Creació inspirada per la presència de Na Patrícia C., correctora de l’equip Riublanc. Segurament causada per l’ansietat d’uns exàmens que tinc a prop. La meua llança no necessita escut, cavalque amb la força que em dona no tenir por a la mort, i no fique accent a la tercera persona del singular del present del verb donar perquè aquest diacrític és masclista. Ei xiquet, ara comença el temps de lluitar amb ràbia. No se'ns acaben les hores, no som tres ni som de Pego. Poseu la Gossa a tot volum. Acabem de començar i ningú ens ho impedeix. Hem perdut a Carmesina i ja no la volem trobar. Ens mou el desig, i la competència per canviar la realitat. La podrem moure i configurar? I no podem parar. I no res poden fer. Poc ens pot aturar. On estàs? Et dus o et deixes dur? Que on està la diferència? Estàs perdut! El millor post de la història és aquell que no acabes mai d’escriure, és la vivència intensa, el nexe amb el teu interior, que et transporta a aquell espai ideal, idíl·lic, on somies estar quan encara no dorms i jaus amb un somriure. La vida passa, la vivència no queda. Tot és etern, però. No aniràs més lluny per anar més de pressa. Quantes més forces sigues capaç d’estalviar, més resultats obtindràs. T’atreveixes?
Dedicat a Lucre, la blogger més tropical (zona climàtica definida en primer ordre per la seua calor i humitat) de la Safor.
Imatge: http://blogs.ua.es/davonet/files/2007/11/tirant_espill.jpg
Dedicat a Lucre, la blogger més tropical (zona climàtica definida en primer ordre per la seua calor i humitat) de la Safor.
Imatge: http://blogs.ua.es/davonet/files/2007/11/tirant_espill.jpg
Sort amb els exams.. jo tb stic capficada amb la tesi, pero promte acabaran els malsons estudiantils!
B7s
ciber-besets tropicals