Lluitador incansable, vital, apassionat; aquest és l’Enric Larreula d’aquesta entrevista, on explica què el va motivar a escriure el llibre Dolor de llengua (València: Edicions 3 i 4, 2002). Enric Larreula[1] (Barcelona, 1941), que ha estat professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, és conegut especialment per la seva tasca com a autor de narrativa infantil, juvenil i per a adults. De la seva extensíssima obra (unes 100 obres!), volem destacar-ne tres que creiem que són especialment interessants per als lectors preocupats per la llengua i pel futur del país: Em dic Paco... (una reflexió sobre la situació de la llengua, la immigració, els usos lingüístics...[2]), Terres Verges (la lluita per crear una nova Catalunya lliure de diferències socials i lliure de l’opressió espanyola), Els arbres passen ran de finestra(la lluita per la llibertat i el respecte envers les persones i els pobles).
[1] Si voleu conèixer més dades sobre la biografia i l’obra d’Enric Larreula, podeu consultar Itineraris de lectura.Enric Larreula, publicat per la Institució de les Lletres Catalanes. [2] Podeu consultar les propostes del dossier didàctic del Seminari “El Gust per la lectura, 1995-1996”: Massip, M.; Mayans, P. Em dic Paco.... Barcelona: Departament d’Ensenyament. Direcció General d’Ordenació Educativa. Servei d’Ensenyament del Català. El trobareu com a document adjunt.
En la imatge portada del llibre Terres Verges, on podeu trobar el propi Enric Larreula en un dels seus viatges a les població autòctones del Brasil.
—Enric, què és el que t’ha motivat a escriure aquest llibre?
—Jo sempre explico que vaig començar a escriure per aprendre i per practicar aquella llengua que l'escola m’havia amagat i per poder explicar tot allò que em preocupava. Segurament, si hagués nascut en un país on la gent visqués sense cap problema ni acorralament lingüístic (Anglaterra, França, Espanya...), suposo que no m'hauria estimulat tant a escriure. Probablement no m'hauria preocupat ni hauria escrit mai! Potser, amb la perspectiva que em donen els anys, m’atreveixo a dir que la meva autèntica vocació hagués estat la de dedicar-me a l’estudi dels animals, a la defensa de l’ecologia.
—Però, de fet,vas acabar estudiant filologia catalana...
—Cert, però no em considero ni un gramàtic ni un lingüista vocacional, en tot cas sóc un ecologista lingüista. Una persona que, preocupada per la defensa de la Terra, també es preocupa per la defensa de les llengües en procés de desaparició; un procés que els últims a adonar-se que es produeix són, precisament, els propis parlants de l’idioma recessiu, tret d’aquelles persones conscients del que passa, i que per això pateixen allò que anomeno dolor de llengua.
—En el pròleg, afirmes que aquest llibre l’has estat realitzant durant 32 anys...
—Efectivament, vaig tenir la idea de fer-lo al final de la dècada dels 60, quan jo feia classes de llengua catalana en el barri del Bon Pastor de Barcelona i on em deien, a mi, un indígena que no s’havia mogut de la seva ciutat, el catalán. Vaig quedar atrapat pel tema de la lluita per la llengua. I un fet, si vols anecdòtic, em va acabar de decidir: en un viatge a les regions castellanes de l’Estat espanyol em vaig adonar d’allò que hauria de ser evident i lògic a tot arreu: aquella gent vivia, sense que ningú no els qüestionés en cap moment, íntegrament en la seva llengua i quan algú venia de fora s’hi adaptava i prou. Ningú els deia mal educats si parlaven en castellà, ningú els multava, la seva llengua s’ensenyava a l’escola... El català, per tant, s’havia de defensar d’una gran injustícia. I, justament, al barri del Bon Pastor és on vaig començar a conèixer patidors de la llengua, que, independentment del seu origen, lluitaven pels drets del català. És aleshores quan començo aquest llarg procés que ha estat el llibre. En acabar-lo, ha estat com un alliberament, tot i que sempre hi estaria afegint coses, perquè en el fons és un llibre obert fins que no es resolgui el tema de la llengua al nostre país.
—El procés del llibre, per tant, t’ha portat a treballar amb moltíssimes persones d’arreu del país.
—Des de la persona que em retallava articles del diari Avui referents al tema de la llengua, passant pels nombrosíssims informants d’arreu del país. Com veuràs, hi ha gent de la Catalunya Nord, de la Franja de Ponent, d’Andorra, de les zones més castellanitzades del Principat de Catalunya, de València ciutat, del sud del País Valencià, d’Eivissa, de l’Algueri, fins i tot, un noi de Cabdet, població que antigament havia estat catalanoparlant i que actualment és a la província d’Albacete. Un noi, per cert, que ara viu a Alacant i on lluita perquè no passi allò que va passar en el seu poble: la desaparició del català.
—Ens expliques, per tant, mitjançantdiversos testimonis, el procés de substitució lingüística que s’està produint al nostre país i com aquest procés pot afectar les persones conseqüents amb l’ús de la llengua.
—Cert, al capdavall el que volia dir era que ens ho estem passant molt malament i que no hi ha dret. Jo volia expressar el crit de dolor de la nostra gent i necessitava escriure per dir-ho. Gent que, per exemple, ha de sentir, indignada, com el cap de l’Estat espanyol afirma, sense cap més problema, que el castellà mai no ha estat imposat. A voltes penso que Franco ha tornat a guanyar si és que mai havia perdut. Això no se li fa a un poble!! Davant d’aquest comportament envers el català dels Estats, tant l’espanyol com el francès, jo, en la mesura de la meves possibilitats, em defenso amb la força de la paraula...
—Què opines d’aquells “intel·lectuals” que afirmen que s’ha anat massa lluny en la normalització del català?
—Quan parles, com jo he fet, amb els darrers parlants del català de pobles tant del nord com del sud del nostre país, i sents les afirmacions d’aquests “intel·lectuals”, només pots pensar que o hi ha molt d’autoodi o realment hi ha molta mala llet. Resulta que existir crea problemes, que voler allò que tenen totes les llengües normalitzades et fa convertir en gairebé un dictador. Potser nosaltres hem de desaparèixer perquè els altres no se sentin molestos pel català? Quina perversitat!!
—Malgrat que la majoria de les persones que apareixen en el teu llibre són persones preocupades pel futur de la nostra llengua, quina creus que és l’actitud general del poble català en aquest tema?
—Em sap greu dir-ho, però només un poble derrotat psicològicament actua com ho fa la majoria dels ciutadans i ciutadanes del nostre país. Canviem de llengua, renunciem constantment a la llengua, davant de qualsevol interlocutor que veiem que no és “català del tot”: davant d’un nen que està escolaritzat en català i que segur, seguríssim, que l’entén i que el parla; davant de la persona castellana que fa l’esforç de començar a parlar en català... Ens hem passat mitja vida no parlant en català perquè l’Estat no ens ha deixat i ara resulta que ens passarem l’altra mitja vida no parlant-lo no fos cas que molestéssim. Algú s’ha aturat a pensar què deuen pensar els castellanoparlants (i ara la gent que ve d’arreu del món al nostre país) que estan aprenent català i que, quan parlen amb catalans, aquests els contesten en castellà?
—Però els hàbits lingüístics són molt difícils de canviar i més quan, per exemple, no hi hagut models favorables a l’ús de la llengua als mitjans de comunicació.
—És cert, però a voltes penso que, en el fons, no els volem nostres. Que ja ens està bé que nosaltres en sapiguem dues, de llengües, i que els altres amb una ja en tenen prou. Crec que es pot afirmar que no parlar en català a les persones que han decidit, per la raó que sigui, establir-se al nostre país és una forma, si voleu no conscient, de racisme. És dir tu no seràs mai dels nostres. O això o un fals paternalisme darrere del qual hi ha la convicció, més o menys soterrada, que els altres no són tan intel·ligents com tui que no poden saber dues llengües... Tot això, a més, barrejat amb un acovardiment lingüístic producte d’una repressió que ha anat calant generacionalment entre els catalans. El còctel que ha resultat de la suma de tots aquests factors és la difícil situació actual de la llengua catalana pel que fa al seu ús.
—La lectura del llibre, malgrat tot, és una crida al canvi de la situació.
—Òbviament, jo vull que els ciutadans i les ciutadanes del nostre país s’adonin de la substitució lingüística que estem patint. Per canviar les coses, primer hem de saber què hem de canviar. Ens hem de desacomplexarja que, entre d’altres raons, nosaltres som a casa. Només així tindrem un futur com a comunitat lingüísticai com a poble. Vull per al català el mateix que tenen assegurat l’espanyol, el francès o l’italià. Pere Mayans
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
