No sé quin és el vostre pla per al tercer cap de setmana de setembre, però si us agrada la poesia jo no em perdria la Trobada de poetes de Girona que tindrà lloc a la Casa de la Cultura d'aquesta ciutat. Ens hi veiem, doncs…
Divendres, 19 setembre 2008
18.00 hores: Josep Palau i Fabre: un homenatge.
L'acte inauguralde la III Trobada de Poetes recordarà Josep Palau i
Fabre amb una projecció de material audiovisual de
l'escriptor recitant els seus poetes predilectes: Ausiàs
March, Federico García Lorca, Arthur Rimbaud o
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, entre d'altres. Presentació a
càrrec de Perejaume, artista, poeta i amic personal de
Josep Palau. L'acte es clourà amb una lectura de
poemes a càrrec d'autors participants a la Trobada.
Dissabte, 20 setembre 2008
9,30 hores: Conferència «L'edició de poesia avui: una radiografia»,
a càrrec de Jordi Cornudella, assessor editorial.
11,30 hores: Taula rodona «Poetes, editors i premis literaris: vies
de contacte i/o d'allunyament» amb Àlex Broch, Maria
Josep Escrivà, Ricard Ripoll, D. Sam Abrams i Sebastià Alzamora.
12’45 hores: Conferència «L'edició de poesia: nous formats»,
a càrrec de Laura Borràs, filòloga i especialista en
literatura i tecnologies digitals.
16 hores: Taula rodona «Poetes, editors i territori: el vell mite
de centre i perifèria» amb Vicent Berenguer, Andreu
Gomila, Manuel Costa-Pau, Joan-Pere Sunyer i Oriol
Ponsatí-Murlà i Jordi Cervera.
18 hores: Xerrada «Editors i/o directors de col·leccions, una
experiència». Amb la participació d'Antoni Clapés
(Cafè Central), Jesús Aumatell (Emboscall), Xavier
Garcia (Biblioteca de la Suda) i Rafel Bordoy (Mixtàlia).
A la fotografia: Josep Palau i Fabre.
Per cert: he vist a un altre blog (el vertigen del trapezista) que traus al mercat una novel·la nova, i no n'havies dit res!!!!! L'haurem de llegir! (el noi d'aquest blog et recomana a una comentarista que li pregunta pels seus gustos). Fins aviat
Una abraçada
Una abraçada, Alejandro.
A València ara fa uns anys, dins de les jornades dels Premis Octubre, vam tindre l'oportunitat d'escoltar Palau a la sala de la Muralla recitar el Càntic espiritual. Llavors jo tindria vint i pocs anys i començava a interessar-me per la poesia.
Recorde que no sabia qui era Palau en aquell moment (malaurada ignorància), però aqueix poema tan colpidor i passional em va deixar bocabadat, quasi plorós (i no és una exageració). També recorde com, sense vacil·lar, s'aixecaren tots els assistents que omplien la sala i li regalaren un aplaudiment llarguíssim. Fou tan emocionant que el seu record m'acompanyarà fins a l'últim sospir.
Una abraçada.
Una abraçada.