MANIFEST PEL RETORN DE LES RESTES D’ ANTONIO MACHADO A ESPANYA
Durant els anys de persecució i de genocidi contra el poble i la llengua dels Països Catalans, la major part dels intel.lectuals i escriptors espanyols no solament han callat, sinó que fins i tot han expressat la seva hostilitat envers drets elementals com el de l'ús de la nostra llengua. I, ara mateix, mentre alguns firmen manifestos hostils, promouen boicots o ridicultizen la llengua, la resta- fins i tots els suposats “amics”- de forma culpable, atorga i calla
Sense menystenir l'aportació de cadascun d' ells en el seu respectiu camp- creació literària, poesia, etc.-, és però, indigne que mai no sigui presentada la veritable naturalesa política i ideològica d' aquests intel.lectuals i que fins i tot, des del nostre país,s' els rigui les gràcies i es convidi personatges com Savater, Gala, Perez Reverte,etc.
Un dels mites actuals del nacionalisme espanyol d' esquerres- tan poc diferent del de dretes- és el poeta Antonio Machado, del qual, diuen, va morir a l' exili en un poble de França. Naturalment, aquesta mena de nacionalisme estatalista, hegemonista i agressiu, no vol acceptar que Cotlliure és també Catalunya.
Si aneu al seu cementiri, doncs, escompixeu (manifestar rebuig) la tomba d' Antonio Machado: no a la del magnífic poeta i col.laborador d' "Alma Española", sinó a la del ciutadà espanyol catalanofòbic que es va oposar agressivament, l'any 1932, a l' Estatut de Catalunya i la seva llengua, al costat d'Unamuno i Ortega y Gasset tot dient, entre d’altres frases i accions agressives contra la llengua i el poble català::
"En lo referente a Hacienda es un verdadero atraco y en lo tocante a la Enseñanza es algo verdaderamente intolerable".
Reclamem que les seves restes retornin a la seva pàtria, Espanya i per tant que els Països Catalans quedin lliures d’ algú que els menyspreava!..
Malgrat tot, com Pere Quart, admirem el gran Antonio Machado poeta!
D'acord amb el teu blog!
En Machado, penso que encara en va dir de tan o més grosses, a Hora de España VI ljuny del 1937 , " De aquellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos....antes que españoles, desconfiad siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse"
Home, sense ni intentar en cap moment contradir-te el raonament, jo diria que la situació de l'època mereix matís. En qualsevol altre lloc d'Europa, gent com Machado o Azaña haurien estat conservadors més o menys moderats. A l'Espanya d'aleshores, no obstant, eren habituals aquestes actituds. Vull dir, que la "despistamenta" no és cosa només de la manca d'informació o de formació d'alguns dels qui han vingut darrere, sinó que la contradicció ja hi era. Per exemple, al famós manifest de 1923 en contra de la persecució de la llengua catalana per part de la Dictadura de Primo de Rivera, hi trobem la signatura d'Ortega y Gasset, d'Azaña, de Pérez de Ayala, de Sánchez Albornoz... tots ells ferotges i contrastats anticatalans. Coses dels temps i de l'espectacular retard social, polític i cultural d'Espanya.
En fi, és molt interessant i alliçonadora la qüestió que esmentes. Un servidor, sense cap ànim pedantesc (perquè el llibre que esmentaré és d'aquells que no es divulguen molt entre la gent i jo mateix l'he conegut per atzar professional; per tant, no és pretensiós ni sobrer citar-lo) recomanaria als possibles interessats l'estudi del prof. Juan Miguel Ribera Llopis -compatrici meu, valencià- Projecció i recepció hispàniques de Caterina Albert i Paradís, "Víctor Català" (Girona:CGC, 2007) que, a propòsit de l'escriptora de l'Escala, documenta àmpliament tota aquesta qüestió de la catalanofòbia/catalanofília de la intel·lectualitat espanyola.
Salut i gràcies per la paciència.
Son profundament anticatalans, i per tant no m'interessen gens.
Que m'estic perdent-me grans obres de la iteratura universal? Pot ser, però en desconec tant de joies universals d'escriptors Turcs, Armenis, Irlandesos, Mexicans, Italians, com per a preocupar-me de si deixe fora a algún espanyol...
Per mi, els poden donar pel sac.