Efectivament, encara que sembli mentida, ja fa més de 10 anys de la Llei de Política Lingüística i no sembla que les coses hagin canviat gaire, ans al contrari. He recuperat un articlet sobre l’ensenyament i la Llei de política lingüística que vaig publicar fa justament 10 anys i ja em direu si és actual o no. Heus aquí l’article...
Portada d'un dels llibres (publicat el 1998) que va ajudar a entendre què va passar en el procés d'elaboració de la Llei de política lingüística: posicions enfrontades, pressions econòmiques, polítiques, pors, límits legals...
I qui farà complir la Llei de Política Lingüística?
Una lectura atenta de la Llei 7/1983 de normalització lingüística a Catalunya ens permet observar que va comportar la despenalització de I'ús del català, una despenalització, però, que no implicà la impugnació de I'ús de la llengua espanyola, ja en aquells moments omnipresent a la societat catalana. Per contrarestar, suposadament, aquest paper tan important de la llengua espanyola es declarà el català llengua pròpia de quatre àmbits: ensenyament no universitari, administració de la Generalitat i local, toponímia i mitjans de comunicació de la Generalitat. En la resta d’àmbits, I'ús del català quedava al lliure arbitri d’empreses i particulars (quan no quedava prohibit per I'existència de normativa a nivell espanyol que obligava a l'ús del castellà com passa, per exemple, al registre civil).
Com vèiem, doncs, la magnificada -pels defensors del tot va molt bé- i la impugnada -pel defensors, encara que sigui disfressats de bilingüistes, de l’omnipresència de I'espanyol- Llei del 1983 no podia significar, per les seves pròpies mancances, un autèntic fre al procés de substitució lingüística que pateix la llengua catalana d’uns segles ençà. En tot cas, I'aturava en uns nivells, però no impedia que I'ús del català reculés o, el que és el mateix, que avancés I'ús del castellà o que avancés també una mentalitat bilingüe que només afavorís !a llengua forta (és a dir, el castellà). Segons dades de la Diputació de Barcelona, al conjunt de la conurbació de Barcelona I'any 1985 el 32% deis joves tenia el català com a primera llengua, I'any 1995 només era el 26%. Els que es declaraven bilingües d'un 6% han passat a un 15%, mentre que els que tenien el castellà com a primera llengua només han reculat 3 punts (del 62% han passat al 59% I'any 1995). Com es pot observar aquesta nova mentalitat bilingüe (amb la qual tant frueixen alguns «intel·lectuals») sembla que només poui dels catalanoparlants, mentre que el bloc castellanoparlant continua més o menys com sempre.
Per tant, aquest context obligava a la Generalitat de Catalunya a ser escrupolosa, si més no, a I'hora de fer complir la Llei en aquells quatre punts basics. I, certament, les administracions autonòmica i local s’han catalanitzat (tot i que hi ha molts ajuntaments «bilingüistes»), la toponímia és en català (tret d’algunes autopistes on es pot lIegir encara Zaragoza, Valencia... i d’alguns ajuntaments, com el de I'Hospitalet de Llobregat o Vilassar de Mar), la televisió pública catalana és en català (malgrat que els models d'ús de la llengua no siguin sempre favorables al català: qui no recorda en Buenafuente parlant en castellà a convidats que expressament li deien que entenien el català?..) i I'ensenyament, la joia, en teoria de la normalització lingüística, que havia d’anivellar I'ús de les dues llengües oficials de Catalunya, és més o menys en català (o més o menys en castellà).
I, justament, en el cas de I'ensenyament és on ens volíem deturar, ja que és I'ambit on més s'ha incomplert i s’incompleixi la Llei del 83, el seu posterior desplegament í ara la Llei 1/1998 de política lingüística. Ens centrarem en el cas de I'ensenyament secundari, en !a situació és més dramàtica, però també ens podríem referir a I'ensenyament primari, tants cops magnificat, en el qual no es fan, ni de bon tros, totes les classes en català (caldria preguntar-nos com han dut a la pràctica certs professors els programes d’immersió si ni tan sols saben parlar en català, què han fet per la llengua catalana molts centres privats, quina és la preparació (socio)lingüística deis mestres...?).
Així, tot i que la lIei de normalització lingüística de 1983 especifica que «el català com a llengua pròpia de Catalunya ho és també de I'ensenyament», I'aplicació que se’n fa als centres d'ensenyament secundari ha estat molt «sui generis», ja que fins al 1992, en els centres de BUP i COU només hi havia I'obligació (aquesta normativa encara s’aplica en els centres que continuen fent aquest ensenyament) de fer en català dues assignatures de les que tinguessin tres o més hores setmanals declasse, sense comptar-hi la llengua i literatura catalanes (per exemple, un alumne de 1 r de BUP podia tenir perfectament set assignatures en castellà -en molts casos en la classe d’anglès es fa servir I'espanyol com a llengua auxiliar- i només tres en català). A la Formació Professional el mínim, a part de la classe de llengua i literatura catalanes, el trobàvem en unes patètiques cinc hores. Evidentment, hi havia centres que sobrepassaven de molt aquests mínims, però també és cert que força centres no els complien -ni els compleixen- en alguns deis grups classe: especialment en centres de batxillerat «amb tradició» i en centres de formació professional, preferentment situats en zones properes a Barcelona. Per controlar si es complien aquests mínims, I'únic mecanisme que s'ha fet servir ha estat el de revisar les declaracions d'horari del professorat, on hi ha un apartat en què es demana en quina lIengua s’imparteixen les classes. No cal dir que la resposta rarament és contrastada amb larealitat (més que rarament, mai) ¡ que, per tant, el marge d' «inexactituds» podem pensar que és prou elevat. I, per acabar-ho d'adobar només cal dir que es podrien comptar amb una mà les actuacions d’inspecció per tal de solucionar aquells casos en què no es feien ni els mínims.
A partir de 1992, però, amb I'aplicació progressiva del nou sistema educatiu, ja no és parlarà més de mínims, sinó d'un marc molt més favorable alcatalà ja que es diu textualment que el català «s’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge» (les cursives són nostres). La Llei 1/1998 ha recollit exactament aquest redactat que ja s’havia fet servir en els decrets que desenvolupen el nou sistema educatiu. No cal dir que I'ambigu «normalment» (nosaltres entenem que vol dir «habitualment») és on s’han aferrat els defensors d’un ensenyament no totalment catalanitzat.
A més, per pressionar els professors per tal que obtinguessin un certificat que els capacités per exercir la docència en llengua catalana, s'han establert algunes mesures: la impossibilitat d’obtenir el trasllat si no es tenia la titulació mínima de català, la impossibilitat de ser nomenat director, no obtenció de punts per cobrar els sexennis. Ara bé, aquestes mesurés han tingut un èxit relatiu, ja que, d'una banda, tenir la titulació no ha implicat, en molts casos, un canvi de llengua per part del professorat, i, d'una altra, hi ha hagut molta casuística que no ha beneficiat el català: molts professors, els que es troben precisament en una situació privilegiada, no pensen traslIadar-se mai de centre, moltes persones poden ser nomenades directors ja que porten molts anys d’experiència en càrrecs directius (aquests se’ls ha nomenat d’ofici, sense presentar cap titulació), els punts per als sexennis es poden obtenir de mil i una maneres diferents. I no voldríem oblidar algunes tongades d’idoneïtats (ordres segons les quals es reconeixia la capacitació de català als professors que ho demanaven si declaraven que, durant un període mínim de tres anys, havien fet les classes en català), que es van convertir en un autèntic «colador»,
També com a mesures catalanitzadores, a partir de la dècada dels 80 es comencen a potenciar els Projectes de Normalització Lingüística de Centre, els quals, teòricament, després de ser discutits pel claustre i aprovats pel Consell Escolar, havien de fer possible la normalització lingüística deis centres d’ensenyament secundari. La realitat, però, és que, llevat d’alguns casos, aquests PNLC s’han convertit en lletra morta (en els centres en què es van arribar a aprovar), a causa de la poca pressió d’inspecció, de la poca força (i interès) deis equips directius i pel desinterès (i cansament) de bona part del professorat (inclòs el professorat de llengua catalana), sense oblidar, és clar, el deixar fer, deixar passar del Departament d'Ensenyament (demostrable en fets com que, durant molt de temps, s’han contractat substituts i interins sense cap titulació de català, cosa la qual encara passa en segons quines especialitats) ,
Com a mesura, diguem-ne final, d'un temps ençà (exactament des de fa dos cursos), es vol potenciar el Projecte Lingüístic de Centre, com a part del projecte Educatiu de Centre, en el qual, d’alguna manera es parteix de la base que la primera etapa de normalització ja està assolida i que els centres han d’assumir que el català és la primera llengua vehicular i d’aprenentatge de I'ensenyament. El futur, però, ens obre molts interrogants:
·Si bé és cert què el percentatge de classes a l'ESO ha millorat (de moment, perquè en els cursos baixos s’han incorporat mestres de primària, que, en general, tot i que no sempre, fan les classes en català), què passarà amb bosses de centres aferrissadament bilingüistes o que, senzillament, o fan tot en castellà? Qui controla que les declaracions que fa el professorat s’ajustin ala realitat.
·Que passarà amb el professorat que ara es «refugia» al BUP, al COU o a la Formació Professional i que fa les classes en castellà? (de fet, la resposta, per lògica, és innecessària: res!).
·Les classes que es declaren que es fan en català, i que, segurament, hi ha la intenció de fer-les-hi, es fan realment en català o el professorat canvia constantment de llengua quan un alumne li pregunta en castellà? En definitiva, quina és la consciencia lingüística del professorat de secundaria?
·Com és possible que després d’anys -no tants com hom pensa- d’immersió lingüística ara més que mai. arriben a I'institut alumnes que no volen o no saben expressar-se en llengua catalana (la resposta mereixeria un altre escrit...),
Molts interrogants sobre un deis àmbits en què, suposadament, hem avançat més pel
que fa a la normalització lingüística. I no hem parlat de I'ensenyament privat, en el qual -ni tan sols en el concertat- la intervenció del Departament d'Ensenyament en el tema de la llengua ha estat més que escassa, escassíssima -tot just ara se’ls comença a pressionar mínimament
Com a darrera reflexió, només ens resta dir que, si aquest és un deis àmbits normalitzats, amb una normativa plenament favorable, què deu passar en aquells àmbits on pràcticament no s’ha avançat?
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
