Com sabeu, recentment s'ha aprovat que a l'article 75 de la Constitució francesa es declari que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni" de França. Si voleu, un pas per a nosaltres més simbòlic que real, però que per a una òptica jabobina és un gran avenç, perquè, si més no, existeixen legalment unes llengües, entre les quals el català, que per a molts francesos han estat (i són) una realitat a eliminar.
En aquesta sèrie d'apunts us remetrem a les constitucions que patim (i només en un cas gaudim) els catalans: l'espanyola, la francesa, la italiana, l'andorrana i, sense oblidar, l'europea.
Com tots els Estats d’aquesta part d’Europa en la qual ens ha tocat de viure a la comunitat lingüística catalana, l’Estat italià s’ha caracteritzat per un centralisme lingüístic molt accentuat. A voltes, aquest centralisme ha fet servir mètodes expeditius, com els que es van viure en temps de Mussolini, quan, per italianitzar, es van portar contingents de població de llengua italiana a llocs com la Vall d’Aosta, de parla francoprovençal, o com el Tirol del Sud, de parla alemanya. A voltes, però, ha tingut com a principal característica una sospitosa deixadesa a l’hora d’aplicar polítiques a favor de les minories lingüístiques.
I, justament, aquesta afirmació darrera és l’anàlisi que es pot fer de l’article 6 de la Constitució italiana (llei marc que data de 1947), que diu textualment: La Repubblica tutela con apposite norme la minoranze linguistiche. De fet, podem afirmar que aquest article ha estat buit de contingut fins a l’aprovació de la llei, per cert, eternament ajornada, sobre Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche e storiche(Legge 15, de 15 de desembre de 1999, publicat a la Gazzetta Ufficiale, num. 297, de 20 de desembre de 1999). Més de 50 anys després!
Caldria destacar, però, casos puntuals de reconeixement de minories lingüístiques: com, per exemple, la minoria de parla alemanya, o els parlants del francès de la Vall d’Aosta, que, curiosament, al darrere –o potser millor dit al davant– tenen la pressió d’un Estat poderós. En aquest sentit, cal recordar, també, que la Legge 15 estableix que, a les regions amb estatut especial, i també a les províncies de Trento i Bozen, s‘ha d’aplicar tenint sempre en compte els respectius estatuts (en cas d’haver-hi alguna altra normativa, sempre s’aplicarà la més favorable a la llengua i cultura de la minoria). En el cas català, per tant, s’ha de tenir present la Legge regionale, d’11 de setembre de 1997, de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. De fet, es pot afirmar que la llei estatal l’únic que fa és consolidar allò que ja s’estableix en la legislació de Sardenya.
Analitzem, però, la Llei italiana. En primer lloc queda molt clar que “la lingua ufficiale della Repubblica è l’italiano”, no fos que hi hagués cap dubte. Ara bé, d’acord amb l’article 6 de la Constitució i d’acord amb els organismes europeus i internacionals “la Repubblica tutela la lingua e la cultura delle popolazioni albanesi, catalane, germaniche, greche, slovene e croate e di quelle parlanti il francese, il franco-provenzale, il friulano, il ladino, l’occitano e il sardo”[1]. Cal remarcar, pel que fa al cas de l’Alguer, la ciutat catalana de Sardenya, la referència explícita al gentilici català, la qual cosa, de ben segur, pot afavorir el que s’estableix en l’article 19 pel que fa a les relacions transfrontereres: promoure amb altres estats el desenvolupament de la llengua i de la cultura de les poblacions que abans s’han esmentat.
Tot i que és innegable que la llei ha significat un gran avenç legislatiu per a la majoria de les minories lingüístiques a Itàlia, també és cert que, difícilment, podrà capgirar cap situació de substitució lingüística. Òbviament ha estat un gran avenç que la llei garanteixi la presència de personal administratiu als organismes públics que entengui la llengua de la minoria o que hom pugui inscriure el nom i el cognom en la seva pròpia llengua. Una lectura atenta, però, de l’articulat ens pot fer adonar de l’abast real de la llei. Per exemple, en l’article 7 s’estableix que la llengua de la minoria es pot usar en els municipis i en l’estructura col·legiada de l’administració, però quan només un membre d’aquest estructura desconeix la llengua en qüestió ha de ser garantida “una immediata traduzione in lingua italiana”. En aquesta línia, òbviament, quan els escrits administratius estiguin escrits en la llengua tutelada i en italià, l’única versió que té validesa jurídica és la italiana.
Pel que fa a l’ensenyament, s’estableix que la llengua pot ésser utilitzada en les activitats educatives (ensenyament de i en la llengua minoritzada). Ara bé, sempre tenint en compte l’autonomia organitzativa del centre, els límits de l’horari curricular definit a nivell estatal i, sobretot, partint de la base que aquest ensenyament s’ha de fer amb el requeriment dels pares.
Pel que fa a la toponímia, els consellers municipals poden decidir l’adopció de topònims “conformi alle tradizioni e agli usi locali”, sempre, però, al costat del topònim oficial, que “lògicament” és l’italià.
Amb aquests exemples hem pogut comprovar que es tracta d’una llei de mínims, que sempre depèn de la voluntat dels consellers (es necessita, en el cas d’un municipi, que un terç dels consellers hi estiguin d’acord), dels professors, dels parlants…, però que en cap cas hi ha una voluntat política de fer de la llengua minortizada una llengua imprescindible per viure en el territori on aquesta llengua es parla. Potser l’excepció és el cas de la minoria alemanya de Bozen (el Tirol del Sud) per les especials característiques d’aquell territori (pressió austríaca a l’ONU, violència política als anys 60, bilingüisme amb dues llengües “de primera“…). En definitiva, un futur complicat per a la majoria de les minories lingüístiques de l’Estat italià, però que, en tot cas, les escletxes que permet aquesta Llei (i les lleis regionals) s’han de saber aprofitar per, justament, treballar per conscienciar la ciutadania en general sobre la importància de conservar la diversitat lingüística.
[1] En un informe elaborat pel Ministeri de l’Interior italià, previ a l’elaboració de la llei, a l’Estat italià hi ha les minories lingüístiques següents: albanesos (98.000 a Calàbria, Puglia, Sicília, Molise i als Abruços), alemanys (290.000 a Bozen), catalans (18.000 a l’Alguer), croats (2.600 a Molise), eslovens (70.000 a Trieste, Gorizia i Udine), francoprovençals (90.000 a Aosta, Torí i Foggia), francòfons (20.000 a Aosta?), friülans (526.000 al Friül), grecs (20.000 a Reggio de Calàbria i a Lecce), ladins (55.000 a Bozen, Trento i Belluno), occitans (178.000 a la Vall de Cuneo, Torí, Cosenza i Imperia), sards (1.269.000 a Sardenya), a més dels parlants del romaní (130.000 gitanos).
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
