L’Haiku és una de les descobertes més recents de la xarxa que consumeix la societat moderna d’avui. Hi ha webs i blocs d’haikus, concursos d’haikus, llibres d’haikus i fins i tot cuina inspirada en la filosofia o tradició haiku. Una descoberta que ens arriba com a herència nipona de finals del segle XV en forma de breu poema de tres versos i disset síl·labes. Una instantània en paraules que resumeix un moment, normalment un paisatge o un fragment de la natura aturat en el temps. L’haiku és l’expressió de la brevetat, però no per breu és necessàriament superficial. És senzill, però profund. Poques paraules il·lustren amb una definició precisa el moment, la situació, la necessitat, el sentiment. L’haiku pretén en la seva condició quasi efímera, ser una guspira de frescor. Però en aquesta radical simplicitat, no perd la seva intensitat. De fet, en un text tan aparentment breu existeix la figura del kireji, una paraula tallant que serveix per separar dos elements existents en tot haiku.
La pau, pregonen, i amb la boca petita criden la guerra
Fa pocs dies ha sortit un llibreTerres de licorella sobre paisatges del Priorat i acompanyats d'aquest petits haikus de l'August Bover.
espero que passeu bon estiu!