Amb una mica de retard, publico quatre notes amb la crònica de la meva primera estada a la Universitat Catalana d'Estiu. El temps a Prada sembla que passi més ràpid del normal. Deu dies vivint en un microcosmos de Països Catalans independents és la millor prova que la independència és possible i que amb ella seríem més feliços.
I és que hauria de ser obligatori venir a la UCE almenys una vegada a la vida! (el mínim per tenir ganes de tornar-hi l'any següent).
El dia que vaig tornar cap a Igualada tenia la sensació que estava a punt de despertar d'un somni. Haviem compartit molt bones estones al Casa Nostra vevent moscat i coneixent gent de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i gaudint dels colors de la llengua. Els cursos per conéixer la realitat del país que vaig assistir em van encantar. Per una banda, "Les empreses de l'Euram" (coordinació d'Oriol Amat), fou una bona dosi d'optimisme; des del punt de vista econòmic, els Països Catalans aniriem millor independents que sotmesos a l'Estat espanyol. Els empresaris ho saben, però no ho volen dir! Per altra banda, el curs d'en Josep Guia, "40 anys d'independentisme català", tot i que fou curt ens donà l'energia i convicció necessària per continuar construnit aquest país que ens volen esquarterar.
Pel que fa als tallers vaig fer Sardana amb la Teresa Vinyes i fou certament com un enamorament amb la dansa popular catalana. També vaig participar al taller de danses tradicionals.
Altres actes que vaig assistir foren les presentacions (per exemple, "El Camí", un projecte molt ben fet i engrescador per unir totes les comarques tot caminant, la presentació de la Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés que per cert: han renunciat als Països Catalans?...), fòrums i debats, actes polítics, llibres, escoltant música d'Eïvissa (Projecte Mut fou una bona descoberta), Menorca (S'albaida), en Feliu Ventura que ens va emocionar a tots, Lax'n'busto, Els Pets, Túrnez & Sesé (una proposta genial que em va captivar), la Lídia Pujol (ens va deixar amb la boca oberta amb la seva expresivitat però la vam tancar de cop quan ens va propinar amb una peça amb espanyol!!), La Vella Dixieland, Els Mariners del Canigó, La Carrau...
En fi, deu dies a Prada gaudint i amarant-nos de país, coneixent persones genials, passant moment inoblidables i, sobretot, agafant forces per continuar lluitant contra espanyols i botiflers! (que sembla que s'estan posant de moda..)
