Enrere va quedar el temps dels grans estadistes, del homes i dones
d'estat, dels prohoms amb visió de conjunt, mires de llarg termini i
propòsit de modificar la realitat. Ara vivim immersors en la política
de gests, d'aparador, del curterminisme on la tàctica es fa mal·leable
fins a l'infinit i la demagògia com a motor de la supervivència. I si
la nostàlgia no mou muntanyes la realitat d'avui ofega. La mediocritat
de l'Europa actual s'explica en bona part per la poca talla d'aquells
qui governen els destins dels diferents estats, Catalunya i l'Estat
Espanyol no en són pas una excepció. La paraula s'imposa al fet. La
imatge a la idea. El postís i la disfressa a les persones de carns i
ossos. La ventrilòquia al diàleg honest. Patim l'imperi del Photoshop i
la consultoria.Així es fa possible un congrés del PSOE on s'omet l'economia mentre pengen la discussió del finançament autonòmic i les mesures a prendre per pal·liar una crisi que, durant molt de temps, semblava només fruït de la imaginació d'ociosos europeus. En canvi va ser moment idoni perquè Zapatero s'erigís en el quixot de la diversitat lingüística gràcies al nou regal en safata de la dreta espanyola en forma de totalitari manifest castellanista. Com un ressort, la maquinària de Ferraz es posà en marxa per colpejar el PP amb la constitució, i de nou el superheroi Supercelles es proclamà defensor implacable del plurilingüisme. Sense despentinar-se, amb la seguretat de qui sap disposar de mitjans amics perquè li facin la feina bruta.
Aplicant llum natural i prescindint del cartró pedra la
història és ben diferent però. Els socialistes ni des del govern
central ni des de les seves sucursals autonòmiques han practicat en cap
moment una política de defensa de les llengües diferents del castellà.
Malgrat el mandat constitucional el PSOE no ha permès la utilització de
cap altra llengua més a les institucions de l'Estat. Només el Photoshop
aconsegueix dissimular el rubor que dibuixen unes galtes conscients que
a València durant anys i panys van ignorar el valencià i van posar la
catifa vermella sobre la qual els populars posteriorment van poder fer
desfilar els tancs de la neteja lingüística.A l'Aragó, recordem-ho, malgrat presidir un socialista catalanoparlant, les reiterades promeses de fa una dècada no han portat encara la llei de llengües que havia de protegir tant el català de la Franja com l'aragonès. Seguim? Com poden erigir-se en defensor de res quan són responsables del decret que imposa la innecessària tercera hora de castellà a les escoles de Catalunya mentre el català recula? I ho fan el mateix cap de setmana que es fa pública la interlocutòria del TSJC per assegurar-ne la seva immediata aplicació!
Però la fatxenderia simpàtica sembla no tenir-ne límits, la cirereta de l'insult a la veritat arribava tant sols tres dies més tard de la triomfal clausura del congrés socialista, el nou estatut d'autonomia d'Astúries no inclourà el reconeixement de l'asturià com a llengua cooficial. El motiu? l'oposició tant del PP com del PSOE. Caldrà fer el llistat de tots els socialistes que han signat el xenòfob manifest del castellà?
Resulta preocupant comprovar com el cinisme i la mentida aconsegueixen amagar-se tant fàcilment sota el somriure mediocre i monolingüe de Zapatero. Va ser però Berlusconi qui va parir la fashionpolitic, Zp te el dubtós mèrit d'haver-la centrat, i Sarkozi finalment la va cobrir amb el mantell de legitimitat que dona presidir el mateix cor d'Europa. Tant de bo el canvi climàtic tingués també una vessant política.
Miqui Mel
Font: Racó Català
