jordigarrigos |
dimecres, 20 d'agost de 2008 | 19:10h
Ara que s'acaben els Jocs Olímpics parlaré d'esports, relativament. Si
en alguna cosa destacaven les antigues repúbliques socialistes de l'est
era per la seva facilitat per jugar al basquet. De la CCCP va sortir en
Vladimir Tachenko, un pivot de 2'20 d'alçada i un 56 de peu que
atemoria els pivots rivals a mitjans dels 80 amb la seva fortalesa i
fidelitat a la mare pàtria (mai va marxar a l'NBA tot i les ofertes que
va rebre). Una mica més aprop ens queden els Balcans. També eren
socialistes (o més o menys) abans de la guerra que va destruïr la zona
i va desmembrar l'antiga Iugoslàvia. Allà, a Split (acutal Croàcia) va
aparèixer un equip que es deia Jugoplastika i que a principis de la
passada dècada es va dedicar a guanyar copes d'Europa (sempre a costa
del Barça, per cert) amb jugadors com Tony Kukoc o Dino Radja. Entre
l'esquerranisme més o menys ben entès i el basquet, Tachenko i
Jugosplastika tenen un altre tret en comú: Són el nom de dues de les
millors bandes de pop-indie estatal.
Aquest parell han fet, de moment, els dos millors discs de
pop en castellà de l'any. El primer en sortir va ser Esta vida pide ser
otra (Limbo Star, 2008) dels Tachenko, ex-Niño Gusano i provinents de
Saragossa. La tercera referència dels aragonesos confirma el que ja sabíem
després d'escoltar el seu Las Jugadas Imposibles (Limbo Starr,
2006): Són una de les bandes amb més futur de l'indie estatal. Navegant
més per la melodia que per l'aire power que utilitzen sovint, es
dediquen al pop fet amb bon gust i l'elegància que els dona semblar que
fan cançons fàcils quan en realitat no ho són. Això vol dir no caure en
la cursileria tant corrent en aquest estil mentre escoltes cançons
romanticones com "Medio Normales" o "Hacía el Huracan", segurament les millor cançons del disc. Potser possar-lo tot seguit pot semblar
monoton si està de fil musical, sensació que canvia al sentir les
pistes una per una i parar per cançons com "Ella es la primera" o
"Palabras celebres".
D'una confirmació a una sorpresa en forma de power-pop més garatgero. Escoltar el The 6th is the 7 (Astro Discos, 2008) dels Jugoplastika és recollir el millor de l'escola indie-rock de bandes com Corn Flakes, El Inquilino Comunista, Australian Blonde o fins i tot els primers Unfinished Sympathy a nivell estatal o als Nada Surf (època pre-pop), YolaTengo o Dinosaur Jr. Un segon disc molt complet el que signen aquests gallecs amb una llista de temes que enganxen. És el cas de la perfecte "Nicholas Pheenter" (on la veu del cantant recorda especialment als Built to Spill), "Polinice", "Send Oil"o "By your side". Si estem a la recerca de hypes, no hem de dubtar que Jugoplastika és el hype amb un hit darrera l'altre.
[Entrant a l'article, trobareu els dos discs en descarrega directa]
D'una confirmació a una sorpresa en forma de power-pop més garatgero. Escoltar el The 6th is the 7 (Astro Discos, 2008) dels Jugoplastika és recollir el millor de l'escola indie-rock de bandes com Corn Flakes, El Inquilino Comunista, Australian Blonde o fins i tot els primers Unfinished Sympathy a nivell estatal o als Nada Surf (època pre-pop), YolaTengo o Dinosaur Jr. Un segon disc molt complet el que signen aquests gallecs amb una llista de temes que enganxen. És el cas de la perfecte "Nicholas Pheenter" (on la veu del cantant recorda especialment als Built to Spill), "Polinice", "Send Oil"o "By your side". Si estem a la recerca de hypes, no hem de dubtar que Jugoplastika és el hype amb un hit darrera l'altre.
[Entrant a l'article, trobareu els dos discs en descarrega directa]
Conec Nada Surf i a mi m'agraden. Tenen un so lleuger i el necessitava.
-M.
Estan molt bé Tachenko. Te'ls anava a recomanar un dia pel msn, però no sé per què vaig pensar que no t'agradarien. L'últim disc està guai, a mi les que més m'agraden són El mundo se acaba, Ella es la primera y Robar y compartir. A més, fa uns mesos van vindre a tocar al meu poble i vaig gaudir molt del concert també.
Als altres no els coneixia, ara em baixaré el disc.
Au, Jordi!