joanvila |
dilluns, 28 de juliol de 2008 | 07:29h
Aquest divendres s'ha
acabat el termini per presentar al·legacions pel traçat de la línea de
400 kV entre Bescanó i Santa Llogaia. És una fita important dins el
projecte. Ara hem d'esperar la resolució de les al·legacions
presentades i l'execució final.
Des de l'any 2005 he escrit una vuitantena d'articles que parlaven directament o indirectament sobre la MAT. He intentat estudiar els efectes de les línies sobre el territori, he estudiat si hi havia altres alternatives, he participat a totes les reunions de Mario Monti, i he assistit a totes les reunions, debats i xerrades on m'han demanat. Sovint ho he fet en solitari, a pit descobert, en debats on jo era l'únic que defensava la línia davant altres ponents en contra i una assistència també contrària. En època escolar visc a Sant Gregori, poble amb una posició unànime contra la línia. He hagut d'aguantar els moviments en contra a Camprodon. He passat cada dia enmig de les pintades de la República i de Besalú contra la MAT...
Hauria estat per a mi molt més fàcil posar-me al costat del moviment contra la MAT. Imagineu la gràcia que em fa caminar sota la línia de Vic a Baixàs que passa per Coll d'Ares, a prop de Sant Pau de Segúries, Molló i Prats de Molló. Sabeu que m'estimo especialment el territori de la Vall de Camprodon i de l'Alt Vallespir, hi camino cada diumenge, gaudint del paisatge, i en faig difusió quan puc. He après a acceptar amb resignació el pas de la línia de 400 kV, tot i escoltant el soroll de l'efecte corona que fa el pas de l'electricitat pels fils.
Des de l'any 2005 he escrit una vuitantena d'articles que parlaven directament o indirectament sobre la MAT. He intentat estudiar els efectes de les línies sobre el territori, he estudiat si hi havia altres alternatives, he participat a totes les reunions de Mario Monti, i he assistit a totes les reunions, debats i xerrades on m'han demanat. Sovint ho he fet en solitari, a pit descobert, en debats on jo era l'únic que defensava la línia davant altres ponents en contra i una assistència també contrària. En època escolar visc a Sant Gregori, poble amb una posició unànime contra la línia. He hagut d'aguantar els moviments en contra a Camprodon. He passat cada dia enmig de les pintades de la República i de Besalú contra la MAT...
Hauria estat per a mi molt més fàcil posar-me al costat del moviment contra la MAT. Imagineu la gràcia que em fa caminar sota la línia de Vic a Baixàs que passa per Coll d'Ares, a prop de Sant Pau de Segúries, Molló i Prats de Molló. Sabeu que m'estimo especialment el territori de la Vall de Camprodon i de l'Alt Vallespir, hi camino cada diumenge, gaudint del paisatge, i en faig difusió quan puc. He après a acceptar amb resignació el pas de la línia de 400 kV, tot i escoltant el soroll de l'efecte corona que fa el pas de l'electricitat pels fils.
L'Anna Iglesias em diu
en una carta que tot el col·lectiu contra la MAT es mou pels
sentiments, no per una calculadora. Deu tenir raó. És precisament el
que jo no faig. Temperamentalment sóc emotiu, però els que em coneixen
diuen que sóc fred. He hagut d'aprendre a separar les emocions de les
raons. Una part de l'aprenentatge el vaig fer a la universitat amb els
estudis d'enginyeria, on ens ensenyen a destriar el que és important
del superflu. Però la part més significant l'he hagut d'aprendre a la
feina, aguantant un munt de problemes, veient que després d'un
daltabaix sovint hi ha una remuntada, sabent que la vida no és una cosa
de dies, explicant que l'empresa té més anys que les mateixes lleis,
fent veure que un problema bloquejat per una persona es resoldrà quan
aquesta ja no hi sigui, en fi, pensant cada dia en els propers vint o
trenta a anys.
Té raó l'Anna. La diferència entre els contraris a la línia i els que hi estem a favor és aquesta. Uns fan servir els sentiments i altres emprem la raó. Són visions d'un problema fetes des d'angles molt diferents que porten a conclusions distants. He dit sovint que el debat és complex, a vegades l'hem fet sense prou informació, i s'han dit molts arguments incerts, falsos, utòpics i a vegades impossibles de realitzar.
S'ha fet un abús quan s'ha fet creure a la gent que podem viure sense línies, que això era una cosa del passat. Fins i tot ho vaig escoltar al president Pasqual Maragall! Què no ha de defensar la persona que li passa la línia vora casa seva quan li diuen que les línies no fan falta per a la nostra vida, que tot plegat és un muntatge perquè unes quantes companyies es facin riques!
Ha estat aquesta quantitat de desinformacions i falsedats les que m'han empès a defensar la línia. Des del convenciment que amb la tecnologia actual no podem prescindir de línies elèctriques d'alta tensió, sabent que les xarxes distribuïdes poden ser una solució de futur, mai una certesa.
L'Anna em demana que presenti també al·legacions pel tram de la línia que arriba a Riudarenes. Em consta que el seu alcalde ha demanat que es soterri tot el tram. El mateix han demanat els altres alcaldes, que es soterri tota la línia entre Santa Llogaia i Bescanó.
A mi també m'agradaria que es soterrés tot, més encara, que es soterrin totes les línies, tots els trens i totes les carreteres. Els molins de vent, els ports i els aeroports no els podrem soterrar. Algú diu que un dia ha de ser el primer. Deixant a part els problemes tècnics que hi pot haver per fer compatible soterrar en alterna en el nus de Santa Llogaia, pel fet que al mateix nus es surt soterrant en continu i que s'ha de donar la potència de curtcircuit de l'AVE, cal preguntar-se si es pot soterrar tot, i per què aquí si i allà no. En la solució d'aquests criteris s'han de posar raonaments objectius, una mica com s'ha fet a Dinamarca, soterrant només en espais de protecció natural. Fer-ho sense model, sense raons objectives, porta a la disbauxa, a confusió.
Sé que no és cap consol, però no hi ha desenvolupament sense afectació al territori. La nostra intel·ligència ha de servir per trobar la mínima afectació, fent-la sostenible: una línia o un molí de vent es poden desmuntar, el CO2 generat per una central, els residus radioactius, hi seran durant milers d'anys. Ni el nou traçat de l'AVE és neutre, ni ho ha estat l'eix transversal, ni ho serà l'ampliació a quatre carrils de l'eix, ni ho serà el futur tren transversal. Que jo sàpiga cap d'aquestes infraestructures ha tingut una oposició de la magnitud de la MAT. El col·lectiu contra la MAT un dia ens hauria d'explicar el perquè de la desproporció de les oposicions.
En tot el debat sobre la MAT gairebé no hem dedicat atenció a parlar de compensacions, no hem tingut temps per afinar el traçat, per debatre el detall,... perquè només hem estat obcecats a resoldre si la línia era necessària o no. És evident que els que l'hem defensada tenim una responsabilitat que els que hi estan en contra no la tenen. Però he de recordar que el resultat final serà el que s'obtindrà de tot un procés molt complicat, on la forma com s'ha fet oposició també ha tingut la seva influència, impedint un procés més racional, fent-lo emocional i sovint portant directament a la frustració.
Lluny de les passions sobre la línia, vull recordar que els que l'hem defensada ens mou el mateix sentit de responsabilitat de país que el que pot moure als que hi estan en contra. Molts ho fem a partir de la responsabilitat de mantenir una activitat econòmica que dóna feina a un munt de famílies. No conec ningú de les nostres comarques que hagi defensat la MAT per interessos especulatius o particulars. És obvi que els que hem defensat la línia també ens hagués agradat que no fos necessària. La mateixa cosa passarà amb els parcs eòlics. Però alguns preferim defensar aquestes infraestructures que no pas centrals nuclears, parcs automobilístics amb creixement il·limitat o urbanitzacions desmesurades del territori. I això només es pot fer des de la raó, mai des del sentiment o des de la fe.
Té raó l'Anna. La diferència entre els contraris a la línia i els que hi estem a favor és aquesta. Uns fan servir els sentiments i altres emprem la raó. Són visions d'un problema fetes des d'angles molt diferents que porten a conclusions distants. He dit sovint que el debat és complex, a vegades l'hem fet sense prou informació, i s'han dit molts arguments incerts, falsos, utòpics i a vegades impossibles de realitzar.
S'ha fet un abús quan s'ha fet creure a la gent que podem viure sense línies, que això era una cosa del passat. Fins i tot ho vaig escoltar al president Pasqual Maragall! Què no ha de defensar la persona que li passa la línia vora casa seva quan li diuen que les línies no fan falta per a la nostra vida, que tot plegat és un muntatge perquè unes quantes companyies es facin riques!
Ha estat aquesta quantitat de desinformacions i falsedats les que m'han empès a defensar la línia. Des del convenciment que amb la tecnologia actual no podem prescindir de línies elèctriques d'alta tensió, sabent que les xarxes distribuïdes poden ser una solució de futur, mai una certesa.
L'Anna em demana que presenti també al·legacions pel tram de la línia que arriba a Riudarenes. Em consta que el seu alcalde ha demanat que es soterri tot el tram. El mateix han demanat els altres alcaldes, que es soterri tota la línia entre Santa Llogaia i Bescanó.
A mi també m'agradaria que es soterrés tot, més encara, que es soterrin totes les línies, tots els trens i totes les carreteres. Els molins de vent, els ports i els aeroports no els podrem soterrar. Algú diu que un dia ha de ser el primer. Deixant a part els problemes tècnics que hi pot haver per fer compatible soterrar en alterna en el nus de Santa Llogaia, pel fet que al mateix nus es surt soterrant en continu i que s'ha de donar la potència de curtcircuit de l'AVE, cal preguntar-se si es pot soterrar tot, i per què aquí si i allà no. En la solució d'aquests criteris s'han de posar raonaments objectius, una mica com s'ha fet a Dinamarca, soterrant només en espais de protecció natural. Fer-ho sense model, sense raons objectives, porta a la disbauxa, a confusió.
Sé que no és cap consol, però no hi ha desenvolupament sense afectació al territori. La nostra intel·ligència ha de servir per trobar la mínima afectació, fent-la sostenible: una línia o un molí de vent es poden desmuntar, el CO2 generat per una central, els residus radioactius, hi seran durant milers d'anys. Ni el nou traçat de l'AVE és neutre, ni ho ha estat l'eix transversal, ni ho serà l'ampliació a quatre carrils de l'eix, ni ho serà el futur tren transversal. Que jo sàpiga cap d'aquestes infraestructures ha tingut una oposició de la magnitud de la MAT. El col·lectiu contra la MAT un dia ens hauria d'explicar el perquè de la desproporció de les oposicions.
En tot el debat sobre la MAT gairebé no hem dedicat atenció a parlar de compensacions, no hem tingut temps per afinar el traçat, per debatre el detall,... perquè només hem estat obcecats a resoldre si la línia era necessària o no. És evident que els que l'hem defensada tenim una responsabilitat que els que hi estan en contra no la tenen. Però he de recordar que el resultat final serà el que s'obtindrà de tot un procés molt complicat, on la forma com s'ha fet oposició també ha tingut la seva influència, impedint un procés més racional, fent-lo emocional i sovint portant directament a la frustració.
Lluny de les passions sobre la línia, vull recordar que els que l'hem defensada ens mou el mateix sentit de responsabilitat de país que el que pot moure als que hi estan en contra. Molts ho fem a partir de la responsabilitat de mantenir una activitat econòmica que dóna feina a un munt de famílies. No conec ningú de les nostres comarques que hagi defensat la MAT per interessos especulatius o particulars. És obvi que els que hem defensat la línia també ens hagués agradat que no fos necessària. La mateixa cosa passarà amb els parcs eòlics. Però alguns preferim defensar aquestes infraestructures que no pas centrals nuclears, parcs automobilístics amb creixement il·limitat o urbanitzacions desmesurades del territori. I això només es pot fer des de la raó, mai des del sentiment o des de la fe.
aquestes infraestructures que no pas centrals nuclears, parcs
automobilístics amb creixement il·limitat o urbanitzacions desmesurades
del territori. "
Sr.Vila
m'agradaria que notés algunes contradiccions a una de les seves afirmacions, la mat serveix per rendibilitzar les nuclears a costa de la hipoteca territorial que comporta i amb una hipoteca secundària pel que fa a la necessitat d'autonomia energètica. A segón nivell costa de creure que es proposi un model de creixement de consum energètic per un costat i es digui tot el contrari en terrenys que no deuen ser de la seva competència professional.
Eficiència, estalvi, generació autònoma i descentralitzada...
seràn alguns dels trets característics d'un renovació que les seves propostes no tenen en compte. Possiblement per raons humanament ben comprensibles com és ara el fet de que vosté deu tenir una òptica no gens imparcial. Em podria dir a quina activitat professional es dedica?.
salutacions.
T'assseguro que en estalvi energètic en el món industrial hem desenvolupat un munt de coses en tots aquests anys, fundant l'enginyeria Powergen S.A. o l'empresa de manteniment de centrals de cogeneració L.C. Energia. Faig una assignatura de tecnoilogia paperera en un màster de la UdG i el proper curs hi faré una assignatura d'energia.
Que no defensi alguns conceptes energètics no vol dir que m'agradarien que fossin possibles. La generació distribuïda, tal i com s'entén la domèstica, és ara per ara, una quimera. No hi ha prou tecnologia per emmagatzemar energia i, per tant, és una utopia. Per altra part, pots veure que m'agrada fomentar la cogeneració.
En un post pots trobar el diagrama Sankey de l'energia a Espanya. Veuràs que és difícil resoldre el transport i les pèrdues de producció elèctrica. El model més a l'abast és l'augment de producció eòlica. Avui dia 15 d'agost tenim un bon exemple del problema. Amb un mínim consum de 20.000 MW hem hagut d'encabir 4500 MW eòlics, un 21,6%. Aquesta és la dificultat per avançar en el model elèctric. Suprimir el carbó, augmentar l'eòlica, ser agressius amb l'estalvi i passar part del transport a elèctric, són els pilar del model que seguirem a Espanya en els propers anys.
Això de l'optica és evident. Tots tenim una òptica des d'on veiem diferent. Creu que la meva visió parteix de la visió de la indústria, del mon de l'energia i de la cogeneració.
Pel que fa al seu article La MAT, sentiments i raó, vull fer-li notar que cau en un parany enganyós, ja que està per demostrar, més enllà de la seva funcionalitat matemàtica, quina capacitat de raó té una calculadora. Els sentiments nobles són uns dels motors de les persones, les fa millors. Separar emocions i raó no té sentit, unes es recolzen en les altres, si tot va bé, les emocions ens parlen d´allò que és realment important per a nosaltres. Tornant al tema que ens ocupa, hi penso sovint en com de sol es deu sentir, en el seu treball didàctic constant. Sort en tenen, de vostè, no sé si li agraeixen prou. Però apel·lo a la seva sinceritat, altra vegada. Em sorprèn que la seva raó no es rebel·li davant dels procediments de Red Eléctrica, que comença les obres sense tenir tots els permisos tramitats, que acumula denúncies per allà on passa, treballant amb la desinformació, la manca de transparència i de respecte com a raons per imposar la destrucció. Quan veu la incoherència del nostres polítics i la tolerància del nostre govern amb les grans companyies elèctriques. Precisament si creu que la línia és necessària i s´estima el territori, no entenc que assumeixi que la raó que justifiqui un traçat amb un impacte social, cultural i natural tan greu com el de Santa Coloma a Riudarenes sigui la por a la mobilització ciutadana, i no la viabilitat i impacte de l´obra. Tampoc em sembla raonable la nefasta política informativa, amb declaracions contradictòries i desmentits, com el lamentable cas del soterrament, que ha passat de ser impensable, impossible i impagable a un ara ajudem els francesos a pagar tot el seu tros, però no us penseu que per Catalunya farem el mateix. Quan fan servir la calculadora, només compten el cost econòmic de la construcció, però, com demostra el darrer estudi presentat per la Diputació, obliden de sumar-hi l´impacte econòmic real sobre la zona afectada. El que dèiem, la calculadora compta, no pensa. És lamentable també veure que el calendari de les decisions polítiques es condiciona als processos electorals i als estudis d´opinió, deixant passar mesos, si cal, per esperar el moment més favorable. I que el Síndic de Greuges hagi de renyar-los a tots plegats, reclamant un altre tracte amb la població.
De debò, m´agradaria que un dia ens expliquessin quines són realment les raons que obliguen els nostres representants polítics i els gestors del nostre país a fer un paper tan galdós en tot aquest joc de despropòsits.
El problema entre
“favorables” i “detractors” de la MAT no és només el clàssic entre la fe i la
raó. Per mi, és clau el zoom que prenguem del problema.
Ens han educat a
dividir el pensament: ciències o lletres. A analitzar fent particions
mecàniques. A un món reversible. I a actuar com si el moviment perpetu fos
possible.
Però, per sort, les
coses no van així.
D’aquesta manera,
fent un abstracció de la MAT, analitzant la necessitat de garantir el
subministrament energètic al país a curt, no puc més que, en la situació d’avui
–insisteixo-, estar-hi d’acord.
Però si ho integro
el conjunt energètic consum-distribució/transport-generació, en el seu entorn
cultural, analitzant-ho com un sistema complexe, no puc més que rebutjar-la
perquè consolida una manera de fer que més aviat s’hauria de començar a canviar
i modificar. I en ambdós casos, per motius racionals.
Crec que la manera
d’executar les idees és amb tecnologia. I no podem confondre els desitjos amb
la realitat: la manca d’alternatives tecnològiques a la MAT avui és real. Per
motius diferents i múltiples, d’acord ( molts corporatius, sens dubte ). Però
malauradament, de moment, és així. I en parlo amb coneixement de causa perquè
treballo professionalment –i també els caps de setmana- per trobar alternatives
i poder afirmar el contrari.
L’actiu que ha
sortit del debat al voltant de la MAT no es pot deixar perdre (i agreixo la
pedagogia de blocs com aquest). Pot ser els detractors hem de veure que s’ha
perdut una batalla, però no la guerra; i els favorables hem d’entendre que
aquesta ha de ser la darrera MAT.
Però per a que això
sigui possible, ens hi hem de posar. Per això, quan en tinguem una altra a
sobre –o equivalent-, ja puguem dir que “no, no, guaïta: pots fer-ho d’aquesta
altra manera”. És a dir, a treballar.
L'any vinent a la UdG farem una asignatura sobre energia de 30 hores. Serà on line, no presencial. També penso que pot anar bé.
Estic d'acord. Ens cal fer debats, xerrades, treballar i treballar. És així com evoluciona una societat.
Hauria estat molt més fàcil per a mi... He après a acceptar amb rersignació...
Quin fàstic. Quin pur fàstic tu i el teu company que diu que mai farem canviar latendència a l'augment incontrolat del consum energètic.
Sou el Passat. Sou ésser Pretèrits que, en col·lectiu, representeu un llast. Els vostres plantejaments són només vàlids en l'acceptació de la pitjor expressió del Capitalisme.
Ni tan sols sota la cara més amable del Capitalisme sobreviuran Catalunya, com a Poble, ni la Humanitat o la Natura com a Humanitat i Natura. Els vostres plantejaments són els que interessen al reduït grup d'oligarques devoradors.
Heu escollit. Has escollit, però jo penso: no hauria estat més fàcil situar-te al costat dels teus germans que al costat dels botxins dels teus germans?
Visca la Terra
Visca l'Anarquia
Opino el que opino dels qui prioritzen les coses materials sobre les persones, els Pobles i la Terra. Opino, d'ells, com et pots imaginar segons el meu post anterior.
I ho seguiré opinant mentre visqui. El que jo dic no serveix per a res.
El que tu dius serveix els poderosos. Saps administrar els teus ajuts.
Són buides les meves paraules? Et dic jo que són carregades d'odi, indignació, FÀSTIC
O potser sí, que pertanys a la classe devoradora?
Crec que la teva posició és ben honesta i a més ho domines tècnicament. La meva posició sobre bla MAT es de dubte, encara que ja saps que seria partidaria de la distribuïda, però no sempre es pot el que es vol, i una de les postures mes irracionals és tencar-se en posicions irreconciliables.
Això de les posicions irreconciliables és greu. És el mateix que passa a Itàlia, on res és possible: no a molins, no a plantes de gasificació de gas, no a nuclears, no a centrals de cogeneració,... per acabar comprant el 18% de l'electricitat a França. la posició els ha portat a posar el cap sota l'ala.
Anem camí que passi el mateix a aquí. No se m'acud res més que fer pedagogia i debat. No sé si va veure que començo a fer article a El Periodico. M'he proposat fer un article al mes. Amb els dos que porto he vist que la reacció és positiva. No sé fins a quin punt el diari em deixarà prou espai per explicar temes complexos com la corba de consum, els diagrames Sankey, que requereixen diagrames, però ho intentaré.
Si des del territori no es busquen solucions possibles i respectuoses al mateix temps, des de les grans empreses ens acaben col.locant les coses que ells volen per tal minimitzar les seves despeses.
La política del NO A TOT per sistema i sense pensar es suicida pel territori.
Amb la política del NO A TOT rebutjarem els parcs eòlics i al final ens acabaran col.locant centrals nuclears.
Per que el que no canviarem es l'increment de consum d'energia.
Xavier