La Corona d'Aragó, que neix del matrimoni de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella, filla de Ramir I d'Aragó, assenyala el naixement d'una potència militar capaç d'endegar l'expansió militar sobre terres musulmanes. La conquesta de la Catalunya Nova genera un important corrent migratori vers el sud. Nous ordes religiosos, com els cistercencs i els cartoixans, o militars, com templers i hospitalers, ajuden a vertebrar els territoris conquerits.
Penedès avall s'extèn el territori que anomenen "nou". És tot un paisatge de terres fèrtils i agraïdes que ajuden a engrandir el Principat a partir del segle XII. La grandesa del nostre país comença a fer-se notable.
La política expansiva del casal barceloní es dirigeix també cap a terres occitanes. Ben aviat els vincles polítics més enllà del Pirineu esdevenen també vincles culturals. Catalunya entra plenament en la cultura trobadoresca. La croada francesa contra l'heretgia càtara i la derrota catalano-occitana a Muret estronquen els lligams polítics nord enllà.
La unió de Catalunya i Aragó és una unió dinàstica pactada. Ambdues entitats mantenen la integritat territorial, les lleis, les institucions i la llengua. Els descendents de Ramon Berenguer IV i Peronella governen amb els títols de rei d'Aragó i comte de Barcelona. Alfons I el Cast governa Catalunya i Aragó i posseeix en vassallatge territoris d'Occitània.
La potència catalano-aragonesa conquereix Tortosa (1148) i Lleida (1149). Part de la població andalusina resta en ambdues ciutats. Miravet i Siurana, els darrers baluards andalusins, es rendeixen el 1153. El creixement demogràfic i la concessió de franqueses faciliten la repoblació dels nous territoris.
S'impulsa l'establiment de comunitats religioses a les terres conquerides. Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges enriqueixen el seu patrimoni amb donacions comtals i privades. Els templers organitzen la defensa de les noves fronteres mitjançant una xarxa de castells i comandes.
La denominació Catalunya Nova, va sorgir al segle XIII per distingir les diferents aplicacions del dret consuetudinari, amb un sistema feudal més arrelat a la Catalunya Vella que la Nova. Per facilitar la repoblació de la Catalunya Nova es van concedir uns furs i uns incentius ben diferents del sistema feudal arrelat a la Catalunya Vella. Modernament, les dues denominacions s'utilitzen en sentit geogràfic.
No es estrany que encara avui en dia, vuit-cents anys després, la marca diferencial dels territoris de la Catalunya Nova es faci ben palès en molts aspectes de la cultura, la festa, les tradicions... Les terres del sud son l'arrel d'un grapat de costums que a hores d'ara estan esteses per tot el país. Podríem parlar dels castells, o certs balls parlats, o certament del món del foc o l'imatgeria festiva. Avui en dia, hi ha certa tendència a l'unificació i la pèrdua dels estigmes propis, però encara a les terres meridionals podem assegurar que naltros som diferents... o al menys m'agrada de creure-ho.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 877 ♥ bona@mesvilaweb.cat
Responsable de la redacció i del treball de camp: Lo Consueta de Reus. Alter ego del folklorista auto-didacta reusenc: Bonaventura Escoda i Solé. Conegut amb els àlies de: "el Ventura" o"el Bona" i més modernament com "lo Consu"
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
Ara sou: Superades les 100.000 visites el divendres 13 de juny de 2008, al voltant de les 12 del migdia. ...................................
Conquerides les 200.000 visites el matí del 30 d'abril de 2009.
.JPG)
.png)
.png)
