El cel es tenyeix de daurat damunt les barraques que que donen entrada a Misahualli. Els micos xisclen i els guacamais s'esgargamellen. Es tant bonic aquest indret.
El dia d'avui ha comensat (i perdoneu les errades ortografiques, pero el teclat es alemany) amb un bon esmorzar complert en un restaurant de Tena.
El mati de dilluns a Tena es mogut. Baixa la gent del Napo ha fer gestions i la ciutat es tenyeix amb els colors de la diversitat de la regio amazonica.
Despres de fer un tomb per aquesta ciutat, m'apropo de nou a la Terminal i cerco les camionetes que m'han d'acostar al meu allotjament selvatic.
10 euros es el preu estimulat i el taxista d'Ambato que em porta no sap ben be on es el desti. Pel cami, passem per Puerto Napo i se senya dues vegades. A mida que ens apropem a Misahualli entenc perqué ho ha fet. La carretera esta en obres i molts dels rierols que creuem s'han de creuar amb una roda al terra i l'altra al cel.
A mig cami, recollim tres nadius (mare i nad{o m{es fill petit) i els deixem a Puerto Misahualli. Despres, desfem cami per trencar per un cami rural, empexdregat i empantanat. La selva es tanca damunt nostre i dues papallones grosses com dues mans guien el cotxe selva endins.
El taxi, temorenc, resa. Resa i rebufa alleugit quan arribem a les portes del "Jardin Aleman". El Jardin es un paradis. Un espai ideal per iniciar-se en aixó de la selva.
Ubicat en la meva cabana, surto a donar un tomb i aveure el bestiar que tenen a les portes de les cases. El bestiar i les planes, plantes increibles, descomunals, impensables des de la visio d'un occidental com jo que no ha petjat mai el nou mon.
Despres de dinar, un xicot de la contrada ens treu a passejar. Quatre alemanyes i un servidor surten fora els limits de la propietat i visiten una de les barriades de Misahualli. El noi, tot cofoi, ens diu que ell va estudiar a l'escola que veiem abans de creuar el pont. Al voltant, a l'aixopluc de l'arbram del pais, plantacions de cacau, de cafe i de platan verd.
Observem ocells i veiem arbres descomunals i llimoners gegants. El llimoner es diu Llimoner Real i d{ona unes llimones grosses com el cap d'un sagal d'onze o dotze anys com en Pau.
La bellesa de les flors recorda lleument el resplandent rostre de la Marta.
Tornats a la llar, prenc el teclat i intento donar una lleu pinzellada d'allo observat. Despres, la fosca es tanca i cal anar a sopar.
El mati de dilluns a Tena es mogut. Baixa la gent del Napo ha fer gestions i la ciutat es tenyeix amb els colors de la diversitat de la regio amazonica.
Despres de fer un tomb per aquesta ciutat, m'apropo de nou a la Terminal i cerco les camionetes que m'han d'acostar al meu allotjament selvatic.
10 euros es el preu estimulat i el taxista d'Ambato que em porta no sap ben be on es el desti. Pel cami, passem per Puerto Napo i se senya dues vegades. A mida que ens apropem a Misahualli entenc perqué ho ha fet. La carretera esta en obres i molts dels rierols que creuem s'han de creuar amb una roda al terra i l'altra al cel.
A mig cami, recollim tres nadius (mare i nad{o m{es fill petit) i els deixem a Puerto Misahualli. Despres, desfem cami per trencar per un cami rural, empexdregat i empantanat. La selva es tanca damunt nostre i dues papallones grosses com dues mans guien el cotxe selva endins.
El taxi, temorenc, resa. Resa i rebufa alleugit quan arribem a les portes del "Jardin Aleman". El Jardin es un paradis. Un espai ideal per iniciar-se en aixó de la selva.
Ubicat en la meva cabana, surto a donar un tomb i aveure el bestiar que tenen a les portes de les cases. El bestiar i les planes, plantes increibles, descomunals, impensables des de la visio d'un occidental com jo que no ha petjat mai el nou mon.
Despres de dinar, un xicot de la contrada ens treu a passejar. Quatre alemanyes i un servidor surten fora els limits de la propietat i visiten una de les barriades de Misahualli. El noi, tot cofoi, ens diu que ell va estudiar a l'escola que veiem abans de creuar el pont. Al voltant, a l'aixopluc de l'arbram del pais, plantacions de cacau, de cafe i de platan verd.
Observem ocells i veiem arbres descomunals i llimoners gegants. El llimoner es diu Llimoner Real i d{ona unes llimones grosses com el cap d'un sagal d'onze o dotze anys com en Pau.
La bellesa de les flors recorda lleument el resplandent rostre de la Marta.
Tornats a la llar, prenc el teclat i intento donar una lleu pinzellada d'allo observat. Despres, la fosca es tanca i cal anar a sopar.
Lluís deu ser algo unic lo que estas veien, estic molt contenta de poder lleguir les teves croniques.
Un petó molt gran desde la Costa Daurada.
Gracies per les referencies al Pau i a la Marta, ells et troban a falta i t'esperen per fer la caminada estiuenca habitual.
A reveure