El 26 de juny passat la revista científica Nature (la primera del món, junt amb Science) publicava l'editorial Comédie-Française, defensant les llengües minoritzades a la República Francesa (text complet).
Avui, 31 de juliol a la secció de correspondència de la mateixa revista ens trobem que el nacionalisme espanyol envia una carta a propòsit de l'editorial per atacar els sistemes educatius dels Països Catalans, Euskadi i Galícia, i defensar el Manifiesto (xenòfob) por la Lengua Común. L'espanyolista en qüestió és el Doctor Jose M. Rojo, del Departamento de Fisiopatología Molecular y Celular, Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC, Ramiro de Maeztu 9, 28040 Madrid, Spain, e-mail: jmrojo@cib.csic.es.
El text de la carta:
***
Sir
Your Editorial 'Comédie française' (Nature 453, 1144; 10.1038/453114b 2008) argues that opposition by the members of the Académie française to including regional languages in the French constitution is disingenuous. But maybe these French academics have looked south and seen what has happened in Spain, where "regional and minority languages, like endangered species", are considered to "merit protection" by several of the regional governments.
Today, it is impossible to obtain public or publicly funded education in Spanish, the common language, in the schools of about one third of the country, including Catalonia, Mallorca and Valencia. For example, teaching is conducted in Catalan or one of its variants in northeastern Spain, and in Gallego in Galicia in the northwest.
In the Basque country, despite the obscurity of the language, education programmes will be available only in Basque from 2009 and programmes taught partially in Spanish will be dropped.
This is an absurd situation, where in some places it is easier for Spanish children to study in English (for example, in the British Council schools) than in Spanish, the language that the Spanish constitution has set as the common official language.
It has stimulated prominent — and by no means all conservative — intellectuals, headed by the novelist Mario Vargas Llosa, to sign a manifesto calling to defend the rights of Spanish-speaking people in their own country (see http://tinyurl.com/692c5g, or in automatic-translation English at http://tinyurl.com/5fvbrp). ¡Qué horror!
***
Caldria alguna resposta contundent de primer nivell, esmentat sobretot els 90.000 alumnes del País Valencià que no poden estudiar en català, enfront dels 21 (esmento de memòria) que han demanat l'escolarització en espanyol a Catalunya (i que tenen el dret reconegut de rebre en l'atenció individual i els llibres de text).
Perquè el Doctor José M. Rojo fa una mirada molt particular i parcial d'una realitat que demostra desconèixer completament, o directament menteix i manipula la realitat per als seus interessos.
Avui, 31 de juliol a la secció de correspondència de la mateixa revista ens trobem que el nacionalisme espanyol envia una carta a propòsit de l'editorial per atacar els sistemes educatius dels Països Catalans, Euskadi i Galícia, i defensar el Manifiesto (xenòfob) por la Lengua Común. L'espanyolista en qüestió és el Doctor Jose M. Rojo, del Departamento de Fisiopatología Molecular y Celular, Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC, Ramiro de Maeztu 9, 28040 Madrid, Spain, e-mail: jmrojo@cib.csic.es.
El text de la carta:
***
Sir
Your Editorial 'Comédie française' (Nature 453, 1144; 10.1038/453114b 2008) argues that opposition by the members of the Académie française to including regional languages in the French constitution is disingenuous. But maybe these French academics have looked south and seen what has happened in Spain, where "regional and minority languages, like endangered species", are considered to "merit protection" by several of the regional governments.
Today, it is impossible to obtain public or publicly funded education in Spanish, the common language, in the schools of about one third of the country, including Catalonia, Mallorca and Valencia. For example, teaching is conducted in Catalan or one of its variants in northeastern Spain, and in Gallego in Galicia in the northwest.
In the Basque country, despite the obscurity of the language, education programmes will be available only in Basque from 2009 and programmes taught partially in Spanish will be dropped.
This is an absurd situation, where in some places it is easier for Spanish children to study in English (for example, in the British Council schools) than in Spanish, the language that the Spanish constitution has set as the common official language.
It has stimulated prominent — and by no means all conservative — intellectuals, headed by the novelist Mario Vargas Llosa, to sign a manifesto calling to defend the rights of Spanish-speaking people in their own country (see http://tinyurl.com/692c5g, or in automatic-translation English at http://tinyurl.com/5fvbrp). ¡Qué horror!
***
Caldria alguna resposta contundent de primer nivell, esmentat sobretot els 90.000 alumnes del País Valencià que no poden estudiar en català, enfront dels 21 (esmento de memòria) que han demanat l'escolarització en espanyol a Catalunya (i que tenen el dret reconegut de rebre en l'atenció individual i els llibres de text).
Perquè el Doctor José M. Rojo fa una mirada molt particular i parcial d'una realitat que demostra desconèixer completament, o directament menteix i manipula la realitat per als seus interessos.
Aquesta és la falsedat mes gran, encara mes que l'altre, i per on es desmunta tot el tinglado.
És per aqui que s'ha de començar a fer entendre que son els pobles els qui tenen drets i no pas els Estats.
Aqui i a al Tibet.
2) En altres fòrums he defensat la necessitat que des d'un web (¿el de la Plaforma per la Llengua?) es puguin generar i dur a terme les campanyes que a través d'Internet ens poden permetre defensar la nostra llengua cada vegada que ens l'ataquen. Ara tinc la sensació (potser equivocada) que en les campanyes que s'organitzen sembla que no hi hagi una raó concreta per què es facin i que en les que no es duen a terme també sembla que no hi hagi una raó per què no es realitzin.