"Los expertos [...] están de acuerdo en que 'ni hay burbuja, ni la habrá'.[...] el director de Tinsa admite que no es fácil justificar por qué continúan subiendo los pisos. 'Lo cierto es que la demanda sigue fuerte y las alternativas estando la Bolsa como está son inexistentes [...]. Para los promotores, la culpa de esta espiral de precios la tiene de nuevo el precio del suelo."
[ + Continúa.... ]
Durant molt temps, anys fins i tot, importantíssims experts, gent nostrada, empresaris de dilatada experiència, acadèmics de prestigi i noms il·lustres de l'economia, ens van fer creure, no sense un discret però evident menyspreu cap aquells que gosaven qüestionar aquest darrer cicle econòmic com a perillòs o si més no, artificiós i especulatiu, que allò que presenciàvem - increments sostinguts i constants en el preu dels immobles de dos dígits - era producte d'una bonança indefinida, alhora que positiva pel nostre creixement econòmic.
A mida que els pronòstics i els indicadors es tornaven de colors cada cop més brillants, els deutes, els préstecs i les hipoteques augmentaven i es dirigien, indefectiblement, cap al precipici de la insolvència. Ara toquen vaques magres. Estrenye's el cinturó. I sobretot, viure en una situació d'incertesa, perquè allò que eren dogmes inqüestionables i declaracions que sentaven càtedra, perquè vivíem generosament, ara s'han convertit en petits xiuxiuejos de prudència i dubte. Cap personatge, sigui de ciències o lletres, ministre, governador del Banc d'Espanya, promotor immobiliari o res de tot l'anterior, té la veritat inqüestionable. Cada comentari i opinió, en economia, i sobretot quan el cicle és ascendent,més que oferir respostes, el que fa, és defensar interessos corporatius.
Estem disposats a resoldre el problema del sòl? A Singapur el 86% de la població viu en habitatge protegit i amb contractes a llarg termini, concretament a 99 anys. Aquests habitatges es venen a preu subsidiat ja que no inclouen el valor del sòl, propietat de l’estat. O si volem copiar-nos dels nostres veïns europeus haurem de fer que els lloguers, d’una vegada per totes, desgravin fiscalment, permetin baixar impostos o, com és el cas d’Alemanya, estigui prohibit augmentar més d’un 20% el lloguer en un període de tres anys. Dels darrers 30 anys sembla que hem après poca cosa:
1977-1978: creixement
1979-1981: recessió
1982-1990: creixement
1991-1996: recessió
1997-2001: creixement
2002: desacceleració
2003-2005: creixement
2005-....: recessió
Els creixements desproporcionats de l’habitatge, però encara més, de valors a borsa que produïen beneficis extraordinaris provoquen la “purga” o “reajustament econòmic” com agrada batejar els experts i que afecta sempre, sistemàticament, a les classes populars, però també, a les classes mitges. Ara, el mercat està paint els excessos, o dit d'una altra forma, cal que molts perdin poder adquisitiu, perquè els pocs que l'han augmentat desmesuradament, en moments de recessió com els que vivim ara, el puguin mantenir.
