cucarella |
dissabte, 16 de juliol de 2005 | 13:29h
La nociva interferència, per no dir intoxicació, que exerceix el castellà
sobre el nostre català fa que paraules i expressions pròpies, genuïnes,
seculars, hàgem d'evitar usar-les pel significat altre que tenen en castellà,
equívoc. Posem per cas "polla", un castellanisme que s'ha incorporat al català
"modern" i que ha desplaçat la rica varietat catalana. Diríem: piu, pixorro,
cigala, semaler, nap, nabarro, pardal, branca, titola, cacau, birla i etcètera.
Però ara tothom diu, gairebé exclusivament, "polla".
Tanmateix, si més no en el català meridional, una polla -femení de poll- és
una adolescent, una "doneta" que algú diria finejant. La gent gran encara sol
usar el terme poll i polla en aquest sentit nostre. Li diu una dona a una
altra, a la qual acompanya la néta adolescent, a manera de compliment: "Quina
polla més bonica!" O també podem escoltar, com ara: "El meu fill
menut ja el tinc fet un poll" "Ui, als quinze anys, estàvem fetes unes polles..." I ara imaginem-nos que en comptes d'usar el castellanisme "templat/da", habitual en el català meridional, férem servir la forma correcta "trempat/trempada": "Quina polla més trempada que tens!", diríem.
MANGANELL, Els diccionaris deurien recollir aquesta preciosa veu per al membre viril dita a Crevillent: (a banda de pardal o pixorro). Però sembla que els nostres lingüístes no coneixen ni es creuen el País. Si Coromines, Sanchis Guarner o Alcover alçaren el cap!
Supose que ja hauràs buscat en tots els diccionaris, per tant
coneixeràs l'accepció primera que l'Alcovell-Moll dóna del mot
manganell (que no hi apareix, és clar, com a sinònim de piu), i que podria
haver donat el sentit figurat de membre viril, i potent.
Manganell: Màquina de guerra que s'usava en l'edat mitjana per a tirar gran pedres a base d'una biga o palanca de braços desiguals, que a un cap duia un contrapès i a l'altre cap una fona on es posava el projectil.
Contava ma mare que, allà cap a mitjans dels 50, anà a Madrid per solucionar uns assumptes familiars. L'acompanyava una amiga, en la casa d'uns amics de la qual havien de fer nit. La relació amb la família de la meseta no funcionà, ja que, només arribar i per tal de quedar bé i donar mostres de bona educació, ma mare abocà que polla es, tot referint-se a la filla adolescent de la família. Contava ma mare que, fins a temps després, no va entendre les cares de disgust de la família madrilenya.
Pots afegir-hi el verb 'fregar' d'ús ben viu a la Vila, joiosa, of course, amb el mateix significar que fotre, per cert actualíssim a la ciutat d'Alacant, o boixar, paraula que va de baixa a l'Horta, o el més que cridaner i agosarat «llussiar». De fet, quan els llauros marxaven a València, al 'barrio Xino' anaven a llussiar-la, és a dir, a traure-li punta o esmolar-la, tal com feien amb la rella, la destral, els ganxos... Perla
Quan això del sexe era una cosa que s'aprenia pel carrer i els barrancs, al que ara li diuen 'polvo', li déiem pegar un 'nano'. I quant a la 'polla', ací al meu poble hi ha tota una família que té de malnom 'els polls', i evidentmen les dones són 'les polles', amb tota la naturalitat del món. Perquè l'origen és el que és: de xiques ben plantades.
... per cert, després de veure a la premsa "l'affaire" de Carles Recio amb la prsotitució masculina i com té uns quants xicons treballant en sa casa, precisament en aquestes tasques, quins mots prodriem emprar per tal de parlar de prostitució masculina ?
En femení hi han molts, però en masculí no en conec cap.
De la prostitució masculina, se'n diu 'puto'. Així cridaven els agermanats quan s'avalotaren contra un forner sodomita. Hi ha d'altres fórmules que ara mateix no tinc a mà, a veure si demà us les facilite. Perla
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
MANGANELL, Els diccionaris deurien recollir aquesta preciosa veu per al membre viril dita a Crevillent: (a banda de pardal o pixorro). Però sembla que els nostres lingüístes no coneixen ni es creuen el País. Si Coromines, Sanchis Guarner o Alcover alçaren el cap!
SALUT CUCARELLA !!!
Supose que ja hauràs buscat en tots els diccionaris, per tant
coneixeràs l'accepció primera que l'Alcovell-Moll dóna del mot
manganell (que no hi apareix, és clar, com a sinònim de piu), i que podria
haver donat el sentit figurat de membre viril, i potent.
Manganell: Màquina de guerra que s'usava en l'edat mitjana per a tirar gran pedres a base d'una biga o palanca de braços desiguals, que a un cap duia un contrapès i a l'altre cap una fona on es posava el projectil.
Contava ma mare que, allà cap a mitjans dels 50, anà a Madrid per solucionar uns assumptes familiars. L'acompanyava una amiga, en la casa d'uns amics de la qual havien de fer nit. La relació amb la família de la meseta no funcionà, ja que, només arribar i per tal de quedar bé i donar mostres de bona educació, ma mare abocà que polla es, tot referint-se a la filla adolescent de la família. Contava ma mare que, fins a temps després, no va entendre les cares de disgust de la família madrilenya.
Ben bona, aquesta! Ara que... poques coses hi ha tan inversemblants i fictícies com un "polvo" en català estàndard.
ls
Fer-ho (per antonomàsia), cardar, manxar, pegar una ceba, fotre o pegar pardalada (més que un "polvo", una polseguera)...
Perla
Gàlim
Quan això del sexe era una cosa que s'aprenia pel carrer i els barrancs, al que ara li diuen 'polvo', li déiem pegar un 'nano'.
I quant a la 'polla', ací al meu poble hi ha tota una família que té de malnom 'els polls', i evidentmen les dones són 'les polles', amb tota la naturalitat del món. Perquè l'origen és el que és: de xiques ben plantades.
... per cert, després de veure a la premsa "l'affaire" de Carles Recio amb la prsotitució masculina i com té uns quants xicons treballant en sa casa, precisament en aquestes tasques, quins mots prodriem emprar per tal de parlar de prostitució masculina ?
En femení hi han molts, però en masculí no en conec cap.
Gràcies d'avantmà.
Salut i endavant Toni !
Perla
No hem fet gaire creació lèxica en aquest camp. Almenys que jo sàpiga. I no serà perquè no s'ha practicat l'ofici.