jaumeciurana |
dilluns, 3 de març de 2008 | 14:20h
1.- Si tu no hi vas, ells ( el PP i el PSOE ) hi continuen anant tots. 2.- Si tu votes en blanc, ells (PP i PSOE ) voten en rojigualdo. 3.- Si tu t'abstens, ningú no et reconeixerà el teu gest per Catalunya. Tindrà la mateixa consideració que el d'aquell que està de viatge, que el d'aquell que, senzillament, passa de Catalunya. 4.- Si tu votes en blanc, en un acte conscient, honest i fins i tot coherent, ningú no recollirà el teu gest sinó que seran els partits majoritaris ( PP i PSOE ) els que se'n beneficiaran. 5.- Si tu votes en blanc o t'abstens i els partits nacionalistes perden pes a Catalunya, ningú no sumarà el teu vot o el teu no-vot a aquells que creuen que Catalunya és la seva prioritat política.
En democràcia, hi ha vegades que has de votar per un projecte il·lusionant, per un programa de govern. Però altres vegades has de votar per donar testimoni del que ets. Per dignitat. Per existir.
5- Si tu votes en blanc o t'abstens i els partits nacionalistes perden pes a Catalunya, potser s'hauran de posar les piles i començar a fer les coses com s'han de fer i deixaran de fer el ploramiques demanant-nos als votants que ara els hi traiem les castanyes del foc...
Totalment d'acord amb què hem de fer nosaltres el 9 de març (penseu només en què voldrien en Bono i l'Aznar que fessim!). Ara falta la segona part: què faran els partits polítics catalans a partit de l'endemà. Si continuen més preocupats en fotre l'altre, amb l'esperança de recollir algun vot desencantat, que no pas en què convé a Catalunya... malament rai.
Estic amb tú, però s'ha de reconéixer que costa. Només pots esperar que el futur d'aquest país ho agraeixi. Pel que fa al present més val no fixar-s'hi gaire. Ara mateix penso que una nebulosa mental està estesa al llarg i ample del catalanisme. Sigui de dretes, sigui d'esquerres. L'abstenció sembla l'opció més cómoda, o fins i tot llògica. Cal recordar que no la més útil.
Mira, aquests 4 anys hem pogut comprovar una i altra vegada que Catalunya no és precisament la prioritat política ni d'ERC ni de CiU, sols els seus partits, i a costa del país de fet.
Millor que es fotin la patacada i reflexionin. Altrament els donarem carta perquè segueixin essent absolutament inútils. I si ens han de fotre, millor que ho facin els partits estatals que els "autonòmics" dient que ens defenen.
Espero que reflexionin, perquè és trist castigar els que diuen que lluiten per tu i no ho fan, però cal fer-ho. Tranquil, votant-los o no guanyaran ELLS. I aniran pactant a la baixa...
M'agradaria que els caps de llista d'ERC, ICV i ERC demanessin el vot per totes les formacions no estatalistes. Que diguessin VOTA'm, però si no, vota a ERC o ICV. o Vota'm però si no vota a CiU o ICV.
O vota'm, però si no vota a ERC (entenc que ICV no vulgui demanar el vot per CiU).
En canvi el missatge és sempre "nosaltres som els bons i tots els altres els dolents" i això no porta enlloc.
Mira noi sóc militant d'ERC, i el dia 9 ens fotrem una hòstia descomunal (nosaltres i vosaltres), tant de bo m'equivoqui. Però, en 4 anys el país no ha canviat tant pel que fa a la seva fessomia humana com perquè els partits catalans s'enfossin d'aquesta manera, alguna cosa hem fotut tots plegats molt malament, jo tinc la meva visió però es faria llarg explicar-ho. Una cosa, a partir del dia 10 caldrà un canvi de cultura política i de maneres de fer, hauria de ser com una reestructuració empresarial de tots els departaments d'una organització i de la seva cultura de fer les coses. Si no ho fem així enfonsarem el país que ja hi està prou. I el que em preocupa és que no visualitzo autocrítica, ni en vosaltres, ni en nosaltres. Pobra Catalunya.
Projecte il·lusionant? Em sembla que el personal està força desanimat, però si tu ho dius.... en fi. L'únic que desitjo és que, sobreposant-se a l'asfíxia bipartidista i espanyolista (en què participen ai tants catalans), els partits catalans (aclareixo: els partits catalans que no reben ordres de fora de Catalunya) treguin els millors resultats possibles.
Després hem de començar d'una vegada per totes a canviar d'estratègia: deixar de criticar-nos i enfilar la ruta de la unitat en defensa d'un programa de mínims encapçalat pel dret d'autodetermincació i un finançament just, per afrontar els següents reptes electorals.
Unió entre partits, plataformes i si cal un independent al capdavant per plantar cara. No hi ha més cera que la que crema. Sinó la cosa pinta fotuda.
Totalment d'acord amb què hem de fer nosaltres el 9 de març (penseu només en què voldrien en Bono i l'Aznar que fessim!). Ara falta la segona part: què faran els partits polítics catalans a partit de l'endemà. Si continuen més preocupats en fotre l'altre, amb l'esperança de recollir algun vot desencantat, que no pas en què convé a Catalunya... malament rai.
Mira, aquests 4 anys hem pogut comprovar una i altra vegada que Catalunya no és precisament la prioritat política ni d'ERC ni de CiU, sols els seus partits, i a costa del país de fet.
Millor que es fotin la patacada i reflexionin. Altrament els donarem carta perquè segueixin essent absolutament inútils. I si ens han de fotre, millor que ho facin els partits estatals que els "autonòmics" dient que ens defenen.
Espero que reflexionin, perquè és trist castigar els que diuen que lluiten per tu i no ho fan, però cal fer-ho. Tranquil, votant-los o no guanyaran ELLS. I aniran pactant a la baixa...
O vota'm, però si no vota a ERC (entenc que ICV no vulgui demanar el vot per CiU).
En canvi el missatge és sempre "nosaltres som els bons i tots els altres els dolents" i això no porta enlloc.
Mira noi sóc militant d'ERC, i el dia 9 ens fotrem una hòstia descomunal (nosaltres i vosaltres), tant de bo m'equivoqui.
Però, en 4 anys el país no ha canviat tant pel que fa a la seva fessomia humana com perquè els partits catalans s'enfossin d'aquesta manera, alguna cosa hem fotut tots plegats molt malament, jo tinc la meva visió però es faria llarg explicar-ho.
Una cosa, a partir del dia 10 caldrà un canvi de cultura política i de maneres de fer, hauria de ser com una reestructuració empresarial de tots els departaments d'una organització i de la seva cultura de fer les coses.
Si no ho fem així enfonsarem el país que ja hi està prou. I el que em preocupa és que no visualitzo autocrítica, ni en vosaltres, ni en nosaltres.
Pobra Catalunya.
Projecte il·lusionant? Em sembla que el personal està força desanimat, però si tu ho dius.... en fi. L'únic que desitjo és que, sobreposant-se a l'asfíxia bipartidista i espanyolista (en què participen ai tants catalans), els partits catalans (aclareixo: els partits catalans que no reben ordres de fora de Catalunya) treguin els millors resultats possibles.
Després hem de començar d'una vegada per totes a canviar d'estratègia: deixar de criticar-nos i enfilar la ruta de la unitat en defensa d'un programa de mínims encapçalat pel dret d'autodetermincació i un finançament just, per afrontar els següents reptes electorals.
Unió entre partits, plataformes i si cal un independent al capdavant per plantar cara. No hi ha més cera que la que crema. Sinó la cosa pinta fotuda.
D'acord. Només puc dir això.