El periodista Toni Orensanz de Falset (podeu llegir l'entrevista que li vaig fer per a "Aquí a qui" aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93893) publica avui un llibre que jo crec fonamental per a la història del Priorat i del Camp de Tarragona i per a la història de l'anarquisme i els moviments de transformació social en general a tots els Països Catalans. Es tracta de "L'òmnibus de la mort", publicat a Ara Llibres (http://omnibusdelamort.blogspot.com/).
De la temàtica del llibre ja en vaig parlar a "El Triangle" (ho podeu
llegir aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/32614) quan el
Toni va fer una de les xerrades de presentació de les investigacions
que l'han ocupat en els darrers anys a Marçà. Ara, mantinc les idees
que ja vaig expressar, quan encara no he llegit el llibre tot i que
avui mateix, quan el tingui, m'hi poso. I les idees al respecte diuen
que cal recuperar la memòria històrica dels crims feixistes i ens cal,
més encara a nosaltres, conèixer els crims que van fer "els nostres",
entre cometes perquè ni ideològicament ni personalment ni vitalment jo
hi tinc res a veure, i no parlo ara del temps cronològic, que és
evident que no podem compartir, sinó de la concepció que tenien ells i
la que tenim nosaltres de l'alliberament, de la revolució i de
l'anarquia. És evident que el context no hi té res a veure però, malgrat
això, ens cal conèixer les barbaritats que alguns van fer en nom de l'anarquia, sense por, per tal de fer-nos uns idea
d'on poden portar algunes de les nostres idees en mans de l'odi, no per renunciar-hi
sinó per corregir-les i saber dir no també als "nostres". És la feina
més complicada i la més necessària sempre.
L'ex-director del Diari de Tarragona Coll Gilabert parla de llibre a la seva Plumilla, i d'un "plumazo", com sempre, aprofita per posar més "arnica" a la ferida dient que ja és hora que els polítics democràtics reconeguin els fets de la zona republicana. Potser no es van passar gents com Coll 40 anys recordant a tothom els crims de la zona roja? Que es tapaven les execucions no oficials, i d'oficials, aquestos 40 anys? Que no pot ser que ara vingui amb aquestes rancúnies quan els jovens d'avuí en dia, la majoria, no tenen la consciència de que a la dictadura hi havia pena de mort (això ho dic per que he fet la pregunta i pocs ho saben)? Una Guerra Civil és molt dura i crims es fan, però a un estat que presumeix de una transició democràtica des d'un feixisme no pot ser que encara hi hagin "casposos" que es dediquin a fotre el dit a les ferides, d'un bàndol només evidentment. Encara queden moltes persones que van patir de tot als 40 anys de feixisme Sr. Coll. Santificar els seus morts és tornar al passat i sort té vosté i els seus que ara el poble no pateix gana o la represió moral i mental de la seva esglèssia, sort té, doncs ara el poble es dedica a gastar i pagar i gastar, sense cultura també, d'una altra manera, com llavors evidentment però menja cad dia i no se sent explotat, gràcies en part a la gran mentida d el'estat del benestar. VISCA DURRUTI!!!
jordimartif69 |
divendres, 18 de juliol de 2008 | 11:37h
Aquesta es una de les moltes reaccions fastigoses que el llibre tindrà i de la qual ja vam parlar amb el Toni. La dreta cavernícola aprofitarà i burxarà, però és el que hi ha, l'impossible d'impedir, i ni ganes. A banda del Coll i la seva colla, el llibre cal llegir-lo des de les esquerres... I visca Durruti i Garcia Oliver.
