Novament quedo amb les amigues que gràcies a l'ésser innombrable va provocar que la nostra amistat anés més enllà que ser simples companys de feina. Trobada catàrtica, d'alliberament, de repetir les històries que ens va provocar, conèixer nous desencontres i comportaments miserables, i sobretot de fer teràpia. És curiós com encara pica. Potser va sent hora de començar a superar-ho. Com pot ser que tant ens hagi marcat. Suposo que al cap i a la fi vam donar-li la volta i són una època on tot i els mals moments vam teixir una relació sincera i real. Que ens tenim encara molt d'apreci. Avui la reunió ha estat de comiat. Tots hem anat volant, fent el notre camí, però ara tot apunta que a més a més hi haurà una distància de terra real. Altres països, altres perspectives, altres móns i una sensació que no tornarem a tenir una trobada com la d'avui en força temps. Abans però, enmig de la broma i quan el vi ja tocava a la fi, deiem que podriem fer una carta per fer l'alliberament final. Deiem d'enviar-li. Jo proposo el principi:Benvolguda, o millor dit, benodiada.
Sàpigues que el temps al teu costat ha estat un malson. Suposo que si al morir anem a l'inferm satanàs s'encarnarà en un personatge ridícul, histriónic, amb el mal gust i la poca classe que sempre tens. Pensa que la teva intel·ligència podria cabre en una quarta part de qualsevol de les mostres que regalen dels perfums cars que gasten. A vegades les persones són més importants que no pas la perruqueria o els diners. Ja sé que no ho saps i que ets incapaç d'entendre-ho, però serà per alguna cosa que tothom et fuig. Que ningú vol estar al teu costat. Que ets odiosa, vil i que provoques que parlar de tu faci que la bilis negra ho ompli tot...
Bé, crec que avui hem matat el tema. Sento a qui ha anat seguint el blog que durant els darrers dies només hagi parlat d'aquestes relacions, que marquen, que fan que s'hagi de borrar del cap d'un, però ja ho deixo aquí. Noies, si us agrada, la continuació l'haurieu de fer vosaltres. Espero propostes.
PD/ La imatge és de Consuetudinàrium.
tu que et pavoneges entre alcaldes amb escot ombliguero i pantalons púbics,
tu que coqueteges amb tot possible client per dos duros,
tu que no saps què és un dinar sense “postres” de genolls,
tu que vendries a ta mare per pagar la perruquera.,
tu que goses donar petons al qui acabes d’acomiadar,
tu que dones lliçons de protocol quan et manca la humanitat,
el cinisme et passarà factura i ni Barcelona podrà pagar la davallada.
El dia del judici final t’arribarà.
M'ha encantat l'inici de la carta. Ja la continuarem la resta.
Jo he dormit de p.m. El sopar d'ahir va ser una descarrega de sentiments que per molt que els expulsem sempre quedaran aquí.
Un cop al cotxe de tornada a Vilanova, però, vaig tenir una sensació extraña. Em vaig adonar que potser aquest seria el nostre darrer sopar tot junts. L'una marxa a Itàlia i desprès a l'Argentina, l'altre se'n va a Madrid. Serà complicat tornar-nos a veure tots. Tot i això, us desitjo a tots molta sort en la nova etapa que inicieu properament. Jo aviat començaré també una de nova. Qui sap Oriol, potser acabo a Madrid com tu.