Vaig anar a Madrid divendres passat. Visita cultural i gastronòmica. A la Maite li va tocar un sopar i una nit d’hotel en un concurs i ens ho vàrem fer anar be per veure el concert que, divendres passat, feia Paolo Conte al Patio Conde Duque de la capital de les Espanyes.Una horeta després de baixar de l’AVE ja estavem a punt de fotren’s uns ‘huevos estrellados’ a Casa Lucio (caprici d’un servidor). A favor meu haig de dir que el dinar va anar molt millor que el sopar que, unes quantes hores després, ens cruspiriem com a recompensa pel premi guanyat per la Maite. Tot i així, com diuen en castellà: “a caballo regalado…”.
Madrid ens va rebre amb una calor sufocant que va fer encara més desèrtic aquest divendres 25 de juliol, festivitat del Santo Patrón. La Plaza Mayor, els lleons del Congreso de los diputados, el Prado, el Caixa Forum (si, si, allà també n’hi ha un)… Sort de la gespa del Parque del Retiro, sino no haguèssim arribat vius al concert de Paolo Conte.
Que què tal l’avvocato? Com sempre: impecable, rotund, definitiu, arrogant, convincent comunicant-se només amb el llenguatge de la música. Va estrenar una de les cançons del disc que té previst treure aquesta tardor i va posar dempeus un públic en el qual destacava la presència, un parell de fileres per davant nostre, de Pedro Almodovar.
Afortunats els que l'hem vist, no falten ganes de tornar a veure'l abans que acabi l'any.
Mua