Avui és el meu darrer dia a la feina. Deixo la tele per marxar a partir del proper dilluns dia 1 de setembre cap a Madrid. Porto força dies acomiadant-me però potser ha estat aquesta setmana la més intensa. La més sentida. Sempre he dit que aquí havia trobat potser la millor redacció no només professional, sinó també personal -que potser és el més difícil de trobar-. Aquest ha estat un dels comiats més durs però bé, no es pot anar mirant endarrera i pensant què es queda sinó que està per venir. Acomiadar-se, quina cosa més difícil, però quina sort, saber que un marxa però que tindra sempre un lloc on hi deixa bona gent i bons amics.
Una abraçada i molta sort