Si retrocedim més en temps, trobem el local que fa 30 anys era el refugi dels adolescents del poble i la comarca. No era aquest el nom que duia al cartell, però tothom li deia així per vestigis passats...
El local era allargat, amb una barra llarga a la dreta i cadires i taules a l'esquerra que deixava un passadís al mig que desembocava a la part més íntima del local, amb menys llum i seients més còmodes, volgudament foscos. Allà ens trobàvem amb la colla, la part de les cadires era també per poder-hi fer un entrepà.
Recordo el cambrer, l'incombustible Andy, que tenia conversa sempre divertida i celeritat envejable. De tant en tant ens deixava posar discos, jo recordo haver triat "Hotel California" i "Yesterday". Segurament allà molts vam veure la primera cervesa, vam conèixer algú interessant i ens vam fer trobadissos o vam fer el primer petó.
Era el nostre lloc de trobada després de les classes de l'institut. Tenia l'avantatge que obria en horari adolescent, les tardes d'entre setmana i matins, tardes i nits fins a la una, els caps de setmana. El local coneixia l'èxit, tant d'estiu com d'hivern i sovint era difícil trobar-hi lloc, per això ens agradava més entre setmana quan no venia gent de fora poble. Era com trobar-se a casa, però al centre neuràlgic de les discoteques de la zona i, per tant, del moviment.
El anys van passar i l'Andy va decidir prendre un altre camí; el local es va traspassar, però ja no era el mateix. El cambrer si no és el més important del bar, gairebé. I es va fondre.
Darrerament ha estat la botiga del sabater ràpid.
(Foto: panoràmica des del pont de les arcades feta per Mònica Amorós.)
bon article, mònica. No obstant, per a fer honor a la veritat, no tot era tan esplendorós... recordo a l'ama (la tieta de l'andy) d'una manera poc afectiva. m'explico. no deixava que el seu nebot andy deixés als clients posar música (x això, quan no hi era ella, la cosa pujava de to i s'hi estava millor), i era força força batxillera (encara no t'havies encès el "cigarro", ja estava per allà fotent el nas... No obstant jo tb recordo el local amb molt d'afecte. allí hi vam escoltar per primer cop el "message in a botle", a mecano, a bavid bowie, a alaska, a m jackson (que no m'agradava ni llavorens), etc etc. ho recordo bé, però no ho enyoro especialment.
Quanta raó que tens apreciada amiga, va ser un racó especial “la barraca”, els que ens hi hem fet grans així el recordem, bé rectifico, si no hi ens hi hem fet grans, hi hem viscut una de les etapes millors en la vida de qualsevol esser humà, l’adolescència, aquesta etapa tant complicada i tant trepidant a la vegada.
No fa més d’un parell de mesos vaig coincidir amb “l’Andy”, ens varem trobar en àrea de l’autopista, (de peatge clar), prop de Saragossà, tots dos veníem de Madrid, per motius diferents es obvi, però a la fi i al cap per treball, Esta “llustrós” el noi, de fet en primera instància vaig dubtar si ho era o no, però quan va girar-se, aquella “piga” tant característica va treure’m de dubtes, a ell va passar-li el mateix, ja que com que jo m’he aprimat força, a ell l’hi va passar el mateix però a l’inrevés, van xerrar una estona i van continuar viatge.
Bé Mònica, et felicito pel contingut del teu bloc, i aprofito per comentar-te que hem faria molt de goig poder coincidir algun dia amb tu i poder xerrar un estona, si bens per Móra fes-me una trucada, si et va bé, ja que no tinc ni la més remota idea d’on pares i que es de la teva vida. De fet l’any passat durant la celebració de la festa dels “quaranta”, varem trobar-te a faltar, ho estàvem comentant amb uns quants de la colla, la Noemi, la Viki, la Imma (la meva amiga), la Marisin, Cardoneta, Ruben, t’en recordes de Ruben?, va ser una passada de festa. Espero que per la pròxima no fallis.
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
Si retrocedim més en temps, trobem el local que fa 30 anys era el refugi dels adolescents del poble i la comarca. No era aquest el nom que duia al cartell, però tothom li deia així per vestigis passats...
Quanta raó que tens apreciada amiga, va ser un racó especial “la barraca”, els que ens hi hem fet grans així el recordem, bé rectifico, si no hi ens hi hem fet grans, hi hem viscut una de les etapes millors en la vida de qualsevol esser humà, l’adolescència, aquesta etapa tant complicada i tant trepidant a la vegada.
No fa més d’un parell de mesos vaig coincidir amb “l’Andy”, ens varem trobar en àrea de l’autopista, (de peatge clar), prop de Saragossà, tots dos veníem de Madrid, per motius diferents es obvi, però a la fi i al cap per treball, Esta “llustrós” el noi, de fet en primera instància vaig dubtar si ho era o no, però quan va girar-se, aquella “piga” tant característica va treure’m de dubtes, a ell va passar-li el mateix, ja que com que jo m’he aprimat força, a ell l’hi va passar el mateix però a l’inrevés, van xerrar una estona i van continuar viatge.
Bé Mònica, et felicito pel contingut del teu bloc, i aprofito per comentar-te que hem faria molt de goig poder coincidir algun dia amb tu i poder xerrar un estona, si bens per Móra fes-me una trucada, si et va bé, ja que no tinc ni la més remota idea d’on pares i que es de la teva vida. De fet l’any passat durant la celebració de la festa dels “quaranta”, varem trobar-te a faltar, ho estàvem comentant amb uns quants de la colla, la Noemi, la Viki, la Imma (la meva amiga), la Marisin, Cardoneta, Ruben, t’en recordes de Ruben?, va ser una passada de festa. Espero que per la pròxima no fallis.
Molts records i fins aviat espero.