ferranfalco |
diumenge, 27 de juliol de 2008 | 20:42h
Complir amb el teu deure no hauria d'estar tant afalagat. S'equivoca la gent que troba que el Govern de la Generalitat està fent un gest extraordinari plantant cara al d'Espanya en referència al finançament.
És la seva obligació fer-ho, i la nostra estar-hi al costat. Ens hi juguem molt més que un projecte polític. Estem, simplement, demanant que es compleixi una llei orgànica. Que s'hi posin com vulguin, però només demanem allò que ens correspon d'acord amb l'Estatut.
Els qui governen, doncs, fan el que s'espera d'ells. Tantes vegades ho va fer Pujol, i mai no va tenir el suport dels qui ara reclamen unitat. Però no podem imitar-los. Per patriotisme, per interès de país. Potser sí, per interès de partit, però tampoc. Perquè ningú no ens consideraria si actuéssim per ressentiment, sense generositat, o amb gasiveria. Nosaltres no som com la oposició que vàrem tenir.
Sabem el que va costar arrencar el 15% de l'IRPF, i tot el que va venir després. Ara, ja ho saben ells. Sabem el que va costar blindar la immersió lingüística, i ara ho saben ells. El que ells no saben, però, és com es governa amb la incomprensió dels de fora i el desig que es fracassi dels de dins.
Montilla sap que li toca defensar Catalunya. Bàsicament, perquè fent-ho es defensa a ell mateix. I el poder que té, i vol seguir tenint. Per tant, no es tracta d'un heroi, com alguns pretenen dibuixar. Li falta la visió i la missió transcendent més enllà de la necessitat de conservar-se al poder.
Els socialistes ens vàren dir que si ells guanyaven, guanyava Catalunya, i de moment, estem perdent. Han estat cinc anys de desorientació, de pèrdua de credibilitat institucional, i del valor social del catalanisme.
Si tot això, si aquesta unitat d'acció que es planteja en aquest moment perdura, el catalanisme en sortirà reforçat. Però si quan tot acabi alguns pretenen vendre'ns bou per bèstia grossa, si quan es tanqui un acord tenim la sensació que ens han tornat a prendre el pèl, aleshores, el catalanisme haurà deixat de ser transversal i transcendent. Ja no serà quelcom a respectar, sinó un instrument vençut per la praxi tàctica.
Montilla i els altres líders catalans, i especialment l'Artur Mas, han de convergir més enllà de les diferències, per fer respectar una tradició històrica, unes institucions i una llei orgànica que ens ampara. I tenir clar quin és el llindar de l'èxit, i quin el del fracàs. I si el nou finançament no limita la solidaritat d'una manera diàfana, aleshores, s'haurà fracassat.
I si tenim èxit, aleshores, el combat polític dels grans partits serà plantejar models sobre com gastar, invertir o distribuir allò que és nostre. I en això, confio molt més en Convergència. Perquè estem veient el que costa tirar endavant una infrastructura, o un equipament, o incentivar una indústria, o protegir a qui ho necessita. Perquè estem veien com s'afaiten els mitjans de comunicació públics, i com es controlen. Perquè estem veient com s'afebleix la sanitat llogant metges de fora i amb escàs currículum que ja tindríem si no els haguéssim jubilat per força. Perquè veiem com va l'educació, i quins valors s'aprimen a la nostra societat.
El que li passa a Catalunya no només és culpa dels de fora. I part de l'alentiment del país es deu a nosaltres mateixos. I a les decisions que s'han pres en aquests anys.
Carles Plaza| Adreça electrònica |
divendres, 1 d'agost de 2008 | 13:45h
El Socialismo Estatal ¿junto? con el Socialismo Catalán -difícilmente- tendrán otra oportunidad,tan clara, de demostrarnos -a todos- que su seriedad política, manifestada, se complementa con la realidad...
Es la hora de la verdad -para todos-... Para quienes prometieron cumplir y para quienes, desde una misma cuerda poítica; deben y deberán recordárselo...
La Sociedad Catalana (que nó el socialismo) está sensibilizada -cual debe ser- para que se manifieste,diáfano, lo que unos y otros prometieron. Veremos...
"Els qui governen, doncs, fan el que s'espera d'ells". De tot el que he legit al teu post em quedo amb aquesta frase...fàcil d´escriure peró difícil de complir.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
El Socialismo Estatal ¿junto? con el Socialismo Catalán -difícilmente- tendrán otra oportunidad,tan clara, de demostrarnos -a todos- que su seriedad política, manifestada, se complementa con la realidad...
Es la hora de la verdad -para todos-... Para quienes prometieron cumplir y para quienes, desde una misma cuerda poítica; deben y deberán recordárselo...
La Sociedad Catalana (que nó el socialismo) está sensibilizada -cual debe ser- para que se manifieste,diáfano, lo que unos y otros prometieron. Veremos...
Saludos.