El passat 2 de maig Francesc de Carreras escrivia a La Vanguardia unes dades falsejades -que no és el mateix que dir falses-.Si examinamos el número de funcionarios contratados podemos ver que desde el año 2003 han pasado de 126.510 a 178.948 y los altos cargos de 149 a 236. ¿Hay justificación para ello?
Falsejades, perquè no es pot parlat d'augment del funcionariat ignorant l'augment de la població d'aquests darrers anys, i sense tenir en compte el volum de les competències transferides ni comparant amb la resta de comunitats autònomes. Tal com podíem llegir a l'Avui, Catalunya és la comunitat autònoma amb un percentatge menor de funcionaris per treballador. (Catalunya 9,79%, Madrid 15,73%, Extremadura 28,68%). Les dades són prou clares, i demostren la poca sensibilitat de La Vanguardia, publicant articles d'un personatge que no és capaç ni de contrastar les dades que publica. Un lamentable desprestigi pel diari de tenir uns articulistes tan poc rigorosos.
Si us llegiu l'article sencer, podreu comprovar l'estil habitual d'aquest venedor d'enciclopèdies. Aprofitant l'escandol de l'encàrrec -suposadament fraudulent-, de certs informes de la Generalitat -"El cultiu de la xufla", "l'estudi del ratpenat nan" o el dels "10 arguments pel foment dels joguets no sexistes"-, carregava contra l'administració autonòmica titllant-la de malgastadora. Crítica que trobaria ben raonable si apuntés en altres nivells de l'administració, o en comparació amb altres autonomies. En el fons no és més que un pamflet anti-catalanista, només critica una administració concreta, quan ja sabem prou sobradament els catalans quina és l'única que funciona.
A l'article, al mateix nivell que el ratpenat nan, hi situava els estudiants de la Bressola de la Catalunya Nord, o les seleccions esportives catalanes. Així aconseguia crear la sensació en el lector que si els nostres hospitals no funcionen correctament, encara existeixen els barracons escolars, o el funcionament de la RENFE és deficient, és conseqüència de subvencionar escoles catalanes més enllà de La Jonquera.
Quizás no estamos sólo ante el caso de los informes, puede ser que estos sean simplemente la punta de un gran iceberg de 33.000 millones de euros, cerca de seis billones de pesetas, el presupuesto de la Generalitat para este año, porque también encontramos subvenciones sorprendentes. Por ejemplo, la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, una entidad privada, ha recibido en los últimos cinco años de Govern tripartito más de cuatro millones de euros. Justamente anteayer se le concedieron 1,2 millones y, además, disfrutan de un espléndido local de 300 metros cedido por la Generalitat en un lujoso local del Eixample. ¿Son ciertamente una prioridad las selecciones deportivas? En este año 2007, también Vicepresidència de la Generalitat ha concedido subvenciones por más de dos millones de euros a entidades culturales de fuera de Catalunya (de Aragón, Baleares, Valencia y sur de Francia) con el fin de reforzar su identidad catalana. Entre ellas destaca la Fundació La Bressola, que el pasado octubre recibió 2,9 millones de euros y que hace una semana volvió a ser subvencionada con 625.800 más, para escolarizar a 600 alumnos en ocho colegios del sur de Francia. Mientras, en Catalunya, miles de estudiantes están escolarizados aún en 802 barracones escolares.
En aquests temps que sembla que certs mitjans catalans i castellans tenen la pell tan fina, i tan preocupats estan pels regidors de Torredembarra, crec que seria de justícia exigir que el senyor Francesc de Carreras i La Vanguardia demanessin perdó públicament per haver criticat les ajudes als infants de la Catalunya Nord, que com a ciutadans de nacionalitat catalana, tenen tot el dret a rebre. O és que no és català tot el que viu i treballa a Catalunya, i ho vol ser?
Tot es redueix a un trauma de la infantesa i a una mania persecutòria subsegüent. Per arriba aquí, Paquito, no calia estudiar tantas Carreras.
Magnífica rèplica a un article miserable d’un miserable allunyat de tot raonament analític. Envia’l de seguida a La Vanguardia mateixa que si no les mentides d’aquesta colla de frustrats continuaran escampant-se.