ferranfalco |
dimecres, 6 d'agost de 2008 | 09:41h
Ara resulta que Miquel Iceta, polític socialista afinat i intel·ligent, diu que si no ens en sortim amb la proposta de finançament, es pot obrir la porta a la petició de concert econòmic. I el mateix diu en Jordi Ausàs, conseller d'ERC.
El país es prepara, així, per un nou sainet de poca volada amb aparença transcendent. Diuen que gat escaldat de l'aigua calenta en fuig, però això no val pels nostres polítics. Tenen frustrat el país. El tenen esgotat i esmaperdut, i s'entesten a seguir posant-lo psicològicament a prova.
Si no, com s'entendria que se'ns proposés una nova batalla, si ens avisen que perdrem la que semblava que podíem guanyar, gràcies al govern amic del tripartit?
Què li cal al país, si perdem ara que hem jugat net? Li calen noves propostes que haurem de bastir a llarg termini i que haurem de suportar sobre les espatlles d'una societat escèptica?
Si van maldades, si us plau, no ens continuin atabalant amb propostes que fan volar coloms i els justifiquen els fracassos. No ho facin, sobretot, els qui mai han defensat altra model que el d'una Espanya que ens entengui i estimi. Els qui han criticat el "peix al cove". Els qui ara piquen ferro fred i s'adonen que això d'Espanya no és una broma.
Se'ns fan volar més coloms, quan l'ocell que semblava que teníem a la mà ha volat i en comptes d'au serà gallina vella. Als polítics els faria un prec: no ens demanin la lluna, i limitint-se a dir-nos la veritat. I si no hi ha acord, aguantin la posició, proposin que repleguem les nostres forces, organitzem-nos de nou, i posem-nos a fer realitat la dita que els catalans, de les pedres, en fem pans.
No ens prenguin el pèl, vaja, amb noves propostes que només justifiquen la seva tàctica i espai polític. D'acord?
Aquest juliol vaig anar a un hospital d'Andalusia. La meva sorpresa va ser quan em van donar els medicaments de franc.
Si et dones una volta pels parcs nacionals andalusos podràs veure centenars de persones que treballen per la Junta de Andalucia. És una passada comprovar la diferència de vida que tenen ells en comparació amb els catalans de zones urbanes. Tinc clar que aquí ens enganyen amb la vida que portem.
També tinc clar que la nostra comunitat autònoma cada dia tindrà un deute més gran i que la nostra vida serà pitjor. Només el fet d'atendre socialment les onades d'immigrants que acollim a Catalunya suposa un element econòmic diferenciador amb d'altres comunitats que no tenen aquest problema i que poden destinar els seus recursos a altres problemes que els ciutadans tenen com a propis.
I que no em parlin del concert econòmic. Això és ciència ficció. I tothom ho sap (almenys els polítics).
Per cert, la meva dona està pensant seriosament en la possibilitat de traslladar-nos a Andalusia. Creu que els nostres fills tindran una vida millor i més tranquil·la ...
josepblesa |
divendres, 8 d'agost de 2008 | 00:26h
Sr. Falcó aquest és un dels problemes. La mentalitat provinciana. Els catalans sols miren el corral veient-se ells dins. Mai no proven de veure-s'hi defora.
És collonut que els españols andalusos tinguen bons hospitals, tant, com que també en tinguen els suïssos del cantó helvètic de Vaud.
Entrar en el debat de que els diners que ens espolien ESPAÑA i se'ls gasten en millores d'aquella nació és entrar en el Repartiment del pastis español. I així mai trencarem el cercle viciós al què ens trobem nugats. Començar a anar al nus gordià del problema, és començar a trobar bones solucions per al nostre benestar.
Ara bé, si el que voleu és romandre españols -sine die- també us conselle el següent i ve avalat per en Joan Fuster que era un crack en haver-los pres la mida als españols:
NO HI HA RES QUE POSE TAN NERVIOSOS ELS ESPAÑOLS COM ÉS IGNORAR-LOS. AIXÒ TAMBÉ DÓNA BONS RENDIMENTS A CURT TERMINI. QUE ÉS,AL CAPDAVALL, EL QUE VOLEU, COM A NACIONALISTES DE NACIÓ SENSE ESTAT AD INFINITUM.
Si et dones una volta pels parcs nacionals andalusos podràs veure centenars de persones que treballen per la Junta de Andalucia. És una passada comprovar la diferència de vida que tenen ells en comparació amb els catalans de zones urbanes. Tinc clar que aquí ens enganyen amb la vida que portem.
També tinc clar que la nostra comunitat autònoma cada dia tindrà un deute més gran i que la nostra vida serà pitjor. Només el fet d'atendre socialment les onades d'immigrants que acollim a Catalunya suposa un element econòmic diferenciador amb d'altres comunitats que no tenen aquest problema i que poden destinar els seus recursos a altres problemes que els ciutadans tenen com a propis.
I que no em parlin del concert econòmic. Això és ciència ficció. I tothom ho sap (almenys els polítics).
Per cert, la meva dona està pensant seriosament en la possibilitat de traslladar-nos a Andalusia. Creu que els nostres fills tindran una vida millor i més tranquil·la ...
És collonut que els españols andalusos tinguen bons hospitals, tant, com que també en tinguen els suïssos del cantó helvètic de Vaud.
Entrar en el debat de que els diners que ens espolien ESPAÑA i se'ls gasten en millores d'aquella nació és entrar en el Repartiment del pastis español. I així mai trencarem el cercle viciós al què ens trobem nugats. Començar a anar al nus gordià del problema, és començar a trobar bones solucions per al nostre benestar.
Ara bé, si el que voleu és romandre españols -sine die- també us conselle el següent i ve avalat per en Joan Fuster que era un crack en haver-los pres la mida als españols:
NO HI HA RES QUE POSE TAN NERVIOSOS ELS ESPAÑOLS COM ÉS IGNORAR-LOS. AIXÒ TAMBÉ DÓNA BONS RENDIMENTS A CURT TERMINI. QUE ÉS,AL CAPDAVALL, EL QUE VOLEU, COM A NACIONALISTES DE NACIÓ SENSE ESTAT AD INFINITUM.
Rumieu-vos-ho.
Cordialment.