Saps què hi penso, Salvador? Que hem tingut mala sort amb que el Woody d'ara no és l'intel.lectual que fa tres dècades va fer "Manhattan", i ara no l'agrada gaire ésser tant de profund com aleshores.
Per això ha tractat amb la superficialitat que dius Barcelona i els altres personatges de la pel.lícula. I els diàlegs d'ella que reflexionen de la creació artística, com han dit alguns, sembla que s'autoparòdia. Com ben bé va dir en Thomas Sotinel, el teu col.lega del diari "Le Monde", els diàlegs que parlen de la creació artística eren "...D'une vacuité hilarante". També reconeix que la Rebecca Hall, finalment, hi ve cap a Barcelona per fer una tesi sobre Catalunya per anar-se cap a casa sense parlar l'espanyol i encara menys el català.
(Al meu bloc tinc aquell article d'en Sotinel en la seva integritat).
Gràcies Julián, pels teus comentaris i perquè, des de la devoció a Woody Allen, veig que et mantens obert a la diversitat d'opinions.
Sobre el que fa Rebecca Hall a Barcelona, en vaig parlar fa un bon grapat de setmanes en un article que pots llegir a Totcinema.cat.
Pel que veig, als EUA s'està produint una reacció similar a la que hi hagué a Canes, entre la crítica internacional: un Allen simpàtic, millor que l'anterior, divertit, però certament menor. La cosa empitjora, però, quan es passa d'una primera impressió a una certa anàlisi més a fons. Fixa't amb el que escriu Sotinel: és greu que, escrivint de Woody Allen, s'hagi de parlar de "buidors" o d'incoherències com la que afecta al personatge de Rebecca Hall.
Fins i tot els que tinguin bona opinió de VCB valdrà la pena que prenguin distància del corró propagandístic que ja van desfermant, aquí, Warner i Mediapro. Si tinc temps i ganes, miraré de contrastar el despatx de l'agència EFE, al darrere del qual em temo que vénen els articles que han publicat Vilaweb, El Punt i El Periódico.
Gràcies a tu també, Vador (o Salvador; ets dius igualment que el meu padrastre)... Bé, jo, quan arribi l'estrena de la pel.lícula, la veuré com hi veig qualsevol d'en Woody, tractarè de veure el seu valor artístic, malgrat que segurament em portarè una petita desil.lusió com em va passar amb la Barcelona que hi surt a la pel.lícula italiana "Manuale d'Amore 2", que es limita nomès a les precioses vistes del Barri Gòtic, el Parc de l'Espanya Industrial, la Platja de la Barceloneta i la Gran Via sense res més, com no sigui dir que "Los testigos de nuestra boda son toreros...". Rai que es van fixar en la tolerància catalana als gais, que si no... bufa. Però en Woody és en Woody. Un dels seus defectes és que no sap gaire com és algú que no sigui de Nova York, com el va passar a "Annie Hall" quan parlava de Los Ángeles, que semblava sempre inferior a la "culta" i "res de frívola" Nova York. En Sotinel diu una cosa ben clara: en Woody no ha fet un guió riguròs. Ah (i amb això acabo), avui a El Periódico hi ha una relació de les crítiques de la Premsa americana: és curiòs el que diu "The New York Times": que Allen s'ha tret de sobre el "provincianisme novaiorquès" en fer una pel.lícula aquí. Espero que no diguin el mateix del nostre Ventura Pons (un grandíssim director que admiro molt, i del qual vaig veure l'altre setmana en DVD "Barcelona, un mapa", a més d'altres que tinc col.leccionades) si algun dia decideix fer una pel.lícula a Madrid, per exemple; ja saps, el "provincianisme català" i d'altres bestieses tipus Jiménez Losantos.
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
Saps què hi penso, Salvador? Que hem tingut mala sort amb que el Woody d'ara no és l'intel.lectual que fa tres dècades va fer "Manhattan", i ara no l'agrada gaire ésser tant de profund com aleshores.
Per això ha tractat amb la superficialitat que dius Barcelona i els altres personatges de la pel.lícula. I els diàlegs d'ella que reflexionen de la creació artística, com han dit alguns, sembla que s'autoparòdia. Com ben bé va dir en Thomas Sotinel, el teu col.lega del diari "Le Monde", els diàlegs que parlen de la creació artística eren "...D'une vacuité hilarante". També reconeix que la Rebecca Hall, finalment, hi ve cap a Barcelona per fer una tesi sobre Catalunya per anar-se cap a casa sense parlar l'espanyol i encara menys el català.
(Al meu bloc tinc aquell article d'en Sotinel en la seva integritat).
Gràcies Julián, pels teus comentaris i perquè, des de la devoció a Woody Allen, veig que et mantens obert a la diversitat d'opinions.
Sobre el que fa Rebecca Hall a Barcelona, en vaig parlar fa un bon grapat de setmanes en un article que pots llegir a Totcinema.cat.
Pel que veig, als EUA s'està produint una reacció similar a la que hi hagué a Canes, entre la crítica internacional: un Allen simpàtic, millor que l'anterior, divertit, però certament menor. La cosa empitjora, però, quan es passa d'una primera impressió a una certa anàlisi més a fons. Fixa't amb el que escriu Sotinel: és greu que, escrivint de Woody Allen, s'hagi de parlar de "buidors" o d'incoherències com la que afecta al personatge de Rebecca Hall.
Fins i tot els que tinguin bona opinió de VCB valdrà la pena que prenguin distància del corró propagandístic que ja van desfermant, aquí, Warner i Mediapro. Si tinc temps i ganes, miraré de contrastar el despatx de l'agència EFE, al darrere del qual em temo que vénen els articles que han publicat Vilaweb, El Punt i El Periódico.
Gràcies a tu també, Vador (o Salvador; ets dius igualment que el meu padrastre)...
Bé, jo, quan arribi l'estrena de la pel.lícula, la veuré com hi veig qualsevol d'en Woody, tractarè de veure el seu valor artístic, malgrat que segurament em portarè una petita desil.lusió com em va passar amb la Barcelona que hi surt a la pel.lícula italiana "Manuale d'Amore 2", que es limita nomès a les precioses vistes del Barri Gòtic, el Parc de l'Espanya Industrial, la Platja de la Barceloneta i la Gran Via sense res més, com no sigui dir que "Los testigos de nuestra boda son toreros...". Rai que es van fixar en la tolerància catalana als gais, que si no... bufa.
Però en Woody és en Woody. Un dels seus defectes és que no sap gaire com és algú que no sigui de Nova York, com el va passar a "Annie Hall" quan parlava de Los Ángeles, que semblava sempre inferior a la "culta" i "res de frívola" Nova York.
En Sotinel diu una cosa ben clara: en Woody no ha fet un guió riguròs.
Ah (i amb això acabo), avui a El Periódico hi ha una relació de les crítiques de la Premsa americana: és curiòs el que diu "The New York Times": que Allen s'ha tret de sobre el "provincianisme novaiorquès" en fer una pel.lícula aquí. Espero que no diguin el mateix del nostre Ventura Pons (un grandíssim director que admiro molt, i del qual vaig veure l'altre setmana en DVD "Barcelona, un mapa", a més d'altres que tinc col.leccionades) si algun dia decideix fer una pel.lícula a Madrid, per exemple; ja saps, el "provincianisme català" i d'altres bestieses tipus Jiménez Losantos.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=535814&idseccio_PK=1013
Ah, gràcies per citar-me. Nomès he volgut aportar algunes coses.