A l'anuari de Barcelona del 1933 apareix un article titulat "Colom y Barcelona" escrit per Ramon Carreres Valls en castellà. En ell reivindica la catalanitat de Cristofor Colom, o Salvador Colom, ja fa 75 anys. Els arguments que exposava aleshores es reprenen avui dia, amb millor que pitjor fortuna, per en Jordi Bilbeny. La documentació que recolza la catalanitat de Colom a partir de la signatura, del fet que era Almirall i que ja tenia escut, i per tant era noble, i que aleshores ja esmenta l'estudiòs peruà Luís de Ulloa com a referent en la reivindicació de l'origen català del navegant i descobridor.
La persistència dels fets farà que algun dia surti a la llum la veritat amagada per interessos aliens, i d'algunes persones d'aquí que no volen alterar l'actual "status quo històric". Altres exemples de les falsificacions històriques comeses pels estats nacionalistes, com el frau de la troballa de la Dama d'Elx.
La persistència dels fets farà que algun dia surti a la llum la veritat amagada per interessos aliens, i d'algunes persones d'aquí que no volen alterar l'actual "status quo històric". Altres exemples de les falsificacions històriques comeses pels estats nacionalistes, com el frau de la troballa de la Dama d'Elx.
Esperem que algun dia es pugui veure editat el treball que va fer l'historiador del Baix Llobregat, amb la documentació original trobada a l'Arxiu Parroquial de Sant Boi, sobre el testament fet en salut d'en Salvador Colom l'any 1462. Aquesta persona i les seves circumstàncies coincideixen plenament amb les que va viure Cristòfol Colom. No oblidem que Cristòfol és el nom en grec del llatí Salvador, i que la primera illa que va trobar Colom en el seu viatge va ser la de Guanahaní, batajada amb el nom de Sant Salvador. D'aquesta manera, Sant Boi i el seu terme, que comprenia el Prat de Llobregat, van formar part de la vida del famós descobridor.
I la història diu que des de Jaume I els territoris valencians van romandre jurica i judicialment independents de Catalunya. I per tant els territoris valencians mai han segut ni han estat depenents de Catalunya
¿"Regnats mossàrabs"? Mare de Déu Senyor! ¿Com negar l'origen català-valencià-balear de Colom i invertar-se regnes mossàrabs?
El País Valencià va quedar jurídica i judicialment dependent de la corona catalana (nissaga de Jaume I), igual que el Principat de Catalunya també depenia jurídica i judicialment d'aquesta Corona (també l'Aragó i posteriorment el Regne de Nàpols i Sicília).
Tens raó en una cosa: que el País Valencià no ha estat dependent del
Principat de Catalunya, perquè TOTS DOS TERRITORIS DEPENIEN DEL REI.
És a dir, la unitat la donava la corona catalana (aragonesa si voleu) i l'existència d'un poble d'origen diversos (ací al planeta Terra no hi ha ningú pur)
I al conjunt de població d'un territori se li diu "poble", "nació", "ciutadania", etc, segons el moment històric.
¿Veritat que existeixen els anglesos/britànics, els francs/francesos, els castellans/espanyols, els germànics/alemanys, els russos/soviètics/i-una-altra-vegada-russos? Han passat al llarg de la història amb diferent noms.
Això ens passa a nosaltres: que si valencià, que si català, que si aragonés, que si occità, que si balear, que si mallorquí, que si menorquí, que si andorrà, que si...
PS: Per cert, ni Castelló ni Alacant no han estat depenent ni jurídica ni judicialment de València en un règim democràtic. Coses de la història.