VilaWeb.cat
theoreia | Converses | dimarts, 15 de juliol de 2008 | 12:34h


Marine Baudrillard: Parlar amb Jean... potser haja sabut fer-ho millor que qualsevol altre. A més, la nostra conversa va durar més de trenta-cinc anys, abans de que li posara fi, amb un somriure. Però parlar de Jean suposaria, ni més ni menys, eliminar-lo. Ara Jean està ací, no em deixa mai, si bé, mentrestant, ja s'ha desmaterialitzat.

Giuliano Compagno: Però llavors: ¿qui està parlant en aquest moment? ¿Tu, ell?

Marine Baudrillard: Veuràs, hi ha raons pràctiques, i les entenc. Jean és un gran pensador, el seu pensament és tema de debat, les seues obres estan en totes les llibreries... Em proposes una conversa entre tres... però és quasi impossible. Perquè una de dos: o Jean està ací, i deixe que siga ell el que parle, o bé no està ací, i aleshores jo també estic en un altre lloc, amb ell. ¿M'entens?

(...)

Giulio Compagno: I si no és un filòsof, ¿què és?

Marine Baudrillard: El definiria com un camperol especialment astut, amb qui comparteix la tranquilitat, la sencillesa, la solidesa. 

A més, coneix molt bé tots els elements, els astres i els vents. Sempre sap on ens trobem, sap quina hora és amb només mirar el sol, fins i tot quina hora és en una nit tapada (...)

Giulio Compagno: I el seu moviment, el seu temps?

Marine Baudrillard: (...) aconsegueix ser sempre puntual, encara a pesar de qualsevol obstacle amb el que entropesse. A més, és una persona sempre disposta. Mai li he escoltat posar com a pretext "que havia d'acabar un treball" quan es tractava de vore un amic o cedir a les meues temptacions...

Giulio Compagno: ¿Què significa tenir un home al costat?

Marine Baudrillard: Però si Jean no és un home.
Ell és tots els homes, i fins i  tot més. El meu marit. El meu amor. El meu amant. Mon pare. El meu fill. La meua visió del món. El meu destí. El meu sentit. La meua ombra. El meu objecte. El meu repte. Jean és el meu altre absolut.

(Extret d’Archipiélago. Cuadernos críticos de la cultura, núm. 79, monogràfic sobre “Jean Baudrillard. Desafío a lo real”)

Comentaris: 6
  • Emocions
    rginer | dimecres, 16 de juliol de 2008 | 08:07h
    Sobretot la última resposta m'ha fet sentir tot tipus d'emocions (una barreja ), senzillament, per qüestions personals. Com sempre ens deixes uns apunts magnífics.
    • les emocions dins del temps
      theoreia | dijous, 17 de juliol de 2008 | 07:23h

      vaig arribar a eixa conversa de casualitat, per una inquietud d'ampliar horitzons i em vaig trobar amb una lliçó magistral de saviesa femenina, la vaig trobar imprescindible perquè a tots ens emociona comprovar que, més enllà de les paraules, hi ha els fets modèlics: sense dubte, per parafrasejar al sociòleg Ulrich Beck, en el seu assaig sobre les individualitats, triem pràcticament a cada instant entre allò que ens vivifica en el llarg termini i allò que ens damna en la curta durada

  • Magnífic apunt
    Victoria | dimecres, 16 de juliol de 2008 | 16:52h

    I magnífica entrevista . La vaig veure al canal ARTE de la T.V  francesa i em va possar els pèls de punta . Hi ha que dir que l'entrevistador és un luxe. Ha fet les millors entrevistes del s.XX.

    • fins i tot el cognom
      theoreia | dijous, 17 de juliol de 2008 | 07:29h
      fins i tot el cognom d'ell em sembla molt adequat per a esdevenir un gran entrevistador: "Compagno"; al capdavall, els qui conversen obertament són uns companys de viatge i de vida; és curiós com hi ha persones que acaben acomplint el destí implícit en l'etimologia dels seus noms propis 
  • Que interessant
    x | dimarts, 15 de juliol de 2008 | 15:26h
    Saps, Baudrillard hi té molt a veure amb la meva necessitat de posar ordre, de distingir allò essencial d'allò superflu. Especialment al llibre que ara trec al bloc, Baba. Repara les obsessions de na Rafela, llençar coses, tot això.
    M'has donat una alegria.
    Una abraçada cordial. Vaig molt botida. No sé quan podré restablir la preferida calma. Depèn de jo. És mentida que la culpa sempre sigui de l'altri.
    • és cosa nostra
      theoreia | dijous, 17 de juliol de 2008 | 07:50h
      a l'excessiva calma pot haver atordiments, Xesca, mentre l'ebullició de les idees té una gran vessant productiva; és cosa nostra traure rendiment d'allò favorable i també d'allò advers; ahir estàvem parlant de com ara amb la crisi -- una crisi material amb els seus indicadors macro-econòmics objectius però també una bombolla informativa que exagera la percepció col·lectiva de la crisi-- és un bon moment per intentar noves alternatives d'innovació; si el teu personatge de na Rafaela necessita llençar coses per a reparar les obsessions, estic segur que el despreniment més útil vindrà en els passatges en que es desaferre de l'ego, com diuen els budistes: potser eixe és un camí de l'essencialitat que ubica les superfluïtats actitudinals en el seu lloc més idoni, tot i que nosaltres no hi arribem per la senda del budisme, sino per un procés de raonament improvisador menys homologat col·lectivament en el que s'acumula una barreja de respiracions lectores d'intensitats diverses

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Notícies VilaWeb

CÓC RÀPID Carme-Laura Gil, l'opinió catosfèrica dinàmica i polièdrica

COMENTARIS DINS ANOTACIONS RIZOMÀTIQUES

THE NEW YORK REVIEW OF BOOKS

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats