oi |
dimecres, 13 d'abril de 2005 | 20:38h
Potser dic que em sento exhaust quan veig com sembla que encarem, per exemple, i no és un exemple qualsevol, la presència a la Fira de Frankfurt el pròxim 2007. Potser em fa mandra constatar que acabaré barallat amb els amics i amb els qui no ho són tant si dic com ho veig, i què en penso, i ho dic clar. Potser és més aviat d'això que parlava, d'aquesta percepció, qui sap si no prou púdicament. [...]
I amb tot, acabaré dient-hi la meva. Sobre el joc del gat i la rata que semblen voler fer-nos jugar les institucions públiques i les entitats privades que s'hi hauran de comprometre. Sobre el cop de puny damunt la taula, que volent ser tan enèrgic corre el risc de ser patètic, per part de l'Associació, especialment el seu. Sobre algunes opinions que comencen a fer-se sentir, n'hi ha que sense ensenyar totes les cartes, d'altres que apunten prou bé.
Hi diré la meva, sí. Per més que cansi la polemiqueta confusa, mesquina, interessada, caïnita a què sembla que ens anem abocant. Per més que tingui tan poca confiança que al final les coses surtin prou dretes.
La qüestió que hi ha sobre la taula no és de màrqueting cultural ni de rendiment comercial i té ben poc a veure amb el corporativisme gremial. La qüestió es, ras i curt, política. I, per tant, patirem.
Però no en parlaré ara, no. Per això us estalvio els links. Ho deixo per una mica més endavant.
Hi diré la meva, sí. Per més que cansi la polemiqueta confusa, mesquina, interessada, caïnita a què sembla que ens anem abocant. Per més que tingui tan poca confiança que al final les coses surtin prou dretes.
La qüestió que hi ha sobre la taula no és de màrqueting cultural ni de rendiment comercial i té ben poc a veure amb el corporativisme gremial. La qüestió es, ras i curt, política. I, per tant, patirem.
Però no en parlaré ara, no. Per això us estalvio els links. Ho deixo per una mica més endavant.
