Llegint
el llibre “Periodisme? Permetin!”
(Símbol Editors) de Quim Torra i Pla, sobre la vida i els articles del
periodista Eugeni Xammar -una obra i una personalitat genial!-, m’ha entrat la
necessitat de reflexionar sobre l’escriptura periodística de mitjans segle
passat i la infoxicació frenètica dels blocs, d’Internet i les TIC en general.
Ens
podem trobar cartes excel·lentment escrites i plenes de contingut de Xammar i
dirigides a altres genis de l’època com Josep Pla i Pau Casals, que seran
correspostes mesos després, amb la mateixa claredat formal i amb idèntic
contingut intel·ligent. S’hi pot trobar, adherit a la carta, el retall d’un
article que es creu d’interès per al destinatari d’un diari com Le Monde, per exemple. Tot plegat digne
de recopilació mig segle després, ple d’interès i gran suport per al nostre
constant procés d’aprenentatge intel·lectual.
I,
ara, què fem? Un acte que tardava mesos a consolidar-se i anys a convertir-se
en joia per a l’intel·lecte, ara es converteix en un correu electrònic enviat
en uns pocs segons a un conegut -que no amic-, amb el qual t’uneix certes
inquietuds descobertes en blocs o microblocs o xarxes socials vàries. Tot
plegat, amb uns pocs minuts de diferència, i un “gràcies per la recomanació” com
a resposta.
Era
millor abans? No m’atreviria a afirmar-ho categòricament. Amb tot, si que era
diferent. Tindrà interès històric rastrejar converses mantingudes en temps real
i sense gaire contextualització? Personalment -tot i no predicar suficientment
amb l’exemple- sóc partidari de la màxima “menys és més”, però cada situació
històrica, cada eina utilitzada per a alimentar l’intel·lecte, té els seus pros
i els seus contres. Intentar aplicar l’ideal d’una altra època a l’actualitat,
amb les eines que tenim, seria anar a contracorrent. Cal adaptar-se al present,
sense oblidar el què ens ensenya el passat i, si la gestió del temps ho permet,
és bo buscar punts entremitjos per a plasmar ara i aquí el què la història ens
ensenya per a encarar amb intel·ligència el present i el futur.
Aplicar
el passat “ara i aquí” sense una lleu transformació adaptativa, pot ser un
error. La infoxicació o l’excés d’informació i la (massa?) accelerada recepció
d’informació que estem vivint, cal complementar-la amb una bona gestió del
temps i una bona contextualització de la informació, compaginant l’aprenentatge
del passat amb el què ens ve a sobre sense haver tingut temps de pair-ho.
Però,
la naturalesa és sàvia, i ho va posant tot al seu lloc. Sense adonar-nos-en,
potser, però sense donar temps a l’error insalvable, es tendeix a implantar en
els mitjans de comunicació els gèneres que ajuden a contextualitzar la
informació, ja siguin cròniques, reportatges, entrevistes, articles
d’opinió,... Així mateix, la voràgine d’informació constant i, en certa manera,
anàrquica que es desprèn de blocs i altres eines d’informació i opinió i
creació de continguts a través de les TIC es va convertint d’un temps ençà en
llibres que recopilen o, encara millor, que expliquen el què està passant.
Doncs,
això, “la naturalesa és sàvia” i “menys és més”, però no podem pretendre
aplicar el passat al present sense un procés d’adaptació que, vulguem o no,
captem o no, hi és. Per sort. Aplicar el passat d’una forma pura, podria caure
en la nostàlgia, però aprendre del passat i adaptar-lo a l’ara i aquí és una
forma intel·ligent de no caure en un present buit de contingut.
Ei Marc, a mi "Seixanta anys d'anar pel món" em va encantar.
Tinc "Periodisme? Pemetin!" però encara no l'he llegit.
Són un luxe de referències, oi?
Un parell de llibres d'en Xammar
Seixanta anys d'anar pel món
http://www.quadernscrema.com/qresnovi.php?var=87311&idioma=cat
L'ou de la serp
http://www.lacentral.com/9788477272441
això,
“la naturalesa és sàvia” i “menys
és més”, però no podem pretendre
aplicar el passat al present sense un procés
d’adaptació que, vulguem o no,
captem o no, hi és. Per sort.
(El "menys és més" no tinc clar com entendre-ho.)
Amb tot et recomano la lectura de la versió en anglès, que és molt més extensa.
Jo m'ho reivindico en temes quotidians: escriure menys vegades però amb més contingut i interès, escoltar menys música però aprofundint-hi, llegir menys diaris però captant més el contingut i els detalls,...