Reivindicacó!
Reivindicació i misèria! Això és el què demano i sento al veure que un grup de
rock com el banyolins Kitsch no són reconeguts com es mereixen. La cultura
catalana pateix, com cap altre camp en aquest país, de la pitjor característica
dels catalans: l'autoodi. Autoodi que no ens permet reconèixer el bo i millor
de nosaltres mateixos. Autoodi com a estil de vida quotidià, que provoca una
misèria col·lectiva que, vista des de fora, provoca ignorància vers nosaltres
(no hi ha res pitjor!). Però que, vista des de dins, provoca la major pena que
pot existir, no reconèixer els valors, els actius, que un mateix té. Kitsch és
un simple exemple de que aquest país encara viu envoltat de misèria, de fems
que s'autoalimenten, d'un melic inmens on enmirallar-nos per tal de no veure
més enllà. Kitsch és vida, perquè Kitsch és imaginació, lluita contra la
mediocritat, energia positiva, vitalitat, poder d'autosuperació, i, sobretot,
és una altra forma d'entendre la vida des de la marginació absoluta, creient en
un mateix, aportant el bo i millor. Kitsch és introspecció, gaudeix-ne i oblida
la mediocritat!
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
