oi |
dimarts, 19 d'abril de 2005 | 16:51h
Llegeixo que Jordi Coca se suma al trio que queda del manifest amb una crida a celebrar Sant Jordi fent vaga de signatures. Fa uns dies, ja vaig dir-ne alguna cosa, era l'Associació d'Escriptors qui feia mala cara per si de cas la presència a la Fira de Frankfurt es torçava. [...]No em digueu que no cansa. Les coses, moltes coses, no acaben de rutllar, i la reacció que solem tenir, tant els que es volen marginals com bona part dels que són considerats oficials, aquests per aviciats i aquells per bandejats, els uns més apocalíptics o els altres més integrats, la reacció, dic, sol ser clavar un cop de puny extemporani sobre la taula i imposar una posició que vol ser de força i acaba evidenciant la pròpia feblesa.
Ni que tinguessin tota la raó del món, i segur que una mica tots en tenen, els del drac i en Coca, o l'AELC en ple, ja em direu què se'n pot treure de fer tot el dia cara d'emprenyats. El tou de la societat que representa que hauria de sentir aquestes figures com a pròpies segur que se n'acabarà d'apartar dient quin mal rotllo. I mentrestant ja podeu suposar qui acapararà columnes i minuts de la informació sobre el Dia del Llibre i tota la pesca.
Ens deu fer falta, i amb urgència, un assessor d'imatge que desaconselli, ni que costi de creure'l, totes aquelles iniciatives que ens portin a fer el paperina. O, si més no, ni que encara costi més, gosar obtenir una mica de confiança en el que som i de malícia per trobar camins de futur. Si no en sabem, potser ja no ens quedarà marge ni per fer cara de pomes agres.
Ni que tinguessin tota la raó del món, i segur que una mica tots en tenen, els del drac i en Coca, o l'AELC en ple, ja em direu què se'n pot treure de fer tot el dia cara d'emprenyats. El tou de la societat que representa que hauria de sentir aquestes figures com a pròpies segur que se n'acabarà d'apartar dient quin mal rotllo. I mentrestant ja podeu suposar qui acapararà columnes i minuts de la informació sobre el Dia del Llibre i tota la pesca.
Ens deu fer falta, i amb urgència, un assessor d'imatge que desaconselli, ni que costi de creure'l, totes aquelles iniciatives que ens portin a fer el paperina. O, si més no, ni que encara costi més, gosar obtenir una mica de confiança en el que som i de malícia per trobar camins de futur. Si no en sabem, potser ja no ens quedarà marge ni per fer cara de pomes agres.
