joanvila |
dilluns, 21 de juliol de 2008 | 08:00h
El món desenvolupat, empès per l'economia de mercat, ha fet un ús excessivament
banal de l'energia. En aquesta economia de mercat, els preus reflecteixen el
valor del producte, essent proporcionals a la quantitat que n'hi pot haver.
Així, en els darrers decennis el petroli s'ha disposat en quantitat abundant,
tant, que ningú ha pogut aplicar al seu preu la prima de bé escàs. Ha hagut de
ser l'entrada de nous consumidors importants com India i Xina la que ha
desequilibrat ràpidament i definitivament el seu preu.
Ara podem veure com hem malgastat un recurs bàsic pel desenvolupament de la humanitat. Energia és treball, potencial, ambició, il·lusió. En definitiva l'energia aporta productivitat a l'espècie humana, que alhora ha possibilitat assolir el benestar que gaudim ara.
Per veure el valor que té l'energia, posaré un parell d'exemples. Veiem quanta energia es necessita per pujar un pes de 20 kg a una altura de 500 m. Sabem que un home entrenat ho pot fer en una hora. Si hi posem un artefacte que vagi amb un motor elèctric, l'energia consumida serà aproximadament de 39 Wh. Si resulta que no tenim electricitat i ho pugem amb un motor de gasolina, l'energia consumida serà de 156 Wh. Posem-hi ara cost econòmic. Aquell home que pujava el pes, comptat a preu de salari mínim, tindrà un cost de 4,8 € per fer aquest treball, l'energia elèctrica consumida serà de 0,004 € i la gasolina de 0,02 €. Fent servir electricitat hem obtingut una productivitat de 1.140 vegades i emprant gasolina tindrem un augment de 237 vegades.
Anem a un altre exemple. Molta gent va a treballar lluny de casa seva. És el resultat d'una societat on la parella treballa; no sempre és possible tenir el millor treball al costat de casa. Suposem que treballem a una distància de 40 km, 80 en total. Si estem entrenats podem fer aquesta distància en 10 hores corrent, fet que té un cost econòmic de 48 € (salari mínim). Amb un cotxe que consumeixi 5,7 l/100 km el cost energètic serà de 5,9 €, unes 8,1 vegades menys.
Aquests exemples són els més senzills, però cal pensar que l'energia ha possibilitat desenvolupaments com la llum artificial, l'electrònica, les ones de ràdio,... amb guanys de productivitat infinits. És evident doncs el lligam que hi ha entre la nostra vida moderna i l'energia.
Malgrat l'evidència d'aquesta correlació entre benestar i energia, ens hem acostumat a no donar-li el valor adient. A força de veure l'energia com si fos un article qualsevol, l'hem menyspreat. En els exemples anteriors veiem que l'energia com a mínim ha de ser 8, 10 o 20 vegades més cara del que és. Ens hem acostumat a pagar 1 € per un cafè, o 1,40 € per una llauna de Coca-Cola i, quan hem de pagar 1,30 € per un litre de gasolina, ens queixem que és cara, quan ens permet un guany notable en el nostre benestar. En canvi, no ens queixem del preu del cafè o de la Coca-Cola que no ens aporta absolutament res. Ens hem acostumat a valorar coses banals i a desvalorar coses importants, posant-ho tot al mateix sac.
És hora de desfer l'embolic i refer el valor de les coses. Ha fet falta que s'esgoti la font principal d'energia, el petroli, perquè el mercat comenci a capgirar l'ordre de valors.
Estic convençut que la nova societat vinent serà la societat de la intel·ligència. Intel·ligència entesa com la que permetrà donar el valor que correspon a cada cosa, el just. Per exemple la que ens portarà a no menjar més calories de les que necessitem diàriament, la que evitarà agafar el cotxe, amb un consum que va de 0,63 kWh/km a 1,30 kWh/km, quan ho podem fer a peu amb una energia de 0,04 kWh/km, en bicicleta amb 0,02 kWh/km, en tren amb un consum de 0,10 kWh/km, o en autobús amb 0,16 kWh/km.
En les darreres setmanes m'he fet un tip de dir en debats que el preu de l'energia ha de pujar. És l'única cosa que entén una economia de mercat; és la que permet que es desenvolupin noves tecnologies, però, encara més important, és la que permet a la gent canviar els seus hàbits, la que permetrà redefinir l'escala de valors. El ministre Miguel Sebastián vol reduir el consum de combustibles en un 10% en dos anys. Ho té fàcil si és capaç d'apujar encara més l'impost de combustibles. Com que no és probable que ho faci, ho tindrà difícil; traient-se la corbata no en farà prou. No hem fet els deures en els darrers anys. Podíem haver donat més senyals al mercat que s'havia d'estalviar energia i no ho vam fer per manca de valentia política o per comoditat. Ara farà mal, ens forçarà en una crisi que és econòmica, de valors, tecnològica, i que serà un drama per a molts de nosaltres. Provocarà una readaptació de l'economia que eliminarà empreses i sectors no eficients energèticament. Per exemple afectarà a la paqueteria a l'eliminar el transport innecessari de productes superflus, augmentarà el valor dels productes locals i fomentarà noves activitats d'estalvi i generació energètica.
Lluny de veure aquest camí de forma traumàtica, estic convençut que el que cal fer és agafar la direcció amb convenciment. Ara més que mai la solució de la crisi passa per un augment de la productivitat. Productivitat que es pot assolir essent més eficients energèticament, baixant la nostra dependència energètica del 85% amb l'exterior. El mateix camí que porta a refer el balanç energètic entre l'home i la natura.
Ara podem veure com hem malgastat un recurs bàsic pel desenvolupament de la humanitat. Energia és treball, potencial, ambició, il·lusió. En definitiva l'energia aporta productivitat a l'espècie humana, que alhora ha possibilitat assolir el benestar que gaudim ara.
Per veure el valor que té l'energia, posaré un parell d'exemples. Veiem quanta energia es necessita per pujar un pes de 20 kg a una altura de 500 m. Sabem que un home entrenat ho pot fer en una hora. Si hi posem un artefacte que vagi amb un motor elèctric, l'energia consumida serà aproximadament de 39 Wh. Si resulta que no tenim electricitat i ho pugem amb un motor de gasolina, l'energia consumida serà de 156 Wh. Posem-hi ara cost econòmic. Aquell home que pujava el pes, comptat a preu de salari mínim, tindrà un cost de 4,8 € per fer aquest treball, l'energia elèctrica consumida serà de 0,004 € i la gasolina de 0,02 €. Fent servir electricitat hem obtingut una productivitat de 1.140 vegades i emprant gasolina tindrem un augment de 237 vegades.
Anem a un altre exemple. Molta gent va a treballar lluny de casa seva. És el resultat d'una societat on la parella treballa; no sempre és possible tenir el millor treball al costat de casa. Suposem que treballem a una distància de 40 km, 80 en total. Si estem entrenats podem fer aquesta distància en 10 hores corrent, fet que té un cost econòmic de 48 € (salari mínim). Amb un cotxe que consumeixi 5,7 l/100 km el cost energètic serà de 5,9 €, unes 8,1 vegades menys.
Aquests exemples són els més senzills, però cal pensar que l'energia ha possibilitat desenvolupaments com la llum artificial, l'electrònica, les ones de ràdio,... amb guanys de productivitat infinits. És evident doncs el lligam que hi ha entre la nostra vida moderna i l'energia.
Malgrat l'evidència d'aquesta correlació entre benestar i energia, ens hem acostumat a no donar-li el valor adient. A força de veure l'energia com si fos un article qualsevol, l'hem menyspreat. En els exemples anteriors veiem que l'energia com a mínim ha de ser 8, 10 o 20 vegades més cara del que és. Ens hem acostumat a pagar 1 € per un cafè, o 1,40 € per una llauna de Coca-Cola i, quan hem de pagar 1,30 € per un litre de gasolina, ens queixem que és cara, quan ens permet un guany notable en el nostre benestar. En canvi, no ens queixem del preu del cafè o de la Coca-Cola que no ens aporta absolutament res. Ens hem acostumat a valorar coses banals i a desvalorar coses importants, posant-ho tot al mateix sac.
És hora de desfer l'embolic i refer el valor de les coses. Ha fet falta que s'esgoti la font principal d'energia, el petroli, perquè el mercat comenci a capgirar l'ordre de valors.
Estic convençut que la nova societat vinent serà la societat de la intel·ligència. Intel·ligència entesa com la que permetrà donar el valor que correspon a cada cosa, el just. Per exemple la que ens portarà a no menjar més calories de les que necessitem diàriament, la que evitarà agafar el cotxe, amb un consum que va de 0,63 kWh/km a 1,30 kWh/km, quan ho podem fer a peu amb una energia de 0,04 kWh/km, en bicicleta amb 0,02 kWh/km, en tren amb un consum de 0,10 kWh/km, o en autobús amb 0,16 kWh/km.
En les darreres setmanes m'he fet un tip de dir en debats que el preu de l'energia ha de pujar. És l'única cosa que entén una economia de mercat; és la que permet que es desenvolupin noves tecnologies, però, encara més important, és la que permet a la gent canviar els seus hàbits, la que permetrà redefinir l'escala de valors. El ministre Miguel Sebastián vol reduir el consum de combustibles en un 10% en dos anys. Ho té fàcil si és capaç d'apujar encara més l'impost de combustibles. Com que no és probable que ho faci, ho tindrà difícil; traient-se la corbata no en farà prou. No hem fet els deures en els darrers anys. Podíem haver donat més senyals al mercat que s'havia d'estalviar energia i no ho vam fer per manca de valentia política o per comoditat. Ara farà mal, ens forçarà en una crisi que és econòmica, de valors, tecnològica, i que serà un drama per a molts de nosaltres. Provocarà una readaptació de l'economia que eliminarà empreses i sectors no eficients energèticament. Per exemple afectarà a la paqueteria a l'eliminar el transport innecessari de productes superflus, augmentarà el valor dels productes locals i fomentarà noves activitats d'estalvi i generació energètica.
Lluny de veure aquest camí de forma traumàtica, estic convençut que el que cal fer és agafar la direcció amb convenciment. Ara més que mai la solució de la crisi passa per un augment de la productivitat. Productivitat que es pot assolir essent més eficients energèticament, baixant la nostra dependència energètica del 85% amb l'exterior. El mateix camí que porta a refer el balanç energètic entre l'home i la natura.
