jordimunoz |
dijous, 17 de juliol de 2008 | 18:20h
Seguim amb Barcelona. Diuen que la votació popular ha escollit la Sagrada Família com la primera meravella del patrimoni cultural de Barcelona. Horror. No tinc tendència a creure en les teories de la decadència, però si això és cert, aquesta ciutat ha entrat en una espiral de mal gust difícil d'aturar. Vantar-se de ser la capital del disseny i triar com a primera meravella el monument kitsch més gran del món no és compatible. D'acord que ara ja està allà i que enderrocar-la seria massa dràstic, i a més dóna diners. Però no podrien deixar ja de fer més gran l'empastre? Cada dia que passa, fa més por. Fins on volen arribar? I si la venem als japonesos i se l'enduen pedra a pedra cap allà?
P.S. Per cert: encara que darrerament no ho semble, m'agrada molt Barcelona. I també les patates braves.
Meravelles de Barcelona? Mmmm. Santa Maria del Mar. La terrassa del Park Güell. La coberta del mercat de Santa Caterina. Clar que n'hi ha més. Com les drassanes o el monestir de Pedralbes, o la casa milà o la trama de l'eixample o fins i tot la torre Agbar (de dia, això sí). Però no tinc criteri professional. Només de passavolant.
Estic pensant quin edifici emblemàtic i de disseny perdurable consideraries digne de ser considerat la primera meravella del cap i casal, i alhora identificatiu de la ciutat (una ciutat sense icones no és res, de ciutats "de disseny" n'hi ha un munt i venen com se'n van). Potser algun gratacels del Forum o la torre Mapfre? bé, segurament no, el que ens falta és algun edifici sobri, elegant, com aquells edificis estalinistes de l'europa de l'est.
Però ara que hi penso, sí que tenim algun edifici emblemàtic, que encanta als turistes, simpàtic i resultón, que ens identifica com el que som, plural, obert, universal, projectat a la comunitat a la què pertanyem de forma natural, sense cap pinzellada d'horetada: un edifici que respira autenticitat pels quatre costats (perdó, és circular)! El proposem?