El nom de Tibidabo prové del llatí -Tibi Dabo- i vol dir "et donaré". Segons la llegenda és el lloc d'on Satanàs va temptar Crist des de les alçades mostrant-li tot el que estava disposat a oferir-li, se suposa que per la seva ànima: "Tot això (omnia) et donaré (tibi dabo) si m'adores"... temptadora oferta....
....continúa....
...tot i que afortunadament, el desitjat cim amb Parc inclòs, roman a mans dels barcelonins i barcelonines des de que l'any 2001 - i coincidint amb el centenari del Parc d'Atraccions- l'Ajuntament de Barcelona el va adquirir en subhasta.
Ahir hi vaig ser. Fa 27 anys que hi vaig anar per primer cop. Va ser curiós sentir com hi ha coses que millor deixar-les com estan. Des d'ahir estic convençut que el Tibidabo no ha de canviar mai. La "Muntanya Màgica" és una barreja de Parc d'Atraccions -però no essencialment-, d'espai natural -tot i que urbà-, de centre de lleure -intergeneracional- i també d'una estranya i captivadora capsa del temps on revius el passat dels barcelonins del darrer segle que trobaven en el Tibidabo un punt de trobada social i cultural -és de visita obligada per a famílies barcelonines des de fa tres generacions-.
Sembla com si alguns hàbits, costums i maneres, resistissin a canviar en aquest, encara, acollidor espai pensat pel Doctor Andreu, famòs per les pastilles i propietari d'una farmacèutica, del que en fou també el responsable de recaptar el capital inicial -diuen que un milió i mig de pessetes...o 9.000€- .
El que avui és el segon parc d'atraccions més antic d'Europa manté quelcom que el fa envoltant i misteriós. L'austera sínia, el peculiar i històric avió, l'encara sorprenent talaia o el parsimoniós telefèric. Però sobretot, la ciutat que hi reposa al seus peus. La temptació viu a Barcelona i duu el nom de muntanya.
