laiaaltarriba |
dijous, 17 de juliol de 2008 | 11:40h
Una victòria amb el 46,6% dels vots a les
eleccions de fa just ara un any de l´AKP (Partit de la Justícia i el
Desenvolupament) semblava que havia de portar estabilitat a Turquia.
Aquest percentatge li donava majoria absoluta, i per tant un marge prou
ampli com per poder implementar les promeses fetes durant la campanya
electoral. Però aquests dotze mesos han estat molt agitats a l´Estat de
la mitja lluna i l´apropament a Europa, que havia de comportar reformes
legislatives democratitzadores, s´ha congelat. També els kurds han vist
com un partit que no forma part dels tradicionals aparells de l´Estat
turc i que assegurava que actuaria de manera independent, ha repetit
una fórmula que fins a vint-i-cinc vegades s´ha demostrat que no és
vàlida per resoldre el conflicte que pateix aquest poble: una gran
operació militar contra els campaments de la guerrilla. I tot i això,
els que des de la fundació de l´Estat turc el 1923 ostenten el poder,
no perdonen a l´AKP que no provingui de les classes tradicionalment
emparentades amb els militars, i han engegat un procés
d´il·legalització del partit del govern que es podria concretar a
finals d´aquest any.Les promeses de fa un any
El suport massiu dels votants el 22 de juliol de l´any passat a l´AKP, encapçalat per Recep Tayyip Erdogan, s´interpretava amb diverses claus: suport al partit del govern davant del que es va interpretar com a "cop d´Estat mediàtic" fet pels militars tres mesos abans de les eleccions; rebuig al poder omnipresent dels militars en la política turca; aposta per avançar en l´acostament a la Unió Europea; acord per reformar la Constitució en un sentit de democratitzar l´Estat i garantir millor els drets individuals; i reconeixement de l´arrel política del conflicte amb el poble kurd i d´alguns drets col·lectius d´aquesta minoria dins l´Estat. Aquest últim aspecte va ser clau per entendre que l´AKP obtingués una xifra substancial de vots a la províncies kurdes de Turquia, ja que molts kurds van creure que la victòria dels islamistes moderats suposaria la fi de les intervencions militars i el reconeixement dels drets lingüístics i culturals kurds.
Aquestes eren algunes de les promeses que va fer el partit que havia accedit per primer cop al govern de Turquia en les anteriors eleccions legislatives, el 2002. En aquell moment l´Estat passava per una greu crisi econòmica, i també de legitimitat dels partits tradicionals. L´AKP es presentava com una formació nova, vinculada a l´islam però amb voluntat europeista, i sobretot sense vincles tan estrets com la resta amb l´aparell estatal turc. La recuperació econòmica que va viure el país i algunes millores en la legislació en matèria de drets humans va ser celebrada per bona part de l´electorat, que fa un any va renovar i millorar la confiança en els islamistes moderats. Amb la majoria absoluta dels diputats, el partit d´Erdogan havia de reformar la Constitució, tal com li demanava Europa, per reduir la influència política dels militars i també per introduir millores en aspectes com la llibertat d´expressió, el respecte als drets de les dones o garanties per als detinguts i presos. Però de moment totes aquestes promeses s´han convertit en fum. Un dels pocs canvis que s´han fet ha estat en el polèmic article 301, que és el responsable d´enviar a la presó a periodistes, escriptors, editors i polítics, amb l´argumentació que ataquen el concepte difús de la "turquitat". El canvi ha estat que ara el que es considera delicte ja no és insultar la "turquitat", sinó la "nació turca". Associacions de drets humans tant de l´Estat turc com internacionals han criticat la reforma, perquè consideren que, de fet, continuarà servint per enviar a la presó els intel·lectuals i polítics molestos.
La promesa de restar poder als militars tampoc s´ha complert, ni en el pla legislatiu ni en el pràctic. Especialment significativa ha estat l´operació que va fer l´exèrcit aquest hivern contra les bases que té la guerrilla del PKK (el Partit dels Treballadors del Kurdistan) al nord de l´Iraq, és a dir, al Kurdistan sud. L´operació, com ja van advertir tant polítics kurds com associacions de drets humans turques, no ha resolt el conflicte polític que és la base del conflicte, i per contra, ha reforçat el poder dels militars. I és que en principi el partit governant preferia no fer una operació que podia portar encara més inestabilitat a un Iraq ja prou convuls, i que tampoc veia amb bons ulls el seu soci principal, els EUA. Però finalment, la raó d´Estat es va acabar imposant i l´AKP va actuar com tots els governs anteriors havien fet: llençant bombes sobre els guerrillers kurds i no responent a les demandes de democràcia i respecte pels drets humans del poble kurd.
Tot i això, els militars i el principal partit de l´oposició (el CHP, fundat per Kemal Ataturk i que va obtenir un 20% dels vots a les eleccions de fa un any) continuen decidits a fer fora l´AKP del govern. I per això van presentar una demanda d´il·legalització contra el partit d´Erdogan. El motiu: que ha atemptat contra la laïcitat de l´Estat en permetre que les dones puguin portar el cabell tapat amb un vel a la universitat. No és gens descabellat pensar que en pocs mesos l´AKP serà il·legalitzat. No seria inusual. Ja el 1997 el partit que encapçalaven Erdogan (l´actual primer ministre turc) i Abdullah Gul (l´actual president del país) va ser il·legalitzat. Com aleshores, el que succeirà és que n constituiran un de nou i es tornaran a presentar a les eleccions. De fet, ja estan treballant en aquest sentit. Sembla que hi ha dues possibilitats si l´AKP és il·legalitzat: una és convocar unes eleccions parcials a finals d´aquest any per renovar els diputats que hagin estat expulsats per motiu de la il·legalització; s´hi presentaria de nou Erdogan i alguns d´aquests diputats, però com a independents, que és una fórmula prevista per la legislació. Una altra opció és celebrar de nou eleccions generals coincidint amb les municipals, que estan previstes per començament de 2009. En tots dos casos, les enquestes perfilen de nou com a clara guanyadora l´opció que encapçali Erdogan. Tot i això, fins i tot la seva formació sembla que perdria alguns electors respecte a fa un any, ja que alguns sectors liberals que li van donar suport ara no repetirien perquè no ha implementat les reformes democratitzadores que va anunciar.
Amenaça d´il·legalització contra els kurds
L´altre partit que podria ser il·legalitzat els propers mesos a Turquia és el DTP, el partit que recull les reivindicacions dels kurds del nord, és a dir, del territori kurd dins de Turquia. Aquesta actual marca electoral del moviment d´alliberament kurd està als tribunals. La raó: "activitats contra la integritat indivisible de l´Estat". Actualment, els advocats del DTP estan preparant la defensa oral que hauran de fer a mitjans de setembre. Aleshores, els onze membres del Tribunal Constitucional hauran de prendre una decisió. Només caldrà el suport de set del integrants de tribunal per il·legalitzar, de nou, una marca electoral kurda i fer fora del Parlament els 20 diputats que van aconseguir fa un any situar al Parlament d´Ankara per reclamar la democratització de l´Estat turc i donar veu a les reivindicacions kurdes.
[Article publicat a L'ACCENT]
