Per primera vegada a la meva vida agafo el TAV. És per anar a Madrid, al meu futur espai laboral. Inici ple de dubtes i problemes inesperats. No és pas cap novetat però sí que em deixa amb una estranya sensació de molta feina per fer i molt per aprendre. De cop i volta estic envoltat de gent que només havia vist per la televisió, tutejant-los i estant en espais també familiars arrel del seguiment dels darrers aconteixaments polítics. Hem passat d'espectadors llunyanys a petits actors -bé, actors poc, però sí comparsa dels actors-. Amb tot, la primera gran sorpresa me la dóna el tren. El TAV es fa més pesat d'allò que esperava. També es mou més del què m'havien dit. Crec que igual per igual i si un no mira l'economia, jo apostaria pel Pont Aeri. Seguim endavant, tot i els 'socavones' que diria la Maleni, seguirem fent el camí i buscant un aterratge plàcid dins d'aquest nou repte que no deia de voltar-me pel cap i que em té il·lusionat, content, però alhora amb aquella sensació de vertígen de la qual ja havia parlat en anteriors posts.
ei, Oriol, què bé, ja et veig integrant-te en la "movida madrileña"! Et desitjo molta sort en el cambi de rumb, que segur que serà molt positiu I del Congrés, volem informació de primera mà eh!!
Jordi Aguilar |
dimarts, 5 d'agost de 2008 | 13:34h
Doncs jo prefereixo l'AVE (TAV) mil cops avans que el Pont Aeri. De centre a centre, potser desde Sant Quintí queda més a prop el Prat que no pas Sants, i potser Barajas et queda també més a prop del nord de Madrid on acostumen a estar les centrals dels llocs on intueixo (xq no ho dius? ets dels que pensa que dona mala sort?) que pots acabar treballant.
Que vagi bé l'estiu.
Ja saps, ara costuma't al: "Que bonita es Barcelona, a mi encanta" "No pareces catalán", "yo creo que teneis razón pero es que soys unos pesados", "Pero a ver, tu eres español ¿no?"
Gràcies a Déu (déu) quasi tot s'arregla amb unes canyes i unes tapes i uns quants cops a les espatlles.
Per primera vegada a la meva vida agafo el TAV. És per anar a Madrid, al meu futur espai laboral. Inici ple de dubtes i problemes inesperats. No és pas cap novetat però sí que em deixa amb una estranya sensació de molta feina per fer i molt per aprendre. De cop i volta estic envoltat de gent que només havia vist per la televisió, tutejant-los i estant en espais també familiars arrel del seguiment dels darrers aconteixaments polítics. Hem passat d'espectadors llunyanys a petits actors -bé, actors poc, però sí comparsa dels actors-. Amb tot, la primera gran sorpresa me la dóna el tren. El TAV es fa més pesat d'allò que esperava. També es mou més del què m'havien dit. Crec que igual per igual i si un no mira l'economia, jo apostaria pel Pont Aeri. Seguim endavant, tot i els 'socavones' que diria la Maleni, seguirem fent el camí i buscant un aterratge plàcid dins d'aquest nou repte que no deia de voltar-me pel cap i que em té il·lusionat, content, però alhora amb aquella sensació de vertígen de la qual ja havia parlat en anteriors posts.
I del Congrés, volem informació de primera mà eh!!
Molt bon estiu i una abraçada
De centre a centre, potser desde Sant Quintí queda més a prop el Prat que no pas Sants, i potser Barajas et queda també més a prop del nord de Madrid on acostumen a estar les centrals dels llocs on intueixo (xq no ho dius? ets dels que pensa que dona mala sort?) que pots acabar treballant.
Que vagi bé l'estiu.
Ja saps, ara costuma't al: "Que bonita es Barcelona, a mi encanta"
"No pareces catalán", "yo creo que teneis razón pero es que soys unos pesados", "Pero a ver, tu eres español ¿no?"
Gràcies a Déu (déu) quasi tot s'arregla amb unes canyes i unes tapes i uns quants cops a les espatlles.
vaig a treballar al COngrés. Serà a partir del setembre. A Madrit, Madrit! I