A proposta d'Esquerra Republicana de Catalunya, el projecte de llei d’Educació incorporarà un títol específic que defininirà la immersió lingüística jurídicament.
A aquesta millora del text hi destaca la competència del departament d'Educació per determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües i regular-ne el marc horari, mirant d'impedir la imposició d'una tercera hora en castellà a l'educació primària.
En el títol, que regula per primera vegada el programa d'immersió lingüística, també s'estableix la necessària competència lingüística del personal, tant docent com no docent, les responsabilitats sobre els usos lingüístics dels centres i l'ús i foment del català en tot l'entorn escolar.
Gràcies a aquesta aportació d’Esquerra Republicana de Catalunya, es reconeix el dret i el deure de conèixer el català i es limita la possibilitat que les famílies puguin sol·licitar l'ensenyament únicament en castellà.
Fins ara, aquesta possibilitat es preveia fins a 3r de primària, mentre que l’avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya diu que “els pares, les mares o els tutors dels infants podran sol·licitar que els seus fills i filles rebin el primer curs de l’escolarització bàsica o del segon cicle d’educació infantil en castellà, quan aquesta sigui la seva llengua habitual, durant el curs escolar en el qual s’incorporin als esmentats ensenyaments.” (article 12.2 del Títol II).
Per tant, ben diferentment al que afirmen alguns portaveus parlamentaris, no només no és cert que el nou text donarà més marge al castellà del que preveu la Llei de Política Lingüística aprovada fa 10 anys, sinó ben bé al contrari. Si tenim present l’article 21 de l’esmentada llei de Política Lingüística, aprovada durant el govern Pujol, diu textualment: “els infants tindran dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual, sigui el català o el castellà”, mentre que l’avantprojecte de Llei (LEC) limitarà aquest “primer ensenyament” només a P3 o 1r de primària.
A més a més, la tercera hora de castellà que imposava el “Real Decreto” ja no serà obligatòria.
Immersió lingüística? i tant, sols cal mirar la premsa, la televisió, la ràdio, el cinema...sols cal mirar la llengua comuna de facto a Barcelona, a TV3...sols cal mirar quina llengua adopten els adolescents perquè és la del carrer, la dels mitjans, la dels futbolistes, la simpàtica, la moderna, la que no posa multes ni decrets sinó que sabem infiltrar amb constància infinita.
Això és una bona immersió lingüística.
Cert. No us la nego. Però.....
L'actitud dels catalànoparlants davant d'un migrant o d'algú que parla habitualment en castellà, quina és?????
De segur que la immersió lingüística no és la solució als nostres problemes, però és una eina que ens permet ensenyar la nostra llengua a tothom, i alhora molt potent si els catalans i les catalanes no s'arronsen a l'hora de fer ús del català de manera social.
I aquí rau l'autèntic problema de l'ús social de la nostra llengua: el miserable complex que té el nostre poble en expressar-se obertament amb la seva cultura. Un complex que fa que davant d'una persona forana miri d'amagar la seva condició de català, canviant de llengua o celebrant l'Eurocopa, no fós cas que se'm descobrís la meva condició.
Estic tip de veure com parelles que parlen en català entre elles i a l'arribar a la caixera canvien al castellà per comunicar-s'hi. És trista aquesta actitud, però és clar, la culpa és del govern perquè no prèn mesures.
Doncs sí, té tota la raó, potser el nostre govern hauria d'invertir en psicòlegs i psiquiatres perquè el nostre poble superi el seu síndrome d'Stockolm amb l'Estat veí.
Aixo passa a un país que no sap fer-se respectar i promocionar el català com a llengua pròpia escomençant per tots els espais publics i el de l'administració en particular.
I per això no calen blindatges, si més no voluntat política voler arreglar la qüestió de soca-arrel i no en parxes mal ficats.