Moisesqb |
dilluns, 8 de setembre de 2008 | 10:58h
No s'ha de considerar el mot palauet exclusivament com un diminitiu, que ho és, sinó que a l'època d'entreguerres s'emprà per a definir un tipus de construcció senyorial que, sense arribar a les dimensions i magnificència d'un palau, es construïa a la seva imatge i semblança. Per tant el mot adquirí qualitat de substantiu, El palauet Albèniz, per exemple.
Avui aquestes coses de pobres i rics estan més dissimulades, que no acostades. Un senyor de Barcelona us diu, per què no veniu a veuren's a la nostra casa de Tamariu ? Us hi planteu i després d'un quart d'hora per a trobar l'entrada us trobeu un edifici estil Le Corboussier de dos mil metres quatrats amb un jardí de sis hectàrees.
A l'època del Palauet de les Mimoses la gent no enganva, al contrari, en feia ostencació. En aquells anys 20, de maig a setembre, cada dia era una festa al Palauet de les Mimoses. Era propietat del Marquès d'Erra i entre la familia del marquès, i altres parents i convidats s'hi reunien cada dia més de trenta persones.
En aquesta època del bons temps, cap al tard, a la terrasa del primer pis voltada de mimoses a l'igual que tot l'entorn del l'edfifici que desprenien des de final d'hivern una olor tan intensa que se sobreposava a la de la pinassa dels extenssos boscos que ho rodejaven tot, s'hi servia un lunch de begudes selectes, sopar de gala i cafès. Les senyores amb llurs millors gales i els senyors i joves amb smoking.
Es podrien explicar moltes coses d'aquesta petita i aristocràtica societs. Quedem,-nos-en amb un parell que denoten la finesa i la originilitat del narquès d'Erra, l'amo. La primera d'elles és potser menys original i es refereix a l'afició del Marquès a donar classses cada dia ded 4 a 5 en l'estudi petit a la seva nebodeta Ivonne que diuen (un secret callat) que rebia classes de tot menys d'Arquitectura. Pocs anys després la nebodeta Ivonne es va convertir en l'esposa del fill petit del Marquès. Tot va quedar a casa.
Per més, que la originalitat del marquès és manifestava especialment en la música. Exigixia que el ball diari, que durava més de tres mesos fós interpretat per una orquestrina formada per cinc trombons. De vares. Tot cinc de vares. El professor Lorenzo, un músic vell,va aconseguir que s'hi acoplés un piano i feia els arrejaments per aquet conjunt dels ballables de moda, però de ritme suau. Res de trotar per la terrassa. Ah! i els trombons que siguin de color dorat, com la mimosa.
A l'època del Palauet de les Mimoses la gent no enganva, al contrari, en feia ostencació. En aquells anys 20, de maig a setembre, cada dia era una festa al Palauet de les Mimoses. Era propietat del Marquès d'Erra i entre la familia del marquès, i altres parents i convidats s'hi reunien cada dia més de trenta persones.
En aquesta època del bons temps, cap al tard, a la terrasa del primer pis voltada de mimoses a l'igual que tot l'entorn del l'edfifici que desprenien des de final d'hivern una olor tan intensa que se sobreposava a la de la pinassa dels extenssos boscos que ho rodejaven tot, s'hi servia un lunch de begudes selectes, sopar de gala i cafès. Les senyores amb llurs millors gales i els senyors i joves amb smoking.
Es podrien explicar moltes coses d'aquesta petita i aristocràtica societs. Quedem,-nos-en amb un parell que denoten la finesa i la originilitat del narquès d'Erra, l'amo. La primera d'elles és potser menys original i es refereix a l'afició del Marquès a donar classses cada dia ded 4 a 5 en l'estudi petit a la seva nebodeta Ivonne que diuen (un secret callat) que rebia classes de tot menys d'Arquitectura. Pocs anys després la nebodeta Ivonne es va convertir en l'esposa del fill petit del Marquès. Tot va quedar a casa.
Per més, que la originalitat del marquès és manifestava especialment en la música. Exigixia que el ball diari, que durava més de tres mesos fós interpretat per una orquestrina formada per cinc trombons. De vares. Tot cinc de vares. El professor Lorenzo, un músic vell,va aconseguir que s'hi acoplés un piano i feia els arrejaments per aquet conjunt dels ballables de moda, però de ritme suau. Res de trotar per la terrassa. Ah! i els trombons que siguin de color dorat, com la mimosa.
He descobert na Montserrat. Ella fa estona que ho va fer. Com van els teus instants de felicitat?
I ha estat certa. Has escrit recentment, just dilluns, el dia del meu sant. Ha estat un regal. Te tinc amb estima i em sabia greu que no escrigueres. M'havia adreçat un parell de cops a l'últim apunt i ja trobava que em podia fer pesada. Ha esta una alegria de setembre. Salutacions cordials. Bona diada.