Si la resposta és afimativa pot voler dir tres coses: Has
aconseguit el preuat passi de premsa que Sinnamon (odiats i estimats a parts
desiguals) ha posat tant extremadament difícil per evitar que entris de gorra
al seu festival estrella. Has pagat els 120 euros de l’entrada, o els 107 si
ets de movistar, o els 85 si tens un contacte que t’ha tret l’abononament més barat
no saps perquè (de fet, tampoc m’interessa massa, ni a mi ni als 35 euros que
he estalviat). Finalment, potser has optat per la via barata i arriscada, el
que pagui Pujol de tota la vida. En aquest darrer cas també tens dues opcions:
Portar un arnés, uns texans que resisteixin les reixes en forma de punta i fer
exercici abans de trobar-te un segurata de 120 quilos enfarlopat fins les
orelles que et persegueix o bé utilitza les teves habilitats retòriques per convèncer
algú que marxa perquè et doni la seva polsera. En qualsevol d’aquests casos, no
ho dubtis, aquest és el teu post, o el que és el mateix, el que s’ha de veure
al Summercase’08.
[vull llegir la meva guia personal del Summercase]
Agafa una gorra en condicions (una d’aquelles
de publicitat que regalen no, seràs el menys cool de la festa) i aconsegueix algun
tríptic (díptic en el seu defecte) que et faci de vano. Tot això perquè a les 17:00 El Guisante Mágico obre el cicle de concerts al Levi’s Stage. Menys d’una
hora després Els Pets ja estaran tocant al Walkman Stage, que vist el
cartell serà el segon escenari del Summercase. Veurem com ho fan els de
Constantí, una banda amb més de dues dècades a les esquenes que debutaran en
dos sentits: tocaran a un festival d’aquestes característiques i per primera
vegada seran un tercer o quart plat. Dues possibilitats, que escoltem les
cançons dels seus dos darrers discs o que facin el set habitual però reduït de
la gira d’aquest estiu, que commemora els deu anys del seu Bondia
(DiscMedi, 1997). Aposto perquè escoltarem molt del Com anar al cel i tornar
(DiscMedi, 2007). Acabada la seva actuació caldrà quedar-se una estona a veure el
veterà Edwin Collins, i si tens sort potser escoltes el mític “A girl
like you” abans d’anar de cap a la meva aposta personal d’aquest Summercase al
Converse Stage: GlassVegas. Aquests escocesos fan pop amb influències
seixanteres i surferes mentre presenten Glasvegas (Columbia, 2008), el
seu disc homònim de debut. Veure’ls voldrà dir perdre’s a Ian Brown, la
llegenda dels The Stone Roses, però qui no arrisca no pisca. El debut a
l’escenari gran, el Movistar Stage, serà cap a les 21 per escoltar Grinderman,
l’alter ego de Nick Cave and The Bad Seeds. No soc un gran amant d’en Nick
Cave, però ja que el tens a l’escenari estaria bé de passar-hi. Una aposta
més outsider seria deixar-se caure a l’escenari Converse on els Sons &
Daughters presenten nou disc, This
Gift (Domino Records, 2008) i venen avalats per haver girat amb Morrisey fa
un parell d’anyets.
Som dissabte, el segon i més fort dia del
festival. Tornarem a agafar una insolació per veure als grans Mishima,
ni més ni menys que a les 17’30h. Presenten el seu magnífic Set tota la
vida (Sinnamon Records, 2008) i els veurem per infinita vegada enguany
abans de la l’altre plat català del dia: Antònia Font. Poc a dir d’aquesta
banda que escoltarem, es clar, en format banda. L’alternativa a la crew de l’Oliver
són els Mistery Jets, que recomana
10 raons per a odiar-te:
- voràs Interpol i jo no.
- voràs Mäximo Park i jo no.
- voràs Mishima i jo no.
- voràs Antònia Font i jo no.
- voràs Los Campesinos! i jo no.
- voràs Sex Pistols i jo no.
- voràs CSS i jo no.
- voràs Kaiser Chiefs i jo no.
- voràs Los Planetas i jo no.
- l'entrada t'ha costat més barata, damunt.
ARGH!
Bon festival!
Espero que us ho passeu molt bé i que expliqueu com ha anat!
Salut i música! i molt SOROLL!