Els noms dels carrers de Cerdanyola
Una de les primeres decisions que havia de prendre el nou ajuntament democràtic era canviar el nom d´alguns carrers, que encara tenien noms franquistes. El meu pare com a regidor de ciutadania, n´era el responsable. El més escandalós era el nom de “General Mola” d´un carrer del Turonet que es va convertir en carrer “Pompeu Fabra”. La resta de carrers éren vinculats a la família del Castell, plaça dels Marquesos de Cerdanyola, carrer de Vicente Trenor.... .
A Cerdanyola es va donar un fet insòlit. El que era l´Avinguda Generalisimo Franco, va ser canviat pel nom d´”Avinguda de Catalunya” només morir Franco, sense esperar els nous ajuntaments democràtics. La presència d´alguns regidors democràtes i catalanistes en aquell darrer ajuntament pre-democràtic explica aquesta situació. El fet és que en temps de la República s´havia rebatejat aquest carrer que es deia de Sant Ignasi pel de Francec Layret. I aleshores esdevingué la polèmica : un grup de ciutadans (Miquel Sànchez, Albert Làzaro, Macià Pedrosa i d´altres) van demanar de canviar el nom de “Catalunya” pel de “Francesc Layret”. El PSC i el PSUC els van donar suport. Convergència s´hi va oposar.
Des de CDC vam organitzar una campanya, junt amb veïns del carrer, que va consistir en enganxar uns cartells per l´Avinguda que dèien, “Ni Francisco, ni Francesc, el nostre carrer és i serà Avinguda de Catalunya” i vam recollir signatures amb aquest fi.
Malgrat socialistes i comunistes teníen una àmplia majoria al Ple, el meu pare va poder negociar una solució de consens : L´Avinguda Catalunya es diria així fins el pont del riu, i després el carrer es diria Francesc Layret fins l´Ajuntament, amb la plaça inclosa. Va ser aprovat per unanimitat. Crec que va ser una molt bona solució.
Sembla ser que en alguna casa de l´Avinguda Catalunya, tenen guardada la placa republicana dedicada a Francesc Layret......potser començaria a ser hora que la ciutat recuperés aquest patrimoni.
Una darrera anècdota es va produir el mateix dia del Ple que s´aprovaven els canvis de noms. A darrera hora, al mateix moment del Ple, va arribar al meu pare un escrit on apareixia un nou carrer per canviar el nom: el carrer “Obispo Marimon”.Casualment era el carrer on nosaltres víviem. Mai havíem sabut qui era aquell bisbe.
Jo estava al Ple com a públic, sempre hi anava. El meu pare em va cridar i em va dir: Alfons, investiga qui és l´Obispo Marimón. Vaig sortir corrent de l´Ajuntament, i el que se´m va ocórrer va ser anar a casa la família Roig, que vivíen al darrera l´Ajuntament i sabia que teníen la Gran Enciclopèdia Catalana. Vaig consultar, i vaig llegir que era un bisbe de la família dels Marquesos de Cerdanyola, i que el 1714 s´havia posicionat combativament al costat dels botiflers partidaris dels Borbons. Ràpidament vaig tornar a l´Ajuntament, i li vaig dir al meu pare : Papa, s´ha de canviar el nom. Improvisant , en el Ple mateix, el meu pare va proposar que el carrer s´anomenés “Josep Llimona”. Encara es diu així, i jo hi visc ara.
vam estar xerrant de tot un poc mentrimentres em dedicava a dibuixar una de les plantes. Tot un gentleman. Vaig descobrir-hi reguers de xilòfags pels murs que estaven fet malbé certes zones, etc. A la fi, i com em solia passar, doncs era prou jove, el projecte li van encarregar a un altre arquitecte major. Aquell vellet malalt d'un càncer terminal però amb un cap clarividentísim era el Senyor Marquès de Cerdanyola. Crec que era un Trénor. A València una de les famílies nobiliàries més importants. NO t'estranye que fossen botiflers, doncs originàriament, són irlandesos fugits i perseguits pels anglesos. I ja saps d'aquella dita que tant practiquen els irlandesos: els enemics dels meus enemics són els meus amics. El palauet on vivia era l'antic edifici de la Inquisició. Quanta de dolor i de glamur s'ha viscut entre aquells murs, Déu meu !
Cordialment.
PS: "Vicente" era el nom...no t'estrenyes.........dels lligams aristocràtics entre el Principat i València ciutat. Són les mateixes famílies.
En una altre lliurament podrem parlar dels Cardona i els Requesens per exemple...