Segons la Bíblia, i tot i que s'esmenta en alguns passatges la vida i fets d'Herodes com a rei, o governant de Judea, existeixen diferents punts de vista sobre aquesta persona, i allò que va representar per al seu poble. Algunes d'aquestes visions, semblen comparables a les que vivim avui dia a Catalunya, i malgrat la distància de l'espai i el temps, farem política o més aviat, ciència-ficció. I per tant, en què podem comparar Jordi Pujol i Herodes?
Herodes representa l'esperança del poble d'Israel d'esdevenir el Messies, però des del poder. I la seva lluita per aconseguir i retenir el poder van passar per davant de tot, inclús del poble que deia defensar. Primer, crec que podem parlar de què Herodes sembla que va ser més d'una persona, es parla del pare, i després del fill. El pare seria el protagonista de l'episodi dels Sants Innocents, quan van morir degollats tots els infants del poble de Betlem. I si ho comparem amb Jordi Pujol, veurem que totes les persones al seu voltant han estat apartades de la vida pública. Amb més o menys sort, totes elles, sense excepció han deixat de ser possibles rivals: fossin companys, o fossin enemics, tots han quedat enrera. Des de Xirinacs, fins a Joan Rigol, en Benet, o el Cullell o el Roca, o en Trias Fargas, o en Max Cahner, una llista molt llarga de noms, equiparable a la generació dels Sants Inocents.
Es podria dir que, com els pins, a sota seu no han crescut altres plantes que li fessin ombra. Parlant d'arbres, no seria aquest l'arbre de Convergència, el pal de paller que havia d'aguantar tot el país, i que potser només s'ha quedat sol i pelat, ja que tota la palla ha volat empesa pel vent, i ja no ens queda palla per donar de menjar al bestiar durant l'hivern que s'acosta.
No seria aquesta identificació d'un partit amb un home, que quan ha hagut de retirar-se ha nomenat un hereu que sembla dirigit pel Pujol mateix, com és Mas? I encara prou bé que fa el seu paper! Seria el segon Herodes, el fill, aquell que va governar després del pare, i a qui se li atribueix la decapitació de Sant Joan Baptista. Aquell que havia de preparar el camí al Messies, i es va encarregar de fer net, és a dir, explicar tot allò que estava malament del poder, i quin grau de corrupció existia entre els governants i les seves institucions. Per això va perdre el cap. Salomé va acomplir el paper de "cherchez la femme", però més enllà, representava l'eròtica del poder. Com seria la nostra "Salomé" catalana? Qui seria la mare?
Ara, Convergència està preparant el seu retorn a la Generalitat. Potser pactarà amb el PSOE, amb Esquerra, fins i tot amb el PSC, amb Puigcercòs com a president de la Generalitat? La Generalitat serà, doncs, la Salomé catalana? Carretero farà el paper de Sant Joan Baptista, o potser ha estat Carod-Rovira, amb les seves "mans netes" que s'han encarregat de tallar-li?
Pujol tenia una missió personal i de país, i ha convertit el país en una qüestió personal. Però quan creixem, ens adonem que la vida és més que allò que volem i desitgem. I quina és la joia d'un pare quan veu el seu fill gran i independent? Però Pujol, no ha deixat créixer al seu fill, no ha deixat que Catalunya sigui més gran que ell. Per què el pare accepta que el fill s'equivoqui i caigui, per tornar-lo a redreçar i fer-li confiança en el seu camí! Que Nostre Senyor empari a tots els catalans, i ens perdoni.
Es podria dir que, com els pins, a sota seu no han crescut altres plantes que li fessin ombra. Parlant d'arbres, no seria aquest l'arbre de Convergència, el pal de paller que havia d'aguantar tot el país, i que potser només s'ha quedat sol i pelat, ja que tota la palla ha volat empesa pel vent, i ja no ens queda palla per donar de menjar al bestiar durant l'hivern que s'acosta.
No seria aquesta identificació d'un partit amb un home, que quan ha hagut de retirar-se ha nomenat un hereu que sembla dirigit pel Pujol mateix, com és Mas? I encara prou bé que fa el seu paper! Seria el segon Herodes, el fill, aquell que va governar després del pare, i a qui se li atribueix la decapitació de Sant Joan Baptista. Aquell que havia de preparar el camí al Messies, i es va encarregar de fer net, és a dir, explicar tot allò que estava malament del poder, i quin grau de corrupció existia entre els governants i les seves institucions. Per això va perdre el cap. Salomé va acomplir el paper de "cherchez la femme", però més enllà, representava l'eròtica del poder. Com seria la nostra "Salomé" catalana? Qui seria la mare?
Ara, Convergència està preparant el seu retorn a la Generalitat. Potser pactarà amb el PSOE, amb Esquerra, fins i tot amb el PSC, amb Puigcercòs com a president de la Generalitat? La Generalitat serà, doncs, la Salomé catalana? Carretero farà el paper de Sant Joan Baptista, o potser ha estat Carod-Rovira, amb les seves "mans netes" que s'han encarregat de tallar-li?
Pujol tenia una missió personal i de país, i ha convertit el país en una qüestió personal. Però quan creixem, ens adonem que la vida és més que allò que volem i desitgem. I quina és la joia d'un pare quan veu el seu fill gran i independent? Però Pujol, no ha deixat créixer al seu fill, no ha deixat que Catalunya sigui més gran que ell. Per què el pare accepta que el fill s'equivoqui i caigui, per tornar-lo a redreçar i fer-li confiança en el seu camí! Que Nostre Senyor empari a tots els catalans, i ens perdoni.
Pel cap baix, aquest post arriba amb més de mitja dotzena d'anys de retard. I, tot i així, és una veritable "palla" mental en intentar equiparar personatges amb prop de dos mil anys de distància i el seu corresponent abisme en cultura política i, sobretot, en les maneres: Un monarca, amb totes les seves conseqüències i un personatge elegit democràticament a les urnes i que calia refrendar cada quatre anys.
L'anàlisi que fas de la conjuntura política actual és per tronxar-se de riure ... en conseqüència, un consell, deixa les drogues, Sergi, deixa les drogues.
M'agafa un no sé què quan veig aquest món de titelles, que jo me'n torno una! Els fils se m'estiren sols, i començo a escriure empès per una força indefinible. De debò!
Deixa també la beguda, especialment la ratafía i les aromes de montserrat que tan t`agrada.
Mira de no quedar-te adormit tantes hores sota el sol de la platja, que després et trobes malament, pateixes al.lucinacions, i pots caure de la bicicleta.
Bé, has de fer tot això i resar 12 parenostres cada dia durant una setmana, i fer una aportació econòmica per ajudar a sufragar les moltes despeses de la parròquia.
Ah! i si tornes a tenir pensaments impurs, t`hauré de posar una penitància molt més gran.
Resignació, germà. Amb ajuda, pots sortir-ne !!!
Tant important és el cos com l'ànima, i em sembla que com a penitència me n'aniré a veure la pel.lícula de dibuixos animats de l'Ós Panda!
Altres ja tenen prou penitència amb l'ajuda que reben d'algunes "amistats perilloses" al campanar de la plaça de l'Ajuntament.