Ja veus que això de compartir un bloc és complicat. Jo escric quelcom sobre tu, o qualsevol altra cosa, i el meu company de pàgina Quim em contradiu a la primera de canvi, o simplement és dedica a fotre's allà on no el demanen, però que hi farem, el noi es així, ara ja saps d'on ha sortit el seu fill, no? Pel que fa al teu bloc, vull tornar a felicitar-te, perquè a part de curiós i divertit, està molt ben escrit, amb una prosa molt fluïda i amb un ritme perfecte. La veritat és que has fet un bloc amb estil que, si continues amb ell, pot acabar tenint una bona repercusió en aquella gent que s'interessa per la musica en directe, la festa popular,... No sé, però no és gens fàcil escriure, i menys descriure com tu ho fas. No facis com jo, que em passo mesos sense escriure i de cop en dos dies ho vull fer tot, sigues constant perquè seré el teu primer lector fidel.
Benvolgut Quim,
No et vull pas recriminar que hagis escrit sobre el Ramon Arquè sense coneixe'l ni haver-lo llegit abans, Deu me'n guard, aquest és el teu bloc i pots fer i escriure el que et doni la gana, només faltaria, però si que trobo pobre que després de tants mesos sense escriure res, tant que jo t'he insistit, acabis fent-ho d'aquesta manera. No et vull fer la pilota, però quant t'hi poses, escrius articles molt bons, amb moltes faltes d'ortografia com jo, però molt bons, així que torna't a seure davant l'ordinador i escriu com saps fer-ho i com fa tant de temps que no fas.
A tots dos, gràcies per expressar, cadascun a la seva manera, les vostres paranoies mentals. Escriure ajuda a desfogar-te, a alliberar-te de tantes coses que et volten, a compartir els teus sentiments i passions, i llegir és com ficar-te en la pell d'algú altre, és com viure experiències que no has viscut, i tot plegat ajuda a sentir-te membre d'un club, d'una comunitat, que és la nostra, la d'aquells que no en tenim prou quedant-nos tancats a casa jugant a la playstation.
Seré breu, la situació obliga. Feia ja un parell de dies que volia respondre amb alguns comentaris els escrits creuats entre la puteta i el ramon, el patró Arqué i adicte a la bona música funk, però no ha estat fins ara que disposo d'uns minuts mentre el Ramon, la ramoneta, sopa amb els pares a la cuina. Puteta, benvolguda mosca collonera, mira que t'agrada provocar, "that's the way...". Dir-te ràpidament que comprenc la sèrie de deduccions que planteges, però amb tanta categòria i raonaments ciclistes estic una mica perdut. El tema és molt senzill, jo sóc de baixa categoria, quarta o menys, pero la resta de la gent, també t'hi incloc, sou de primera divisió. Diuen que la ´família no la tries però les amistats si, i és en això que sóc el puto crack!!
Au, no tinc més temps, això de tenir per jefe a un talibà de la feina em deixa poc temps per llegir les vostres cròniques, a més ara començo vacances i he d'anar per feina...
Avui he tornat a la feina després de 3 setmanes de vacances i el primer que he fet és obrir el Facebook i el blog personal. Se que no és políticament correcte començar així, però què hi farem! La tornada sempre és dura i llegir quelcom interessant a primera hora del matí sempre ajuda a centrar-se. M'agrada llegir que el meu blog interessa a la gent, però també està bé que el critiqueu quan us sembli que no estic a l'alçada. Soc conscient que he parlat molt de festa, però penseu que només fa 1 mes que vaig començar el blog i m'he passat les 3 darreres setmanes de vacances i de festa en festa, per tant, era lògic començar així. Ara que les vacances s'han acabat i les festes majors gairebé, suposo que la temàtica del blog canviarà una mica, però intentaré mantenir el nivell. Us animo a afegir els vostres comentaris sempre que vulgueu!
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
Feia ja un parell de dies que volia respondre amb alguns comentaris els escrits creuats entre la puteta i el ramon, el patró Arqué i adicte a la bona música funk, però no ha estat fins ara que disposo d'uns minuts mentre el Ramon, la ramoneta, sopa amb els pares a la cuina.
Puteta, benvolguda mosca collonera, mira que t'agrada provocar, "that's the way...". Dir-te ràpidament que comprenc la sèrie de deduccions que planteges, però amb tanta categòria i raonaments ciclistes estic una mica perdut. El tema és molt senzill, jo sóc de baixa categoria, quarta o menys, pero la resta de la gent, també t'hi incloc, sou de primera divisió. Diuen que la ´família no la tries però les amistats si, i és en això que sóc el puto crack!!
Au, no tinc més temps, això de tenir per jefe a un talibà de la feina em deixa poc temps per llegir les vostres cròniques, a més ara començo vacances i he d'anar per feina...
Salut!