VilaWeb.cat
theoreia | Converses | diumenge, 14 de setembre de 2008 | 19:19h

-          Vaig conéixer un drogaddicte mig-rehabilitat que no parava de dir “la pressa mata”.

-          És cert, la cocaïna i l’heroïna maten...

-          I el bar també mata!

-          La casa mata!

-          Les ordres maten!

-          Els viatges maten!

-          El treball mata!

-          El sexe mata!

-          El menjar mata!

-          La lletra mata!

-          La televisió i el cinema maten!

-          Les biblioteques maten!

-          Les infidelitats i els traïdors maten!

-          Les rutines maten!

-          Les escapades maten!

-          La hipocresia mata!

-          L’aula mata!

-          La indolència mata!

-          Les revistes i els periòdics maten!

-          El correu postal mata!

-          Els números ocults maten!

-          Les taronges i les xirimoies maten!

-          El paisatge mata!

-          La jerarquia dels animals mata!

-          Les consignes maten!

-          Els llepaculs maten!

-          Al pas que anem ens mataran...

-          Això sí: ens mataran o ens morirem, ningú es queda pa llavor...

 

Imatge: Dos cartoons fugen per la via del tren.
 Max Weber, autor de l’obra monumental Economia i Societat. Va dir, entre depressió i depressió, des del seu càrrec de catedràtic fundador de la sociologia alemanya: “el sistema educatiu és l’exercici del monopoli de la violència simbòlica per part de l’Estat”. És a dir, que, si cal, “l’aula mata”. Fou en una època en que els acadèmics, a més d’acumular cites bibliogràfiques als seus totxos, s’atrevien a mantenir una línia d’opinió pròpia i estaven vivificats per l’acció col·lectiva extra-universitària, encara que els tocara acabar en el forn crematori, en la consulta del psicoanalista o en el desert nou de l’exili.


Comentaris: 2
  • Vida y muerte en cada segundo
    mirada| Adreça electrònica | dilluns, 15 de setembre de 2008 | 08:52h
    Todo es vida y todo es muerte.
    Biquiños
    • mots d'assagisme
      theoreia | dilluns, 15 de setembre de 2008 | 11:43h
      ja veus, quanta "entalpia" i "entropia" (per dir-ho de manera asèptica), n'hi ha escampada per tots els racons de la realitat, podriem dir que els subjectes d'avui en dia es mouen en entorns propis de la "societat del risc" (Ulrich Beck): és el nostre dret esmentar la dimensió clivelladissa de les coses,

      una abraçada

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats