A Xàtiva estem de festa major:
Aquests dies la senyera històrica de la
ciutat ha estat objecte d’una greu manipulació per part de l’Ajuntament, governat
pel Partido Popular. El roig original de la nostra bandera ha estat substituït
per un grana fosc en les entrades de la ciutat, i pel groc il·legítim en el
recinte del Reial de
Heus ací que aquests energumens del PP
persegueixen, com rabiosa inquisició, tothom qui fa servir la terminologia
moderna i democràtica per al nostre territori (País Valencià) i la senyera
històrica de les quatre barres, argumentant que no són estatutàries, és a dir
legals. Tanmateix, no tenen tants escrúpols legalistes per a embastardir
l’ensenya històrica i oficial de la ciutat de Xàtiva en manipular el seu color
legítim. Potser és rot o capritx de governants autoritaris, potser intolerant aversió
política al roig històric de la nostra senyera, malgrat que la nostra dita
popular afirme que «tot lo roig fa goig». No obstant això, als polítics del PP de
Xàtiva el color roig no els fa cap goig, més aïnes oix.
El cas és que el govern del PP ha falsejat la senyera de Xàtiva. Una senyera que els testimonis històrics descriuen ben clarament en referir la simbologia de la ciutat. Com ara J.A. Estrada en un document de 1748: «Nombrola Ciudad el Rey D. Pedro IV de Aragón el año 1347, dándole por Armas tres torres y las quatro Barras Catalanas con una Vandera roxa». I també Antonio Moya (1756): «…en 1347 la hizo Ciudad D. Pedro IV, en cuyo tiempo arreglaron sus Armas y Blasones, ostentando en ellas una Fortaleza murada con tres Torres, y sobre ella un Escudete, en forma de Losange, que tiene en el ángulo superior una Vanderita Roxa, y en el centro de él las Barras Catalanas…» Aquests dos testimonis, entre d’altres, són esmentats per Joan Joan Barberà dins l’article Notes sobre la senyera de Xàtiva, publicat en el Llibre de Fira de 1981.
Els polítics del PP, gentola que prové i
s’alimenta dels femers ideològics més intolerants, es pensen que la història i
els símbols d’un poble poden ser esmenats i eliminats per infame acord polític, i en
conseqüència pretenen que la senyera històrica dels valencians i la denominació
moderna i democràtica de País Valencià (de qual ara també abomina el PSOE) siga
perseguida a mort, fins que se’n perda l’ús i la memòria. Però, si els convé, no
els cal l’acord –digueu-li, si voleu, complicitat– amb un altre partit per a embastardir
història i símbols: atès que provenen d’una tradició política basada en la
imposició autoritària, sovint manipulen tot allò que els rota pels collons.
Actuen així perquè es pensen que són els amos de tot, i és per aquest
il·legítim convenciment que no senten respecte per res ni per ningú.
Xàtiva, doncs, no és la seua ciutat, dit en un sentit de pertinença: és seua; és a dir, en un sentit de
propietat particular. I se’n consideren amos i senyors no només per a
destruir-la físicament, fins i tot per a manipular els seus símbols i falsejar la
seua història.
Senyera de Xàtiva
Va ser Pepe Dies qui li va recomanar que acceptara la senyera roja i no mogués una altra guerra de banderes, que en aquell moment no els convenia. Es veu que ara si que li convé i li surt la burrera que porta a dins.