Aquest matí he anat a comprar el diari, com cada diumenge, al quiosc que mira de cara al Centre de Cultura Santa Mònica a les Rambles barcelonines. Em poso la mà a la cartera, i agafo un bitllet de 5 €. El prenc amb la punta dels dits i un tacte estrany em fa dubtar un breu moment si aquest bitllet és autèntic. Al tacte, és un paper usat, desgastat, porós, quasi desfet. Probablement molt utilitzat de passar per moltes mans. Fins i tot desprèn una olor diria que peculiar, gens agradable, com de paper humit i clos.
Hi torno a pensar, amb el periòdic en propietat i sota el braç, d’aquesta estranya simbiosi de la mà i el bitllet. Del bitllet i la seva inevitable relació amb la mà. D’un viatge, el del bitllet, que passa de mà a mà, de dits a dits, sense atendre a diferències ideològiques, de classe, de confessió... Quan el caixer desprèn bitllets “nous”, aquests són com artificials, la flaire que desprenen és de paper “bo”, com de poc fiar, bitllets massa...perfectes....Però a mida que s’usa, és menys bitllet i és més mà. Sembla talment com si amb el pas del temps, aquell bitllet de 5 € anés absorbint part de l’ànima de cadascuna de les epidermis i suors que hi han entrat en contacte. Quan el bitllet és “ple” d’humanitat, se’l considera amortitzat i retorna al banc central, per a la seva incineració. Sembla que al cap i a la fi, el diner és diner quan hi hem deixat part de nosaltres mateixos. Quan aquest s’humanitza per l’acumulació de fines làmines de llard i suor, és quan el “nostre” bitllet ja és una mica més humà. I és que com diria l’eclèctic Miguel Brieva, “quina matèria hi ha sobre la Terra que aculli olor més gran a humanitat que el diner?” L’olor dels diners és la suma d’olors.... i posats a afegir....hi ha quelcom més democràtic que la suma de totes les “aromes” plegades?
Je...s'emporten una part de l'ànima de les persones...cert. També és cert que és una de les poques cre- o potser la que més poseeix aquest poder- que és capaç de fer embogir, de fer traïr, de crear angoixa o donar passatges o facilitar moviments ( que donen llibertat)...ben curiós tant de poder en un objecte creat...que a més és capaç d'absorbir part de l'ànima humana ...m'ha agradat! Amb el teu permís queda sumat a la reflexió que sovint faig sobre l'enorme poder que poseeix.