Avui són ja tres anys d'absència. Torno a Halong. En aquells díes del mes d'octubre de 2006 vaig ser a la meva Ìtaca i tots els anys, en aquesta data, hi tornaré. Aquest matí, però, aniré a Montjuïc. A dalt de tot, de cara al mar, que tant estimava, i mirant l'horitzó. Avui continuaré preparant el nou viatge de l'any vinent. Ja està decidit. Amb els seus apunts, i amb els contactes, ja quasi he acabat un nou itinerari. Engrescador, com tots els que ell feia. Tornaré a Viêt Nam, uns díes, però abans viatjaré a un país que ell em va dir ; ' és de lluny el país més bonic del sudest asiàtic. És màgic.'
No sé on he llegit, que hi ha que tenir pensaments alegres per afrontar qualsevol situació difícil. És el que intento de fer; la melanconia continúa. Certament si durant al llarg de la vida has tingut amics i amigues amb els que compartir els somnis per un futur millor, o amics i amigues d'avui, d'ara, amb els que comparteixes emocions i moments més reals, tot és més fàcil.
De vegades només unes paraules, poques, ja són suficients per foragitar les preocupacions.
En S. era home de poques paraules, les justes, les precises, les que volíes sentir.
'R. ja estic pujant a casa. Sóc als ff.cc.' Paraules que sovint escoltava quan despenjava el telèfon.
Sóc la Rosa Illa, la noia que va escriure fa dos mesos la història de'n Wendell, aquell australià nascut a Birmània amb arrels mallorquines! Ara cercava per internet referències al meu nom i he vist aquest bloc. Per si a algú li interessa encara saber com va acabar la història, us diré que en Wendell no va poder trobar els seus parents, era molt complicat perquè disposava de molt poques dades... De totes maneres em va dir que el maig tornari a mallorca a seguir cercant!
Sóc la Rosa Illa, la noia que va escriure fa dos mesos la història de'n Wendell, aquell australià nascut a Birmània amb arrels mallorquines! Ara cercava per internet referències al meu nom i he vist aquest bloc. Per si a algú li interessa encara saber com va acabar la història, us diré que en Wendell no va poder trobar els seus parents, era molt complicat perquè disposava de molt poques dades... De totes maneres em va dir que el maig tornari a mallorca a seguir cercant!
A la sorra fina del port de Pollença, a la cala blava i coratjosa, la cala sant Vicenç, a la línea entre boscos, impensableredol de serenor de Formentor, allí hi sou tu i el teu record d'ell, i la teva mirada a l'horitzó, cercant-lo i explicant-li. Tu i ell i Halong i Viêt Nam... tu i nosaltres, compartint. Ell, en S., la teva passió de viure. Preciós el poema que deixa la teva amiga, la sang heretada.
Aquest post m'agradat molt realment està ple de sentiment.
Tu ja fa tres anys que no el tens i la teva enyorança és molt bonica. Per què imaginat tenir el company a casa i no poder-te comunicar amb normalitat i no saber si pot contar amb ell per fer coses plegats.
Et suggereixo dos llibres d'un gran viatger cap a l'interior: "Pelegrinatge als orígens" i "Principis i preceptes del retorn a l'evidència", del folòsof i peregrí Lanza del Vasto. Hi son en català i en francès, no els trobaràs a les llibreries, potser a alguna biblioteca. En tot cas si no els trobes i t'interessa, te'ls faré arribar.
I ... al final sempre t'ho puc fer saber ..... si no els trobo ! Gràcies.
de quan en quan tornem als origens, de quan en quan ens allunyem en periples exòtics que ens fan coneixer els rostres de l'Altre, encara que estiguem quiets o només seguim l'itinerari de les respiracions de la lectura, aquest estiu m'he adonat que des de dalt de certes muntanyetes i tossals de dia podem veure l'"sky-line" dels espais urbans com a vista d'ocell, però de nit sempre vegem el "fanal-line", potser això són les lletres de les amistats presencials o distants en certs moments: "fanals-lines" on se'ns revela la seua lluminosa ànima humana ;-)
ens enlluernen i ens obren aquesta lluminosa ànima humana. És un bagul de coneixements i al mateix temps d'alegries.' Cám o'n' - gràcies.
com dos llacs veïns.
Volen explicar-se l'un a l'altre
tot el que han vist.
La meva sang té molts parents
que mai no la visiten.
Però quan moren
la meva sang hereta.
M'agradaria que aquest vers del poeta israelià Iehuda Amikhai t'acompanyés avui.
Una abraçada ben forta .
Balears |
Política
A la recerca dels avantpassats
Ja
és aquí l’australià nascut a Birmània que cerca la seva família
mallorquina, amb qui perdé el contacte fa 60 anys. Wendell assegura
estar “molt emocionat” per ser a l’illa on té els orígens
Rosa Illa |
19/08/2008 |
Vistes: 32
Wendell
Parnell és un australià nascut a l’antiga Birmània, però el seu padrí,
Domingo Vich Cañellas, era mallorquí. La seva tia és monja, viu al país
on va néixer Wendell i és l’única de les filles de Domingo que encara
és viva. Aquesta dona nom Theresa Viagus, ja que son pare hagué de canviar-se el nom a causa de certs problemes amb negocis que semblen no ser gaire clars.
Probablement ell i el seu germà Alessandro es dedicaven a
l’estraperlo entre Mallorca i Rangun, i per això quan començaren les
dificultats es canviaren el nom i anaren a viure a Myanmar, l’antiga
Birmània. Tot i això, dos dels germans de Domingo, Margalida i Enric,
quedaren a Mallorca.
Theresa mantenia el contacte amb els seus cosins mallorquins, fills
d’Enric i de Margalida, que nomien Miquel i Ramon Vich. No obstant
això, fa 60 anys que es trencà la comunicació. Wendell és ara a
Mallorca per tal de cercar Miquel o Ramon Vich, cosins de son pare i de
la seva tia, però en cas que haguessin mort, estaria content de trobar
els seus descendents. De moment, té previst anar-se’n
dissabte, però assegura que, si aconsegueix alguna pista, anul·larà el
vol "i hi quedaré els dies que siguin necessaris per localitzar-los".
Una agulla en un paller
Wendell és conscient que
el que vol fer és com "cercar una agulla en un paller", però confessa
que venint fins aquí se sent "útil", ja que des d’Austràlia "és
impossible, mentre que aquí és molt emocionant. Sé que, si ho intent i
hi insistesc de valent, aconseguiré trobar algú o almenys alguna cosa,
perquè cada instant pens que la dona que seu devora mi al banc podria
ser família meva".
Tanmateix, es mostra "molt content perquè algun mitjà m’hagi obert
la porta i pugui fer la meva recerca més productiva". Ahir va anar al
Registre Civil de Palma per poder trobar la partida de naixement del
seu padrí, Domingo Vich Cañellas, però, com que no sabia la data
exacta, només que va néixer el 1877, és molt complicat trobar-la, ja que han de cercar en munts i munts de papers, i fins divendres no podran dir-li res.
D’altra banda, el Registre Civil es posà en marxa el 1870 i, en ser
els primers anys que funcionava, és possible que per manca de costum no
l’inscriguessin. Per tot això, el funcionari del registre li ha dit que
té "les mateixes possibilitats de trobar la partida, com de no
trobar-la".
El mateix ha intentat a través del Bisbat, però la fe de baptisme és
encara més difícil de localitzar perquè no sap a quina església està
batiat i hauria de buscar-la parròquia per parròquia. Wendell comenta
que la major dificultat que té és que no parla ni català ni castellà i
per això es troba "molt limitat". L’única arma que té és una carta escrita en castellà, en què explica la seva història.
Tot i aquesta pila d’inconvenients, no perd l’esperança i és
persistent. L’australià assegura: "Encara que aquesta vegada no trobi
la meva família, l’any que ve tornaré i ho faré amb les mateixes ganes
d’afrontar aquest repte". A més a més, afegeix: "És una espina clavada
que duim tots els germans i cosins, però sobretot la nostra tia. Abans
que ella mori ens agradaria poder haver-los localitzat, perquè fa
trenta anys que ens insisteix que vol trobar les seves arrels".
Wendell se sent aclaparat perquè, evidentment, Mallorca no és tan
gran com Autràlia, però ja n’hi ha. És per això que està pensant a
llogar un cotxe i anar a diferents pobles de l’Illa, ja que potser
Domingo no va néixer a Palma, tot i que segur que hi va viure. La seva
idea és visitar pobles on aquests llinatges són comuns, com ara Santa
Maria i Consell, i mirar de trobar en algun d’aquests indrets la
partida de naixement. D’aquesta manera, podrà tenir un fil per estirar.
I em sorprèn, i em sorprèn que em continui sorprenent el que m'arriba de Birmània!
En aquest cas, em sorprèn això de dedicar-se al contraban entre Mallorca i Rangun. Aviat s'és dit!
Hi apareixen referències a les notícies publicades fa poc a Mallorca, i, el que és més interessant, aquest enllaç del FaceBook, d'algú (aparentment una noia birmana= que n'és amiga:
http://www.facebook.com/people/Saw_Nyein_Aye/1311664670