
Cuida't nanu! I espero q fem un altre copa aviat, a Madrid o per Vilanova.
Em queda pendent una cosa que vull donar-te i és un somriure, no el pots veure però hi és...