La UPEC cel·lebra la IV edició
La UPEC reclama les arrels teòriques de les esquerres catalanes. Del pensament polític que neix amb Pi i Margall, demòcrata radical i defensor del progrés material i moral de la classe treballadora. De la reivindicació catalanista i obrerista de Valentí Almirall. De l’apropiació per part de l’esquerres de la qüestió nacional teoritzada per Rovira i Virgili. De la tradició llibertària tan arrelada a Catalunya i encarnada per Salvador Seguí i del socialisme catalanista de Rafael Campalans. I d’Andreu Nin.
Abans i ara, la qüestió nacional esdevé indefugible per a les esquerres. La sobirania de Catalunya vindrà de la mà d’una voluntat majoritària de les classes populars i dels seus referents polítics.
La descoberta de les esquerres catalanes ha estat vincular qüestió social amb qüestió nacional com dues cares de la mateixa moneda, perquè Catalunya com a nació només ha avançat nacionalment, quan les seves classes populars ho han fet socialment. Aquest recorregut històric interromput per la sagnant ferida del franquisme, fa de la UPEC una àgora que considera absolutament imprescindible examinar al nostre govern pel que fa en matèria social. Que no es considera especialment meritòria ni imprescindible, però que és necessària després d’un buit i exageradament prolongat silenci durant el qual, al nostre país, els exàmens al govern han estat més bé escassos sinó inexistents.
El balanç de l'edició d'enguany ha estat molt satisfactori perquè s’ha aconseguit l’objectiu de consolidar la UPEC com una referència de les esquerres catalanes a partir d’un format que ha combinat la teoria amb la crítica de la praxis política. Enguany, l'entrevista amb Noam Chomsky han donat a la UPEC, un valor de contingut afegit que ha fet el programa especialment interessant.
Benvingut al món blocaire