La invasió començà pràcticament des del principi, quan vaig deixar triomfal el meu primer raspall de dents al seu lavabo. Val a dir que mai no he tingut cap reticència per part d'ell, la qual cosa ha fet menys estressant qualsevol tipus d'invasió. Amb el temps hi he anat deixant altres objectes, com arracades, o llibres de lectura, per una qüestió de comoditat. I ara que tenim prestatgeries, la veda està oberta.
Triar els llibres que m'emporte -ara per ara- és una decisió necessàriament selectiva, que requereix reflexió i la correcta combinació de sentimentalisme i utilitarisme. Pel cantó del sentimentalisme no em puc deixar a casa el Slownik Poprawnik Polsczyzny, el diccionari de correcció d'errors en polonès amb qui vaig estar casada una breu -però intensa- temporada. En el mateix pack sentimental, m'enduc la (LA) història de les literatures eslaves, que encara conserva els subratllats trèmuls de la primera joventut. Se'n venen amb mi -com se n'han vingut sempre- l'edició luxosa del Little Women i la més luxosa encara edició d'El bon soldat Svejk. M'emporte els últims de Kundera, Mrozek -imprescindible-, i uns quants volums de la psicologia del desenvolupament.
M'enduc, per a completar la col·lecció d'Emili, els Bromera Poesia i la biblioteca familiar. També complemente la col·lecció de Visor Poesia, i uns quants d'Anagrama i Graó. No aporte cap volum d'Ariel -dels quals ell en té diversos- i faig l'única aportació de Quaderns Crema que hi ha, de moment, a la nostra incipient biblioteca. I després de tot el tràfec, comprove amb alegria que no tenim cap llibre en comú i que, si m'estires molt, no coincidim ni en temàtiques: i pense que és una bibliòfila manera de comprovar que estem fets l'un per l'altre.
Bona selecció i, sobretot, molt tendra i encertada la teua conclusió!
Un beset.